Cada tarragoní fa servir 22 quilos d'àrids al dia, i se'n produeixen 7 milions de tones l'any
Són xifres semblants a les europees, i el 2007 al país se'n van treure 65 milions de tones
Qui es construeix una casa utilitza algun tipus d'àrid –ja sigui calcari o granític–, de la mateixa manera que en gasta quan circula per una carretera. No hi ha cap excepció, perquè «ni caminem descalços ni vivim en cases de palla», manifestava el gerent del Gremi d'Àrids de Catalunya, Jaume Puig, el qual també comentava que aquest debat és semblant al de l'electricitat, perquè com que es tracta de matèries primeres se'n té més desconeixement. El cas és que el que sí que li sembla «lògic» és que el material s'extregui el més a prop possible de l'obra en la qual s'ha de fer servir per estalviar recursos.
Cada gravera té una mitjana d'entre 1 i 5 anys de vida, mentre que el cicle d'una pedrera és molt més elevat i se situa al voltant d'entre els 10 i els 40 anys. Tot i això, per intentar reduir l'impacte mediambiental i visual sobre el territori, normalment abans d'obrir una nova explotació es reaprofiten les instal·lacions i els accessos d'antigues canteres, que s'amplien. De la mateixa manera, quan es fa una carretera, com per exemple l'A-7, la mateixa pedra extreta del territori serveix per fer ciment, i d'aquesta manera «s'aprofiten les sinergies». En el global de Catalunya, el 2007 se'n van produir 65 milions de tones. Això suposa que cada habitant en va consumir 9,7 tones, que corresponen a 25 quilos al dia. Aquestes dades estan igualades amb la mitjana europea, i a l'Estat espanyol es van produir 551 milions de tones el mateix any.
Els àrids són la segona matèria primera que més es consumeix després de l'aigua, i suposa més del 50% de tots els recursos minerals consumits, segons el Gremi d'Àrids de Catalunya; per això les pedreres s'han convertit en un element estratègic i econòmic per al desenvolupament.
De fet, els àrids no tenen usos només destinats a la construcció, sinó que també hi ha una part de la producció que es destina a la indústria per fer fibra de vidre, porcellana per aïlladors elèctrics, o bé a l'electrònica. En el camp de la medicina, per fer vidres òptics d'ulleres o antiàcids estomacals, talcs o guixos per fractures. En el de les llars, per fer sabons, dentífrics, porcellanes artístiques o vaixelles.
