La memòria dels ximpanzés

La Reserva Natural Comunitària de Dindefelo, al sud-est del Senegal, és un hàbitat especialment interessant per a l’estudi del comportament dels primats no humans que hi viuen. No té res a veure amb les típiques imatges de simis a la selva tropical. Es tracta d’un paisatge obert i de sabana, amb praderies bastant extenses on la majoria de les plantes són herbes i arbusts. Hi ha poques zones amb prou cobertura arbòria per confegir el que seria l’hàbitat més habitual per als ximpanzés, acostumats com estan a dormir en nius als arbres. En aquest entorn de clima complicat, amb una època seca molt llarga (uns set mesos en els quals pràcticament no hi plou), durant bona part de l’any resulta difícil aconseguir menjar, aigua i fins i tot ombra. Per tant, els ximpanzés se les han d’empescar per sobreviure adaptant-se a l’entorn amb diferents estratègies cognitives, i això és justament el que estudia amb èxit un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona i l’Institut Jane Goodall a Espanya. “Analitzar el comportament dels ximpanzés de la sabana és especialment interessant per entendre també l’evolució humana, perquè viuen en un entorn molt semblant al que es creu que tenien els primers homínids quan es van separar de les branques evolutives que després han donat els ximpanzés i això ens pot ajudar a entendre millor aquest moment clau de la diferenciació respecte a altres espècies de grans simis”, explica Andreu Sánchez-Megías, el científic barceloní de 26 anys que ha liderat la investigació.

En el marc d’un treball per al màster en recerca en comportament i cognició, l’investigador de la UB i l’Institut Jane Goodall va començar a analitzar el comportament dels ximpanzés de la reserva de Dindefelo mitjançant un sistema de càmeres trampa operatiu a la regió de feia un temps. La recerca va prosperar amb bons fruits i ara continua en un doctorat gràcies a una beca de la Fundació “la Caixa”. Amb la supervisió d’Adriana Hernández-Aguilar, de la Facultat de Psicologia de la UB i l’Institut Jane Goodall a Espanya, Sánchez-Megías ha liderat un estudi que descriu les habilitats cognitives fins ara desconegudes que despleguen els ximpanzés salvatges a l’Àfrica per poder alimentar-se d’insectes que s’amaguen en caus subterranis de difícil localització. Es tracta del primer treball que descriu com aquests primats fan ús de la memòria espacial i d’una memòria semblant a l’episòdica per explorar, trobar i recordar on són els amagatalls de les formigues legionàries, una font important de proteïnes i minerals pel que fa a la seva alimentació que obtenen mitjançant la inserció als caus d’un pal convenientment preparat per a l’ocasió.

La literatura científica ja havia descrit els ximpanzés com els animals que mostren la memòria més complexa, a banda de l’espècie humana. Recorden on i quan hi ha disponibles fruites madures, i utilitzen aquesta informació per decidir quins arbres visitaran i, fins i tot, on dormiran per poder menjar aquests fruits a primera hora del matí. Tot i això, encara no es coneixen bé les estratègies cognitives que fan servir per trobar altres aliments d’origen no vegetal.

L’estudi ha analitzat un total de 679 visites de ximpanzés a quatre nius de formigues legionàries de la reserva gràcies a les imatges captades per càmeres trampa instal·lades per estudiar el comportament dels animals. “Els caus estan amagats, són escassos i es reocupen de manera intermitent, així que per als ximpanzés recordar-ne la ubicació exacta és clau per assolir una bona estratègia alimentària. Aquestes cavitats són abandonades i reocupades a intervals irregulars i aquest component clau del comportament de les formigues permet que els ximpanzés visitin repetidament els mateixos forats per nodrir-se d’aquests insectes. L’estudi analitza si els ximpanzés tornen intencionadament als caus, com detecten les formigues, i la disponibilitat d’aquests insectes”, explica Andreu Sánchez-Megías.

D’acord amb el treball, publicat la revista Communications Biology, tot indica que els simis recordaven visites anteriors als caus de formigues i modificaven el comportament en funció de si hi havien trobat els insectes o no en visites prèvies. Això implica que els ximpanzés fan servir la memòria espacial per recordar la ubicació exacta dels caus de formigues amagats i una memòria semblant a l’episòdica per recordar si van poder alimentar-se o no en visites anteriors. “La memòria semblant a l’episòdica és l’habilitat de recordar on, quan i què va passar en experiències passades, i s’anomena així en referència a la memòria episòdica en humans, que consisteix en les mateixes habilitats sumades a la capacitat de verbalitzar els records”, expliquen els investigadors.

L’estudi també és el primer a descriure com els ximpanzés fan servir quatre sentits (vista, olfacte, gust i tacte) per inspeccionar caus buits i detectar si hi ha formigues a l’interior. “Els ximpanzés són una espècie en perill d’extinció i aprendre més sobre les estratègies que utilitzen per obtenir aliments importants a la natura també ens pot ajudar a conservar-los”, explica la professora Adriana Hernández.