Societat

Àfrica

Els grups islamistes arriben al sud del continent

Gihad de terror a Moçambic

Una guerrilla d’Estat Islàmic sembra el terror al nord del país i provoca un èxode de més de 600.000 desplaçats

Nens de només onze anys són decapitats pels gihadistes, en una zona rica en gas i robins

El con­flicte ha sal­tat aquesta set­mana a la pri­mera pàgina dels dia­ris després que l’ONG Save the Chil­dren hagués denun­ciat que nens de nomes onze anys han estat deca­pi­tats, però la guer­ri­lla giha­dista que pro­voca el ter­ror a la província de Cabo Del­gado, a tocar de la fron­tera de Tanzània, ha estat actu­ant des del 2017 i ja ha pro­vo­cat més de 600.000 des­plaçats.

Cabo Del­gado, que pren el nom de l’acci­dent geogràfic més al nord de la costa de Moçambic, en un paratge de plat­ges para­disíaques a tocar de l’Índic, és una de les dues províncies del nord on hi ha majo­ria musul­mana (un 54% de la població), en un país majo­ritària­ment catòlic. Es tracta també d’una zona històrica en la guerra que va aca­bar amb la domi­nació por­tu­guesa. L’any 1964, la guer­ri­lla mar­xista del Front d’Alli­be­ra­ment de Moçambic (Fre­limo) va entrar-hi des de Tanzània i va ata­car una seu del govern a la població de Chai. Va ser el pri­mer acte d’una guerra que no s’aca­ba­ria fins a l’any 1974 amb la inde­pendència de Moçambic.

La província té una extensió que gai­rebé tri­plica la de Cata­lu­nya i és rica en gas natu­ral –de fet hi ha explo­ta­ci­ons de com­pa­nyies fran­ce­ses, ita­li­a­nes i ame­ri­ca­nes– i també en pedres pre­ci­o­ses, com robins. També té molt de poten­cial turístic. La capi­tal és la ciu­tat de Pemba. En tota la regió, hi viuen uns 2,3 mili­ons de per­so­nes i és on hi ha els índexs d’anal­fa­be­tisme, pobresa i desi­gual­tat més alts de Moçambic, un dels països més pobres del món.

El pri­mer atac isla­mista va tenir lloc el 5 d’octu­bre del 2017, quan els insur­gents van ata­car tres comis­sa­ries de poli­cia a la població de Mocímboa da Praia, a la costa nord, molt a prop de la fron­tera tan­zana. En l’atac, hi van par­ti­ci­par homes armats que van matar dis­set civils, inclo­sos dos poli­cies i un líder comu­ni­tari. Durant la breu ocu­pació de la ciu­tat, els ata­cants, catorze dels quals van ser cap­tu­rats, van dir als veïns que rebut­ja­ven la sani­tat i l’edu­cació esta­tals i que es nega­ven a pagar impos­tos. Es van iden­ti­fi­car com a mem­bres de l’orga­nit­zació Ansar al-Sunna (Par­ti­da­ris de la Tra­dició), un movi­ment religiós sor­git l’any 2015, amb implan­tació a Cabo Del­gado. D’ide­o­lo­gia radi­cal isla­mista, els seus par­ti­da­ris asse­gu­ren que l’islam que es prac­tica a Moçambic està cor­rom­put i que s’ha allu­nyat del que pre­di­cava el pro­feta Mahoma, en línia amb Estat Islàmic.

El movi­ment, que la població local ano­mena Al-Sha­bab, tot i que no té lli­gams, més enllà dels ideològics, amb la guer­ri­lla giha­dista que opera a Somàlia, està divi­dit en dife­rents cèl·lules que no sem­bla que coor­di­nin les seves acci­ons. Els giha­dis­tes hau­rien rebut entre­na­ment mili­tar a Tanzània.

Des de l’octu­bre del 2017, les ope­ra­ci­ons giha­dis­tes i les rèpli­ques de l’exèrcit moçambiquès han estat cons­tants, amb 1.300 vícti­mes mor­tals. Les deca­pi­ta­ci­ons de nens d’aquesta set­mana no són les pri­me­res. El maig del 2018, deu per­so­nes, entre les quals nens, ja van ser deca­pi­ta­des en un atac a la població de Mon­jane. Aquest és un dels molts assalts extre­ma­ment vio­lents con­tra la població civil en diver­sos punts de la província en els últims tres anys. Les ope­ra­ci­ons sem­pre solen ser simi­lars, amb assas­si­nats indis­cri­mi­nats, incen­dis i mort dels ani­mals domèstics.

“Vam inten­tar esca­par al bosc, però es van empor­tar el meu fill gran i el van deca­pi­tar. No vam poder fer res perquè també ens hau­rien mort a nosal­tres”, explica a Save the Chil­dren una mare amb qua­tre nens sobre el dia que els giha­dis­tes van ata­car el seu poble, van cre­mar les cases i van matar el seu nen de dotze anys.

Segons dades de l’ONU, la majo­ria dels des­plaçats s’han mogut fins a Pemba a la recerca de refugi en cases de fami­li­ars o cone­guts. “Neces­si­tem incre­men­tar urgent­ment la nos­tra presència a Cabo Del­gado per poder aju­dar els que ho neces­si­ten, espe­ci­al­ment dones i nens”, asse­gura Lola Cas­tro, direc­tora regi­o­nal del Pro­grama Mun­dial d’Ali­ments de l’ONU a Moçambic.

Tot i que els motius reli­gi­o­sos són impor­tants, els experts cre­uen que els fac­tors clau que han des­en­ca­de­nat el movi­ment insur­gent són els pro­ble­mes soci­als, econòmics i polítics a la província de Cabo Del­gado. La falta d’ocu­pació, espe­ci­al­ment entre els joves, i la des­es­pe­ració, podrien haver por­tat molts d’ells a afe­gir-se al giha­disme.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia