Ainoha: ànima lliure i reservada

“Era una ànima lliure amb vocació artística, però una persona molt reservada, que es guardava per a ella el que li passava.” És la definició que en fa Lau Sanabria, que es defineix com la “millor amiga” d’Ainoha Ibieta, la noia que va ser trobada penjada a Sant Julià de Ramis el 2018 i que tot just ara s’ha identificat. Ainoha Ibieta, originària d’Asunción, era neta de Santos Lima (Asunción 1936-2018), un reconegut compositor, director d’orquestra i virtuós acordionista al Paraguai. I el 2012 va decidir viatjar sola a Espanya. Era el seu somni, explica la seva amiga, que recorda que en els primers temps tenia força contacte amb Ainoha, que a Barcelona va començar treballant d’animadora per a la mainada en un hotel de la ciutat i que després va tenir altres feines relacionades amb l’hostaleria. Ainoha es comunicava normalment amb la seva amiga per correu electrònic o a través de Whatsapp, i si canviava de mòbil li escrivia i li donava el número nou. Lau recorda bé que el 2017 Ainoha li va escriure i li va explicar que l’havien assaltat a Barcelona i que li ho havien robat tot, i que tot i que ella va intentar atrapar els lladres, no va aconseguir recuperar res i que s’havia quedat sense telèfon i tardaria a poder-se’n comprar un de nou. El març del 2017 va ser quan Ainoha va deixar de penjar posts al seu perfil d’X, on abans era força activa. Es va continuar comunicant amb la seva amiga pel correu electrònic, però molt de tant en tant, a vegades un cop cada quatre mesos, i Lau recorda que va contactar amb ella per darrera vegada a finals de juliol o a principis d’agost del 2018 (va ser trobada morta el 4 d’agost) i que li va dir que tenia la intenció de tornar al Paraguai, però quan hagués estalviat un xic, per poder-li dur “un regalet”. En aquell moment, recorda Lau, la família d’Ainoha ja li havia comprat un bitllet de tornada al seu país. Si bé al principi Ainoha parlava molt dels companys de feina (a X també hi penjava fotos) i de les sortides que feia de nit i a la platja en els darrers contactes li havia explicat que es relacionava amb gent de la comunitat paraguaiana de Barcelona, que l’haurien acollit.

Lau Sanabria, que recorda que des del Paraguai no paraven de buscar Ainoha per les xarxes i que des d’allà van demanar que la busquessin a través de Sosdesaparecidos, no se sap avenir del final que va tenir la seva amiga. “Em sembla que no pot ser ella, encara penso que a veure si s’han equivocat de persona”, recalca, tot explicant que encara s’ha de fer la certificació a través de la mostra d’ADN que ara ha donat el seu germà. Fins ara la buscava i ara vol saber què li va passar, a la seva amiga. No entén com va arribar a aquella casa aïllada, i vestida amb aquella roba tan d’esport, quan ella era una noia molt presumida i que s’arreglava molt. I aquell tatuatge (aquella paraula en hebreu que vol dir “èxit”), que era l’element més identificatiu que van trobar els investigadors per provar d’identificar la noia morta, la seva amiga no recorda que el portés quan va marxar del Paraguai i tampoc recorda que mai li hagués explicat que s’hagués tatuat quan ja era a Barcelona. On i per què es va fer aquest tatuatge encara és un misteri, com també és una incògnita per què no es va identificar si a les bases de dades de CNDES tenien les empremtes i ADN de la noia morta, i també havien de tenir les Ainoha com a desapareguda.