Educació

opinió. Coordinador del grau de treball social de la UdG

La formació en treball social

La Universitat de Girona omple un buit a la demarcació amb els nous estudis de grau en treball social i pedagogia

La Uni­ver­si­tat de Girona ini­cia el curs vinent els estu­dis de grau en tre­ball social i en peda­go­gia. És una ampli­ació cohe­rent de l'oferta for­ma­tiva, ja que són pro­fes­si­ons sin­gu­lar­ment impor­tants per la seva història, però també per les seves pers­pec­ti­ves de futur. És una gran aposta, perquè es for­ma­ran pro­fes­si­o­nals de la inter­venció social, un sec­tor que creix paral·lela­ment a la importància que pre­nen les polítiques soci­als pròpies de l'estat de benes­tar.

Els estu­dis de tre­ball social donen res­posta a la neces­si­tat de pro­fes­si­o­nals d'ins­ti­tu­ci­ons i enti­tats, que tenen difi­cul­tats per tro­bar can­di­dats quan volen cobrir les pla­ces que ofe­rei­xen. Aquest dèficit pren més rellevància si tenim en compte que aquests pro­fes­si­o­nals són una figura clau del sis­tema de benes­tar del nos­tre país, ate­ses les fun­ci­ons que té enco­ma­na­des. La seva acció res­pon a dues grans idees: que l'entorn social de les per­so­nes és un dels aspec­tes que expli­quen els pro­ble­mes que viuen, per la qual cosa impli­car les per­so­nes pròximes i la ciu­ta­da­nia en la reso­lució d'aquests pro­ble­mes i és un recurs neces­sari per tro­bar-hi solu­ci­ons. En segon lloc, que els recur­sos del sis­tema de benes­tar són ins­tru­ments impor­tants per sal­var obs­ta­cles que impe­dei­xin gau­dir de la plena ciu­ta­da­nia. Una funció impor­tant enco­ma­nada a les tre­ba­lla­do­res i tre­ba­lla­dors soci­als és pre­ci­sa­ment ges­ti­o­nar l'accés a les aten­ci­ons, ser­veis i pres­ta­ci­ons del sis­tema de benes­tar.

Les pri­me­res esco­les de tre­ball social van sor­gir a finals del XIX i a prin­cipi del segle XX a les grans ciu­tats, perquè els pro­ble­mes i dra­mes soci­als rela­ci­o­nats amb els pro­ces­sos d'intensa indus­tri­a­lit­zació i urba­nit­zació neces­si­ta­ven una res­posta dife­rent de la de l'acció de cari­tat i bene­ficència tra­di­ci­o­nal. Es reque­rien per­so­nes espe­ci­a­lit­za­des i ori­en­ta­des per conei­xe­ments cien­ti­fi­cotècnics.

La pri­mera escola a Cata­lu­nya es creà a Bar­ce­lona el 1932. La Escu­ela de Asis­ten­cia Social para la Mujer era la pri­mera escola de la península i, des de lla­vors, el tre­ball social català ha tin­gut un lide­ratge indis­cu­ti­ble dins l'Estat espa­nyol. En el con­text polític del moment, el con­cepte assistència social tenia con­no­ta­ci­ons molt pro­gres­sis­tes, ja que pro­cla­mava el dret a rebre assistència per part de les per­so­nes amb neces­si­tat i el deure social/públic de donar-la. La der­rota de la República i de les clas­ses popu­lars va supo­sar un enorme tras­bals d'aquest vin­cle ori­gi­nari entre l'assistència social i les obli­ga­ci­ons públi­ques: la dic­ta­dura i el naci­o­nal­ca­to­li­cisme pro­vo­ca­ran el retorn a les for­mes d'abor­datge tra­di­ci­o­nal dels pro­ble­mes soci­als. Els anys 1940 i 1950 el pri­mer a caure va ser el mateix con­cepte d'assistència social. La dic­ta­dura no con­si­de­rava l'assistència social com un deure públic i, per tant, deixà a les mans de l'Església i la Sección Feme­nina una acció social molt mar­gi­nal.

En la dècada dels sei­xanta, la superació de l'autar­quia, la recu­pe­ració econòmica i una certa ober­tura del règim dic­ta­to­rial per­me­ten un cert enlai­ra­ment de l'assistència social. Es mul­ti­plica el nom­bre de cen­tres de for­mació i apa­rei­xen les pri­me­res lleis i mesu­res rela­ci­o­na­des amb un inci­pi­ent sis­tema de benes­tar.

Als setanta s'esta­blei­xen les bases per al tre­ball social en democràcia. Sor­geix un impor­tant movi­ment de reno­vació dins l'assistència social. La influència de la recon­cep­tu­a­lit­zació del tre­ball social lla­ti­no­a­me­ricà, de Paulo Freire, el Maig del 68 i el mar­xisme van ser deci­sius en la incor­po­ració de tre­ba­lla­dors soci­als en l'acció con­tra el fran­quisme des del tre­ball de barri, els cen­tres soci­als, i des de l'asso­ci­a­ci­o­nisme d'afec­tats per dis­ca­pa­ci­tats. Però el poten­cial de la pro­fessió es posà de mani­fest en la gene­ració d'una pro­posta tec­ni­co­política del sis­tema de ser­veis soci­als que és l'entorn ins­ti­tu­ci­o­nal i nor­ma­tiu en el qual encara avui s'exer­ceix majo­ritària­ment el tre­ball social.

Com és que a Girona no s'ha creat cap ense­nya­ment de tre­ball social fins al 2010? El tre­ball social ha nas­cut i s'ha desen­vo­lu­pat estre­ta­ment vin­cu­lat als fenòmens d'intensa indus­tri­a­lit­zació i urba­nit­zació i, paral·lela­ment al desen­vo­lu­pa­ment de l'estat social. Girona, en els anys que es gene­ren els pro­jec­tes de for­mació de tre­ba­lla­dors soci­als, no era una demar­cació d'intensa indus­tri­a­lit­zació.

La cre­ació el 2010 dels estu­dis de tre­ball social a la UdG és una decisió inse­pa­ra­ble dels can­vis en la mateixa com­prensió de les polítiques soci­als que ara s'uni­ver­sa­lit­zen i es con­ver­tei­xen en drets de tots els ciu­ta­dans. En aquest sen­tit, la cre­ació dels ser­veis soci­als durant els anys 1980 i ara la llei d'auto­no­mia per­so­nal (la cone­guda com a llei de dependència) són pas­ses impor­tants en aquesta extensió de drets. No podem obli­dar, però, que el pro­jecte emer­geix en un con­text soci­o­e­conòmic en què els pati­ments s'han incre­men­tat. Eli­mi­nar obs­ta­cles que impe­dei­xen gau­dir dels drets soci­als i afron­tar el pati­ment són tas­ques que les tre­ba­lla­do­res i els tre­ba­lla­dors soci­als tenen enco­ma­na­des.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia