“L’espàrrec és un element que ens ajuda a explicar la ciutat de Gavà”

Aquest any estem molt con­tents de la par­ti­ci­pació de les asso­ci­a­ci­ons de Gavà. Per a nosal­tres és impor­tant perquè la fira té un com­po­nent de pro­moció econòmica de la ciu­tat, del comerç i la res­tau­ració, però també té molta part de la vivència dels gava­nencs i gava­nen­ques. S’ha incre­men­tat també la par­ti­ci­pació dels res­tau­ra­dors, en tin­drem 18 en total, i s’hi suma­ran també res­tau­ra­dors de la zona de Gavà Mar.

Sí, pel for­mat de res­tau­ració de Gavà Mar de vega­des se’ls fa difícil poder des­plaçar-se a la fira durant el cap de set­mana. També hi ha cellers locals que pres­ten el pro­ducte i fins i tot el celler Bacu’s ha fet un eti­que­tatge amb els recur­sos turístics de la ciu­tat. Per exem­ple tin­drem un cava Cas­tell d’Eram­prunyà, un vi Bòbila...

No, bàsica­ment hi ha horta dedi­cada a les hor­ta­lis­ses i les ver­du­res. El cul­tiu dels frui­ters i la vinya no és indi­ca­tiu de Gavà però sí el celler a àmbit pro­fes­si­o­nal. Bacu’s ha fet aquesta ton­gada de vins amb el nom d’indrets de Gavà per aju­dar a pro­mo­ci­o­nar la ciu­tat, i estarà pre­sent al tast que s’ofe­rirà el cap de set­mana a Gas­tro­Gavà.

Històrica­ment la fira sem­pre havia inclòs una mos­tra gas­tronòmica però amb un for­mat dife­rent. Des de fa cinc anys hem incor­po­rat la visió de l’Asso­ci­ació de Gas­tro­no­mia i Turisme del Baix Llo­bre­gat, que es mou més enllà de la nos­tra ciu­tat i ens aporta dina­misme i pro­fes­si­o­na­li­tat.

El pro­grama d’acti­vi­tats serà diver­tidíssim. Hem abo­cat molts esforços a fer un pro­grama que es diu Gavà Balla!, amb espec­ta­cles iti­ne­rants adreçats a un públic fami­liar. Comp­ta­rem amb la col·labo­ració del circ Raluy, ens acom­pa­nya­ran artis­tes del circ en una cer­ca­vila. Dis­sabte a la nit fem un con­cert de rock, és el pri­mer any que fem acci­ons a la nit. Tenim també com a nove­tat el Gavà Expe­ri­ence. La gent es pot apun­tar a una visita guiada que con­nec­tarà el parc arqueològic amb la visita a la fira. Es faran dos tallers en què la gent tocarà pro­ducte i s’ofe­rirà una petita degus­tació de pro­ducte local, i aca­barà amb un tast a Gas­tro­Gavà.

Va néixer el 1932, quan es van expo­sar els pri­mers espàrrecs a la font de Cana­le­tes, a Bar­ce­lona. Al camp es con­re­a­ven de manera manual, i quan es va intro­duir la meca­nit­zació es va incre­men­tar molt la pro­ducció. Durant els anys 30 sem­pre es va fer algun tipus de fira lli­gada al pro­ducte. A la Guerra Civil no hi va haver fira però es va con­ser­var el con­reu dels espàrrecs i la idea de fira. Als anys 90 va seguir la moda del dis­seny, hi havia unes veles impres­si­o­nants i a dins hi havia la fira, dins d’uns glo­bus enor­mes. Hem comp­tat durant uns anys amb dis­se­nya­dors molt potents que ens van fer el car­tell, com Maris­cal i América Sánchez. Ens agrada con­ser­var la tra­dició però tenir un peu en el dia d’avui.

És un esde­ve­ni­ment que bar­reja la tra­dició i l’essència de la ciu­tat de Gavà i alhora suposa una pro­jecció cap enfora, cap al que li agrada a la gent. El tema de la gas­tro­no­mia està tirant molt bé sem­pre valo­rant l’essència de la ciu­tat.

Sí, però també la platja. Enguany por­ta­rem la platja a la fira amb algun taller, perquè Gavà és platja, mun­ta­nya i pla. Tres quar­tes parts del ter­ri­tori de Gavà són espai natu­ral, és un valor interes­santíssim que volem que es vegi a la fira.

Sí, és l’ele­ment cen­tral que ens ajuda a expli­car la ciu­tat. Dona valor als con­reus, el valor de la cuina amb un pro­ducte autèntic que està a prop.

És un pro­ducte que durant un temps va tenir poca pro­ducció per una malal­tia que es va detec­tar als any 80 i es va estu­diar als 90. Es van por­tar lla­vors noves i es va replan­tar cada tres anys. Aquesta última dècada la coo­pe­ra­tiva de Gavà ha tin­gut ajuda per com­prar lla­vor de manera con­ti­nu­ada i això ha fet que aquest any la pro­ducció sigui alta. Tin­drem espàrrecs no només per a la fira sinó que es podran com­prar a la coo­pe­ra­tiva i les frui­te­ries de Gavà.

Des del punt de vista del tast té un punt d’amar­gor que alhora és dolç, i té una tex­tura que ben cui­nat és fi. És molt agra­da­ble aquesta com­bi­nació de tex­tu­res. Els res­tau­ra­dors locals que tre­ba­llen amb ell expli­quen a la gent com es cuina, ho viuen des del cor.