ús (o abús) dels serveis sanitaris
La farmàcia a casa
El debat sobre si es produeix un ús abusiu dels serveis va servir per demostrar que, tot i les diferències ideològiques, gairebé tots els consellers fan un diagnòstic semblant de la situació. El primer a obrir el foc va ser Eduard Rius, que no va voler culpabilitzar ningú de la saturació del sistema, però sí que va fer autocrítica. “Si la gent té una farmàcia a casa és perquè potser no hem explicat prou bé la necessitat de consumir o no medicaments”, va dir. Per la seva banda, l'exconseller Ramon Espasa va vincular l'elevada demanda de la sanitat al fet que el sistema sigui públic gratuït i universal. “Va amb la bèstia”, va argumentar. Una altra cosa, va afegir, és que els metges vulguin incorporar totes les millores farmacològiques i tecnològiques que surten al mercat i va admetre que “probablement, hi ha una certa inducció de la indústria”. Xavier Pomés va posar sobre la taula una dada: l'any passat a Catalunya es van fer més de 150 milions de receptes, una mitjana de 21 per persona. “Això no té justificació. Si ho comparem amb altres països, estem hipermedicats”, va sentenciar. Sense ser tan categòrica, Geli va vincular la hiperfreqüentació del sistema amb el nivell de renda i cultural de la població, tot i que va apuntar que el sistema d'atenció primària és molt resolutiu i evita moltes consultes a especialistes, que tenen un cost més elevat. “Tenim molt consum de fàrmacs perquè tenim una cartera pública de les més altes del món, però també hi ha cada cop més població envellida i més malalts crònics”, va justificar. Geli va reconèixer que cal més racionalitat a l'hora de prescriure determinades proves d'alta tecnologia i va atribuir l'elevada afluència a urgències al fet que “sovint confonem la pressa amb la urgència”. Per últim, Boi Ruiz va parlar de l'“èxit del sistema”, que fa guanyar anys de vida i augmenta la demanda. Va admetre que “som més freqüentadors” que en altres països, cosa que va atribuir a un sistema sanitari de proximitat, a la “cultura” del consum i a la percepció que l'atenció primària “és el lloc on es van a buscar les receptes”. El conseller també va alertar d'un canvi en la relació metge-pacient, en què el malalt exigeix evidències del que li diu el professional.