Els aranzels dels EUA encareixen l’ús de la IA

Una guerra aranzelària que colpeja per sorpresa

Les mesures proteccionistes de l’administració Trump han posat en el punt de mira sectors clau per al desplegament de la intel·ligència artificial: l’acer, l’alumini i els semiconductors. Materials essencials per construir i mantenir centres de dades, les autèntiques fàbriques digitals on s’allotgen i processen els models d’IA. Segons el Wall Street Journal, els nous aranzels dificultaran i encariran la construcció d’aquestes infraestructures, que afecten l’estructura física i els sistemes de refrigeració, bastidors de servidors o canalitzacions de cablejat.

Les conseqüències van més enllà. La indústria dels semiconductors, especialment les GPU d’alt rendiment dissenyades per a IA, també pateix l’impacte. Tot i que alguns xips en queden exclosos, les cadenes de subministrament són tan globals i interconnectades que qualsevol distorsió acaba afectant tot el sector. “Si construir centres de dades és més car, també ho serà operar-hi sistemes d’IA”, advertia Muddu Sudhakar, CEO d’Aisera.

Les grans tecnològiques són les primeres damnificades. Apple, tot i no haver apostat tan fort per la IA com rivals com Microsoft, Meta o Google, ha vist com el seu valor a borsa es desplomava. Només en una setmana, la companyia de Cupertino ha perdut centenars de milers de milions de dòlars en capitalització, i ha deixat de ser la firma més valuosa del món. El motiu? La nova tarifa del 104% sobre les importacions procedents de la Xina, a la qual s’han sumat altres aranzels a països com el Vietnam, l’Índia o Taiwan, on Apple té una part significativa de la seva producció.

Els analistes coincideixen: tot això posarà pressió sobre els preus. Apple podria veure’s forçada a apujar tarifes o reduir marges, mentre el consumidor final pateix l’impacte. Les vendes d’iPhones s’han disparat als Estats Units en previsió d’una imminent pujada de preus.

Europa no es queda de braços plegats

La paradoxa és flagrant: mentre la IA es presenta com una eina per augmentar la productivitat, impulsar l’eficiència i accelerar la innovació, les decisions proteccionistes poden tenir l’efecte contrari. Europa ha decidit no quedar-se de braços plegats. En un moviment estratègic anunciat aquest dimecres, la Comissió Europea ha llançat l’AI Continent Action Plan, una iniciativa ambiciosa per posicionar el continent com a líder mundial en IA. El pla preveu la creació de 13 fàbriques d’IA al voltant dels superordinadors europeus, així com la posada en marxa de fins a cinc gigafactories d’IA, amb una capacitat de processament quatre vegades superior a l’actual. A més, preveu noves lleis, com el Cloud and AI Development Act, una estratègia per a l’adopció d’IA en sectors estratègics, i un paquet de mesures per captar i retenir talent d’alt nivell. L’objectiu és clar: transformar les indústries tradicionals i l’excel·lent base científica d’Europa en motors potents d’innovació. Amb aquest pla, Brussel·les espera contrarestar l’ofensiva nord-americana i garantir l’autonomia estratègica europea en un àmbit clau per al futur econòmic i tecnològic del continent.

El futur immediat és incert. Les empreses esperen nous senyals des de Washington, Brussel·les i Pequín. Els consumidors, empreses i emprenedors, pendents de saber si les eines que han començat a incorporar als seus fluxos de treball esdevindran més cares o menys accessibles. I la tecnologia, com tantes altres vegades, queda atrapada entre les tensions d’un món en disputa.

Inversió i innovació, en risc

Les Big Tech havien promès inversions multimilionàries en IA, destinades a desenvolupar nous models, optimitzar processos i construir més centres de dades. Però aquesta tendència s’ha frenat. Microsoft ja ha congelat diversos projectes d’infraestructura tant als EUA com a Europa. El motiu són els costos elevats i la incertesa en la col·laboració amb OpenAI.

Un informe del banc d’inversió multinacional dels Estats Units TD Cowen indica que aquest fre en les inversions pot tenir efectes col·laterals en la recerca i el desenvolupament de nous productes. També les startups podrien veure’s greument afectades, ja que el capital risc està replegant-se en espera d’un escenari més estable. La por a invertir es propaga, i això pot frenar l’aparició de noves iniciatives en IA, especialment les més disruptives.

JP Morgan ja estima que hi ha un 60% de possibilitats que els Estats Units entrin en recessió el 2025. En contextos econòmics adversos, les empreses prioritzen la seguretat financera davant la innovació. Si es compleixen les previsions de JP Morgan, que estima una caiguda del PIB nord-americà de l’1% en el tercer trimestre del 2025, el panorama esdevindrà encara més negre.

Fabricar iPhones als EUA: un somni gairebé impossible

Aquestes condicions podrien deixar la IA en un estat d’estancament o, pitjor encara, de retrocés. Un sector que necessita grans volums de dades, infraestructures robustes i inversions sostingudes per avançar es pot veure frenat per decisions comercials i polítiques de curta volada.

La Casa Blanca ha començat a defensar la idea de portar la producció de dispositius com l’iPhone als Estats Units. Però la realitat és molt més complexa. La cadena de subministrament global que Apple ha creat durant dècades no es pot traslladar fàcilment. Els seus components provenen de desenes de països, amb una logística optimitzada per a la velocitat i el cost. Reproduir aquest sistema a Amèrica del Nord requeriria una inversió faraònica i una infraestructura pràcticament inexistent.

Malgrat algunes inversions puntuals —com la fabricació de microxips a Arizona amb TSMC—, no hi ha indicis de cap transició real cap a la producció massiva als EUA. Fins i tot el mateix Trump admet que caldria una reconversió total del sector industrial, incloent ports, mà d’obra i transport. A curt termini, la fabricació domèstica no és una solució viable per a Apple ni per a la majoria de firmes tecnològiques.