El 9 torna per Fires

Vila­franca del Penedès va ser ahir l’esce­nari de la pri­mera diada impor­tant a casa: la de les colles locals. Hi actu­a­ven els Cas­te­llers de Vila­franca i els Xicots, ja que la Colla Jove de Vila­franca va renun­ciar aquesta mateixa set­mana a par­ti­ci­par-hi per ter­cer any perquè creia que no estava en con­di­ci­ons d’ofe­rir, com a mínim, tres cas­tells de sis pisos. Tot i que aques­tes últi­mes set­ma­nes des dels Cas­te­llers de Vila­franca s’havia asse­nya­lat que no tenien pressa per estre­nar els cas­tells de nou, els de la camisa verda sem­pre han vol­gut fer un pas més per Fires i, tenint en compte que abans de la pandèmia era habi­tual que estre­nes­sin el tres de nou amb folre per aquesta diada, res els impe­dia tor­nar-ho a fer. Les pro­ves en l’assaig havien anat bé –dime­cres el van fer sen­cer a Cal Figa­rot– i, per tant, una diada a Vila­franca era el moment ideal.

La jor­nada, però, no va començar pot­ser amb gaire bon peu per als Cas­te­llers de Vila­franca, ja que van des­mun­tar quan ja era gai­rebé tot a dalt el seu pri­mer cas­tell, el set de vuit, per un mal encaix. Els de la camisa verda, amb mol­tes cares noves joves al tronc, sabien que el que impor­tava era no caure i van pre­fe­rir tirar-lo avall. En el segon intent, el cas­tell va anar millor i, tot i que no tenia unes mides per­fec­tes i també va anar un xic més lent del que seria ideal, els vila­fran­quins van poder sig­nar el pri­mer set de vuit de l’any.

Després del set de vuit, arri­bava el moment més espe­rat: el tres de nou amb folre. La cons­trucció també va pujar una mica lenta i a la car­re­gada va començar a patir, amb els ner­vis habi­tu­als de les estre­nes, i no del tot còmode, però els verds van mos­trar el seu ADN i, un cop feta l’aleta, el cas­tell es va cal­mar i el van poder des­car­re­gar. Tres de nou amb folre a la but­xaca dels verds, doncs, i el segon vist aquesta tem­po­rada pel món cas­te­ller després del que van com­ple­tar els Minyons de Ter­rassa per Sant Jordi.

Després del tres de nou amb folre, els verds tenien clar que volien com­ple­tar una nova torre de vuit amb folre, que els havia com­por­tat alguns pro­ble­mes en dia­des ante­ri­ors amb algun intent des­mun­tat, però que en aquesta ocasió es va veure molt més sòlida, i la van poder com­ple­tar a la pri­mera sense pro­ble­mes evi­dents.

Tenint en compte que era una diada molt àgil, els verds van voler sig­nar un quart cas­tell, en aquesta ocasió el qua­tre de vuit, també amb molts can­vis, que els va cos­tar força més del que s’espe­rava, tan­cant-se de pisos supe­ri­ors, i que van des­car­re­gar amb força suor.

Per aca­bar, nova estrena: el pilar de set amb folre, que, com ja és gai­rebé habi­tual en els verds en les últi­mes tem­po­ra­des, va vore­jar la per­fecció.

Per la seva banda, els Xicots de Vila­franca tenien en la diada de Fires també el seu pri­mer com­promís impor­tant i hi arri­ba­ven amb la intenció de fer-hi cas­tells de set i mig. En la pri­mera ronda van començar amb un bon cinc de set, en què van mos­trar que havien recu­pe­rat algun cas­te­ller antic i també algun mem­bre nou. En segona ronda, els Xicots van apos­tar pel tres de set amb l’agu­lla, que no abor­da­ven des de feia nou anys. Però la cons­trucció, amb molta experiència, va anar molt bé i, tot i que patint una mica, el van poder des­car­re­gar amb solvència.

Al cap de 40 minuts d’haver començat la diada, en ter­cera ronda –en una jor­nada, doncs, molt àgil–, els Xicots van plan­tar un qua­tre de set tran­quil·líssim, que no va patir en cap moment i que mirava clara­ment cap a un pis més que podria arri­bar durant els pro­pers dies. Final­ment, van tan­car amb un excel·lent pilar de cinc, que, de nou, mos­tra un bon poten­cial per fer un pas més.

Diada de Fires de Maig, doncs, amb objec­tius com­plerts per part de les dues colles i, també, amb millo­res pen­dents de cara a les pro­pe­res set­ma­nes.