L’escalfament accelerat de l’Àrtic

El món nòrdic no acos­tuma a iden­ti­fi­car-se amb sequera. Si més no en ter­mes de “manca de pluja”. Però és pre­ci­sa­ment en els extrems del glo­bus on més clara­ment es palesa l’escal­fa­ment del pla­neta.

A l’Àrtic, en els últims qua­ranta anys, s’ha produït un escal­fa­ment qua­tre vega­des més ràpid que a la resta del món, segons un estudi recent d’un equip de científics noru­ecs i fin­lan­de­sos. Als països del nord euro­peu s’han produït en els últims anys esce­nes que fins fa poc no hau­rien sem­blat pos­si­bles en aquesta regió. Suècia va tenir l’estiu del 2018 uns incen­dis fores­tals que van aler­tar tot el món escan­di­nau. El sòl del país, com els dels seus veïns, ha començat a patir els efec­tes de la sequera, òbvi­a­ment a escala “nòrdica”, que pot des­fer­mar incen­dis de dimen­si­ons sem­blants als del sud d’Europa, de vega­des pro­ducte d’una negligència humana. En països qua­li­fi­ca­bles com a “fres­cos”, com ara Suècia i Noru­ega, fins i tot refugi per als que a l’estiu fugen de la calor, el juliol pas­sat es van regis­trar tem­pe­ra­tu­res pro­pe­res als 40 graus. Finlàndia fins i tot va avançar-se aquest any a les ona­des de calor del sud i cen­tre euro­peu. A mit­jans de juny, els termòmetres supera­ven els 32 graus, deu per damunt del que és habi­tual en aquest país. Va ser una onada molt més curta que la que ha afec­tat altres regi­ons euro­pees, però que en països on es cons­tru­ei­xen les cases pen­sant en les dures con­di­ci­ons de l’hivern es con­ver­teix en angoi­xant. No era tam­poc una situ­ació tan excep­ci­o­nal: l’estiu ante­rior, a Noru­ega s’havien superat els 34 graus, i a Lapònia, a Finlàndia, es va pujar per damunt dels 33. El risc d’incen­dis en aques­tes regi­ons poc habi­ta­des era, com la calor, extrem.