Interns i cuidadors veien que tothom moria en el torn de Vila

La gran mor­ta­li­tat de resi­dents de La Cari­tat coin­ci­dint amb els torn de Joan Vila era un fet que al geriàtric ja havien adver­tit tant els matei­xos anci­ans que hi resi­dien com la majo­ria d'emple­ats que hi tre­ba­lla­ven. Així ho cons­tata la decla­ració feta al jut­jat per una cui­da­dora que estava de guàrdia el dia que va morir Mont­ser­rat Gui­lla­met, el 16 d'octu­bre. “Un avi ja havia dit a Joan Vila que s'hau­ria de fer mirar què li pas­sava, perquè només es moria la gent quan hi era ell”, va decla­rar Elena Gar­cia. Aquesta tre­ba­lla­dora també va expli­car que el comen­tari sobre la coin­cidència de les morts amb el torn de Vila era molt habi­tual entre els emple­ats de La Cari­tat, ja que, segons cons­tata Gar­cia, “és veri­tat que morien molts avis el cap de set­mana”. Les dades reco­lli­des ara pels Mos­sos veri­fi­quen les impres­si­ons del per­so­nal: de 59 morts en cinc anys a La Cari­tat, 27 es van pro­duir en torns de Vila, que només tre­ba­llava els caps de set­mana. El tes­ti­moni d'aquesta tre­ba­lla­dora també posa en relleu l'estra­nya acti­tud que va man­te­nir Vila davant l'ago­nia de Mont­ser­rat Gui­lla­met, ja que el mateix zela­dor l'havia posada en una posició molt estra­nya al llit, de manera que no es pogués moure: li havia pujat la part del capçal i la part dels peus, dei­xant-la enclo­tada. Vila va cri­dar una altra emple­ada i li va dir que no en volia saber res, perquè ja havia que­dat molt afec­tat amb el que havia pas­sat el dimarts 12 d'octu­bre, quan havia mort Sabina Mas­llo­rens –assas­si­nada per ell, igual que Gui­lla­met–. “Mira-la bé, que ha vomi­tat. Jo ja en vaig tenir prou amb la Sabina, i no en vull saber res”, va dir Vila a la seva com­pa­nya.

Joan Vila, que té reco­ne­guts tres assas­si­nats, com­pa­rei­xerà davant del jutge Lean­dro Blanco per donar expli­ca­ci­ons sobre la seva inter­venció en els casos de les morts de les vuit per­so­nes de les quals es va exhu­mar el cos la set­mana pas­sada, mor­tes totes en el torn de Vila durant aquest any 2010. El jutge va orde­nar les exhu­ma­ci­ons en con­si­de­rar que les morts eren sos­pi­to­ses pel sol fet d'haver coin­ci­dit amb els torns de Vila, però també perquè els cer­ti­fi­cats de defunció, com a mort natu­ral, de la met­gessa de La Cari­tat no tenien cre­di­bi­li­tat, ja que, tal com remarca el jutge, la facul­ta­tiva els fir­mava sense cap exa­men visual del difunt. És a dir, que la met­gessa ni tan sols anava al geriàtric per exa­mi­nar el difunt i fer el cer­ti­fi­cat de defunció. Els foren­ses, quan van exa­mi­nar els his­to­ri­als mèdics dels difunts i els cer­ti­fi­cats de defunció, van con­si­de­rar que no que­dava jus­ti­fi­cada l'evo­lució dels paci­ents amb el resul­tat de mort que s'expo­sava als cer­ti­fi­cats. El cas ha pro­vo­cat que el Col·legi de Met­ges adver­teixi els seus col·legi­ats de com han de cer­ti­fi­car les defun­ci­ons.