Millores i avís dels alcaldes per evitar l’oblit

Queda temps per definir el traç fi del projecte de la C-16 i el Departament de Territori es mou per anar copsant l’opinió d’ajuntaments per incloure millores, però mentre que a Cercs han tingut la documentació, plànols i propostes, d’altres com la Nou de Berguedà lamenten: “Som l’únic que no ens han vingut a veure de fa anys, ni ens l’han ensenyat i ni ens han consultat”, assegura contundent l’alcalde, Josep Maria Peixó. I recorda que han de fer el túnel de més de 800 metres “i no sé ni on començarà ni on acabarà ni si les connexions seran a la rotonda de Malanyeu o a la Rodonella”. És del parer que no caldria l’ampliació, com també expressa el de Guardiola, Ferran Sayes, i més sibil·linament deixa entreveure el regidor d’Urbanisme de Berga, Aleix Serra, amb un: “Si s’ha de fer la millora, primer ha de ser per als habitants de la comarca, i en el nostre cas perquè la ciutat resolgui els problemes que genera.” Sayes hi afegeix que no és una “actuació prioritària” en una comarca que reclama millores des de fa anys en el transport públic, però com a mínim volen que es faci amb consens i tenint en compte les necessitats de mobilitat no només dels municipis implicats en el traçat físic sinó també dels que de retruc queden afectats, com ara Sant Julià de Cerdanyola, la Pobla de Lillet o els pobles de la vall de Saldes. “És una via que estructura la comarca –diu Sayes– i fins ara no entenc per què se’ls deixa al marge.”

Una petició de consens que també comparteix el president de l’Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà (ACEB), Josep Maria Serarols, recordant que fins ara “sempre s’havia plantejat d’esquena a la comarca de forma poc dissimulada” com a via ràpida i de pas per connectar l’àrea metropolitana amb la Cerdanya a través del túnel del Cadí. Serarols és favorable a la via sempre primer mirant “les necessitats de la població i de les empreses” del Berguedà, i per això estan “al costat de totes les propostes de millora i al·legacions que presentin els ajuntaments”.

En definitiva, que si realment es vol eliminar l’estigma de via de servei per a esquiadors, que se’ls tingui en compte. I avisen que un oblit com deixar-se la sortida d’enllaç nord a Cercs i reduir les actuals “és molt simptomàtic de com s’estava plantejant”, indica Sayes.

Per això insisteixen en el diàleg, que sí que hi va haver, després de la reunió del febrer amb l’alcalde de Cercs, Urbici Malagarriga, i que va suposar que al final tingui el compromís que s’inclourà l’enllaç en direcció a Bagà en el futur disseny per evitar un únic accés al municipi i que “autobusos i camions articulats haguessin de donar la volta dins el nucli per sortir”.

De moment són paraules i falten les concrecions en un procés que no serà fàcil. A Berga també esperen que sigui una realitat el que ja van demanar al seu moment en format d’al·legacions tots els partits el 2018 per “millorar la seguretat, la funcionalitat i la integració a la ciutat”. A l’enllaç Berga Nord, però sobretot a l’enllaç Berga Centre, ja que els divendres de pujada i els diumenges de baixada s’hi prohibeixen uns girs per no haver de creuar la carretera i crear un focus de perillositat. Per al del centre van proposar una rotonda elevada que permetrà fer aquests girs i donar un segon accés al barri de Casampons i deixar en un únic sentit el pont que actualment hi connecta. En aquest punt, a l’altura de l’institut, també es cobrirà la C-16 per amortir el so i poder oferir un nou espai enjardinat a sobre.

A Guardiola, l’alcalde Sayes espera poder asseure’s i plantejar els dubtes que els generen els accessos dibuixats a la vall del Pedraforca, on hi ha el castell declarat bé cultural d’interès nacional (BCIN) i el polígon industrial, però també el de la connexió a la Pobla de Lillet i Sant Julià, on les calçades en cada sentit de la C-16 se sobreposen i “generaran un mur que no veiem clar”.