infraestructures
L’Aeroport de Lleida-Alguire fa quinze anys especialitzat en formació
És el primer que va promoure la Generalitat, i suma aquest 2024 un 61% més d’operacions
Lleida-Alguaire s’està diversificant cap al sector industrial, tecnològic i com a laboratori de proves
L’Aeroport de Lleida-Alguaire compleix 15 anys aquest divendres. Una instal·lació que s’ha sabut reinventar i de l’activitat comercial que es preveia dur a terme als seus inicis, s’ha especialitzat en fer formació. Aquest 2024 va registrar un total de 28.112 operacions, un 61% més que l’any 2023. I són sobretot per l’activitat de formació de les escoles BAA Training i CESDA, però també per la formació de pilots de les companyies Air France, Vueling i Volotea. A més a més les instal·lacions de Lleida-Alguaire han acollit aquest 2024 tres noves empreses: Aerofort, que fa formació per aprendre a pilotar drons destinats usos per a l’agricultura; Atmake, una startup de construcció de peces aeronàutiques; i Vallwing, una empresa lleidatana d’aviació corporativa.
Gràcies a l’acord de amb BAA hi ha el compromís per formar en tres anys 400 pilots d’aviació comercial, la meitat dels quals seran originaris de l’Índia. L’empresa lituana preveu adquirir més d’una vintena d’avionetes per a les pràctiques, que se sumaran a la desena d’aparells de què disposa actualment l’aeroport.
Nous hangars
A Lleida-Alguaire s’hi estan construint dos nous hangars, un de 1.200m2, per a BAA Training i l’altre de 625m2 per a l’empresa lleidatana de vols corporatius Vallwings. Els projectes europeus que estan ubicats a l’aeroport també han anat evolucionant, i per exemple, s’hi ha instal·lat un hidrolitzador que ha permès fer els primers testos en hidrogen en el marc del projecte AeroH2ub en el qual també hi participen les empreses catalanes Evarm i Aldoratech. També s’està desenvolupant el projecte de corredors aeris de drons anomenat Niu.link i el projecte de Newspace EU-Best.
Aquest 2024 també ha finalitzat el projecte SAMVA, amb les proves de drons per a testar la gestió del tràfic aeri, i s’avança amb el projecte de U-elcome, que té per objectiu la integració dels sistemes U-Space amb control aeri. Per últim s’han iniciat les primeres fases del projecte Priam per planificar xarxes de transport intermoldals integrant la mobilitat aeria avançada.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va anunciar el passat mes d’octubre que per acollir els nous projectes previstos a l’aeroport cal impulsar la redacció d’un nou Pla director urbanístic aeroportuari (PDUA) per l’Aeroport de Lleida-Alguaire, que tindrà com a objectiu definir i planificar la instal·lació per als pròxims 30 anys.
Rutes comercials
L’Aeroport de Lleida-Alguaire, és el primer dels aeròdroms que va ser promogut per la Generalitat. Va suposar una inversió d’uns 100 milions d’euros. Als seus inicis es preveia que Alguaire transportaria 395.000 passatgers en deu anys, però l’aviació comercial no hi ha acabat de rutllar mai per la proximitat d’aeroports molt més competitius com el de Barcelona. Ara només hi funciona una ruta regular anual a Palma, tres cops per setmana.
L’any passat va moure 39.664 passatgers i s’hi van fer 28.112 operacions. La infraestructura lleidatana manté un ritme de pujada constant d’ençà de la pandèmia i el 2024 va registrar un 27% més de passatgers i un 61% més d’operacions que l’any anterior, cosa que l’ha situat com el catorzè aeroport de l’Estat en moviments, segons explica el director de l’Aeroport de Lleida-Alguaire, Antoni Serra, i informa l’ACN.
Serra també avança que fa un any que treballen amb l’Agència Espanyola de Seguretat Aèria perquè Lleida-Alguaire pugui rebre els avions més grans del mercat, l’Airbus 380 i el Boeing 747-8, que ara no hi poden aterrar. Segons Serra, s’han fet prospeccions a la pista i altres proves de caràcter tècnic per tal d’obtenir aquesta certificació, i avança que esperen tenir-la aprovada a l’estiu.
L’objectiu prioritari és poder rebre a Alguaire l’A-380 perquè aquest és un model d’avió que s’ha deixat de construir i s’espera que els pròxims anys les companyies els vagin retirant. Volen ser una de les instal·lacions aptes per a l’emmagatzematge i el desballestament d’aquestes grans aeronaus, amb capacitat per més de 500 passatgers.