Dues víctimes sense nom

Avui es compleixen 25 anys de la troballa dels cadàvers d’un home i una dona brutalment assassinats que van ser llençats enmig d’unes penyes al camí que porta cap a l’ermita de Santa Llúcia, a la Jonquera. Qui eren les víctimes encara és un misteri. No s’han inclòs en la campanya Identify My de la Interpol, que fa poc ha servit per identificar la noia penjada a Sant Julià de Ramis, perquè aquest programa només se centra en dones que hagin mort violentament i en el cas de la Jonquera eren home i dona i no es van traspassar les dades a la Interpol.

El divendres 7 d’abril del 2000, un veí de la Jonquera, Pere Vilalta, i el seu cosí van sortir a passejar el gos sortint del carrer Rosselló i seguint pel camí que va cap a l’ermita de Santa Llúcia, el GR11, i van sentir una forta pudor enmig d’unes pedrasses, el gos s’hi va acostar i ells van veure una cama que sobresortia enmig d’unes branques posades per tapar. Sense acostar-s’hi més, convençuts que havien trobat un cadàver, van avisar de seguida els Mossos i l’endemà, en llegir els diaris, van saber que eren dos cadàvers. Eren un home i una dona que estaven en avançat estat de descomposició i els forenses van determinar que podia fer uns dos mesos que eren morts. Al costat dels cossos hi havia una destral que es va comprovar que era comprada a El Corte Inglés i que es va considerar que podia ser l’arma del crim, que, segons els indicis, no s’hauria perpetrat al mateix lloc, sinó que els cadàvers havien sigut traslladats allà, una zona molt transitada per senderistes, però de difícil accés per vehicles. Els Mossos van rastrejar les denúncies de desaparició de Catalunya però no en van trobar cap que s’ajustés al cas i també van demanar ajut a través de la Interpol per si hi havia una parella desapareguda en algun altre país, ja que, donada la proximitat de la frontera, es considerava probable que els morts fossin estrangers i per l’anàlisi de la dentadura, pel tipus d’or d’unes peces que duien, es va considerar que podien ser de l’est d’Europa. Transcorreguts mesos, es va tenir coneixement de la desaparició d’una parella russa que havia estat de viatge a la Costa Brava. Els Mossos van aconseguir una fotografia on es veia la parella somrient i se’ls veien bé les dents i va servir perquè l’odontòloga forense Anna Hospital fes una comparació i descartés que la dentadura de les víctimes de la Jonquera es correspongués amb la dels desapareguts. En tots aquests anys no s’ha trobat cap coincidència a les bases de dades d’ADN i no s’ha pogut posar nom a la misteriosa parella i tampoc es va poder identificar mai cap sospitós. El jutjat de Figueres va dictar el sobreseïment i ara el cas ja està prescrit i el crim resta impune però encara hi hauria possibilitat d’identificar els morts, tal com va passar amb Evi Rauter (la noia de Portbou), Ainoha Ibieta (la noia de Sant Julià) o José Daniel Brusca (el noi mort a l’aeroport del Prat).