S’ha acabat córrer

Ho explica la Pilar, una dona de 29 anys, men­tre amb una mà sosté el telèfon mòbil i amb una altra la nansa retràctil d’una maleta de peti­tes dimen­si­ons: “Jo, quan baixo de l’autobús en plena nit, em poso a córrer fins a arri­bar a casa o truco a una per­sona i hi vaig par­lant men­tre dura el recor­re­gut pel car­rer.” No és l’única que té por d’endin­sar-se tota sola en la fos­cor de la nit d’una gran ciu­tat. L’Ángel, un habi­tual de l’autobús N9, el mateix on viatja la Pilar, ho cor­ro­bora: “Mol­tes noies sur­ten cor­rent, jo ho veig.”

Des del dis­sabte 24 de febrer, el ser­vei d’auto­bu­sos noc­turns de la ciu­tat de Bar­ce­lona i la seva àrea metro­po­li­tana ha incor­po­rat una experiència pilot que pretén con­tri­buir a donar més segu­re­tat a les usuàries del ser­vei un cop bai­xen de l’autobús. Les línies de la com­pa­nyia Tusg­sal N1 i N9 han incor­po­rat un sis­tema de parada a la carta que per­met a les dones –i també als menors de 18 anys– sol·lici­tar que l’autobús s’aturi en el lloc que les deixa més a prop de casa, al marge de les para­des habi­tu­als, però sem­pre dins de l’iti­ne­rari de la línia. Els usu­a­ris ho han de sol·lici­tar al xofer, que tria el lloc i el moment més con­ve­ni­ent per atu­rar-se i obre la porta davan­tera del vehi­cle, per on surt la pas­sat­gera.

“La idea és bona i em sem­bla una bona manera de millo­rar la segu­re­tat, però de moment a mi encara no m’ho ha dema­nat ningú.” Així s’explica el Juan, xofer de l’autobús N9, que cobreix la ruta entre la plaça Cata­lu­nya de Bar­ce­lona i el muni­cipi de Tiana, tra­ves­sant Santa Coloma, Bada­lona i Mont­gat, i en què hi viat­gen la Pilar, l’Àngel i un gra­pat més d’usu­a­ris que majo­ritària­ment han pujat al punt d’ori­gen del ser­vei i que van bai­xant fins a dei­xar el Juan tot sol a Mont­gat, abans d’enfi­lar l’últim tram fins a Tiana.

És pre­ci­sa­ment en aquesta última part del seu iti­ne­rari, entre Mont­gat i Tiana, on es pot dema­nar la parada a la carta, de la mateixa manera que a la línia N-1 es pot sol·lici­tar en el seu últim tram, per la Zona Franca. Però com que en aquest últim tram és on menys demanda hi ha –tret dels dis­sab­tes a la mati­nada, que fan ser­vir el bus els nois de Tiana que bai­xen a la dis­co­teca de Bada­lona– i pràcti­ca­ment ningú coneix la nove­tat de la parada a la carta, el nou ser­vei encara no s’ha estre­nat.

És diven­dres i l’autobús del Juan ha sor­tit poc després de la una de la mati­nada de la plaça de Cata­lu­nya. Aquest viatge és el que més pas­sat­gers porta, perquè arre­plega tota la gent que ha tro­bat el metro tan­cat. A bord de l’autobús hi ha fona­men­tal­ment homes i durant l’hora i quart que dura el viatge el nom­bre de dones que hi pugen no arriba a deu, la majo­ria acom­pa­nya­des per la seva pare­lla.

La Pilar des­co­neix que s’ha posat en marxa el nou ser­vei, i com ella la Laia, l’Eli­sa­bet i la Triina, una dona d’Estònia a qui li sem­bla “molt bona idea”, tot i que asse­gura que és un ser­vei que ella no neces­sita perquè des que viu a Cata­lu­nya no ha tin­gut mai pro­ble­mes de segu­re­tat.

En canvi la Laia reco­neix que de nit té “por” d’anar pel car­rer i que més d’una vegada s’ha sen­tit vio­len­tada per nois que li han dit alguna cosa. “No només al car­rer, al metro també m’ha pas­sat”, deta­lla. De totes les pas­sat­gers de l’N9 només una, la Laura, està al cor­rent del sis­tema de parada a la carta i se sent molesta, com a dona, que s’hagin de posar en marxa mesu­res d’aquest tipus. “Aquest ser­vei no hau­ria d’exis­tir, no perquè no millori la nos­tra segu­re­tat, sinó perquè hi hau­ria d’haver un nivell de civisme i con­vivència i de res­pecte que el fes inne­ces­sari.”

Vist el públic de l’N9, la neces­si­tat de la parada a la carta sem­bla que tin­dria més sen­tit en trams com ara el del barri del Fondo, de Santa Coloma, molt den­sa­ment habi­tat i també inhòspit quan la nit es con­ver­teix en mati­nada. És aquí on ha bai­xat la Pilar, empe­nyent la petita maleta i amb el seu telèfon a la mà. Aquesta nit, pot­ser perquè va car­re­gada o per la raó que sigui, no arrenca a córrer.

Qui sí que ho fa és el Juan, donant gas perquè el seu autobús va amb un retard d’11 minuts sobre l’horari pre­vist. Men­tre acce­lera en direcció a Tiana fa una última reflexió abans d’arri­bar a la fi del tra­jecte amb només 3 minuts de retard: “El temps de pas dels auto­bu­sos és de 20 minuts i això vol dir un temps d’espera llarg a les para­des que es pot arri­bar a fer molt llarg de mati­nada per a una per­sona que espera tota sola.”