El verd més fresc del sud

A mil metres d'alti­tud, l'estiu és una experiència força allu­nyada de pells engan­xi­fo­ses i nits en blanc. Al cor de les mun­ta­nyes de Pra­des, l'aigua de la pis­cina del càmping està cli­ma­tit­zada, perquè els cli­ents la tro­ba­ven fins i tot massa fresca. Una brisa suau apai­vaga la duresa del sol. Al ves­pre, impres­cin­di­ble una jaqueta de cotó, i a la nit, una manta fina. “Sóc d'Arbeca, on no es pot estar ni de dia ni de nit. Aquí és la glòria. M'ho prenc com unes vacan­ces paga­des”.

Mireia Sans i la seva família sem­pre han estat afec­ci­o­nats als càmpings, fins que fa dues dècades van deci­dir obrir-ne un de propi. Ella hi ha tre­ba­llat tots els estius des dels setze anys. En fa dos que té dedi­cació com­pleta a una feina que com­bina recepció, coor­di­nació d'esta­des i tas­ques direc­ti­ves. “El con­tacte amb la gent m'ha apor­tat moltíssim. Cada any gua­nyo un grau d'experiència més, perquè el meu objec­tiu és que els cli­ents puguin gau­dir de les vacan­ces el cent per cent. I el públic cada cop és més exi­gent”. La dar­rera nove­tat és dema­nar con­nexió per a la Play Sta­tion als bun­ga­lous. “La posa­rem”, asse­gura.

L'ambi­ent és molt fami­liar, tot i que al càmping també hi paren esca­la­dors de mig món, fut­bo­lis­tes del plan­ter del Barça i, fins i tot, cli­ents sols que, de vega­des, mar­xen amb pare­lla. El caliu és intens. “Alguna vegada han vin­gut dues famílies i n'han mar­xat tres...”. Tre­ba­llar a l'estiu només té un secret: “Pren­dre's la feina seri­o­sa­ment, però amb sen­tit de l'humor. Faig ser­vir molt la iro­nia per tren­car el gel del pri­mer moment”. Un “clàssic” al qual cal apli­car-hi el bon humor és con­tes­tar “si som a prop de la platja, després de fer-te 200 pre­gun­tes telefòniques sobre les ins­tal·laci­ons”. Sans ja té pre­pa­rada la res­posta: són 45 minuts en cotxe i sis hores a peu. Som­riure no costa gaire, perquè “quan s'està de vacan­ces, tot­hom està pre­dis­po­sat a pas­sar-s'ho bé”.