40 anys de Blancs i Blaus

Fent xup-xup

Les dues colles que orga­nit­zen la festa fa mesos que tre­ba­llen perquè sigui tot un èxit. Amb l’aixo­pluc de l’Ajun­ta­ment de Gra­no­llers i les enti­tats de la ciu­tat, com ara els Dia­bles, els Xics o els Gegants, han pre­pa­rat més de 250 acti­vi­tats que es duran a terme al llarg de nou dies, del 26 d’agost al 3 de setem­bre. És una festa que surt de la gent per a la gent. Xavi Raich, mes­tre d’edu­cació infan­til, és el cap de colla dels Blancs des de fa tres anys. Raich afirma que ho viuen “amb il·lusió” perquè són els 40 anys i l’any pas­sat van gua­nyar i tenen la res­pon­sa­bi­li­tat de fer el pregó i sor­tir pri­mer en la cer­ca­vila.

Raich deta­lla un tas­tet del que han pre­pa­rat la colla i sub­co­lles dels Blancs: “Hem fet un museu, que serà molt interes­sant de veure per a tot­hom, on repas­sen els 40 anys d’història de la colla, i la festa. Serà al Gra durant qua­tre dies, del 26 al 29 d’agost.” El fil con­duc­tor dels Blancs serà la cuina, “sobre­tot en el con­cepte «ens men­gem la festa», ja que la nos­tra festa ja implica sem­pre cuina, ser artístics des del punt de vista culi­nari amb dife­rents grups que ens sor­pre­nen, que recor­ren a la tra­dició, com la boti­farra al forat el dilluns 28 d’agost a la plaça de Pau Casals; però, per exem­ple, tenim Gan­xets, que han fet sem­pre un pas enda­vant, o les Nim­fes, que dona­ran un toc del nord d’Àfrica, del Mar­roc”, explica Raich. I donada la situ­ació de sequera, el Cor­re­ai­gua del dis­sabte 2 de setem­bre serà més emblemàtic que de mullena; “serà sor­pre­nent perquè és una com­bi­nació de músics excep­ci­o­nals, dels Blancs a la Por­xada, per escol­tar la música en directe”.

Per a la jove Irene Galán, tecnòloga dels ali­ments, és el pri­mer any com a cap de colla dels Blaus. “Ha sigut molt il·lusi­o­nant perquè jo formo part de la colla des de ben petita, la meva mare ja hi estava impli­cada. La festa major té 40 anys, jo en tinc 30, no l’he vis­cut des de l’inici però sí que l’he vis­cut molt inten­sa­ment”, afirma. El fil con­duc­tor serà “mos­trar la devoció per la festa, pels Blaus i per la història dels 40 anys”. “Sem­pre hem tin­gut molts refe­rents de burla cap a l’Església, el 1983 ja va aparèixer un sant Blau, que bevia vi i es fotia de l’Església, i això va moles­tar la ins­ti­tució, que tenia més força que ara. Tenim una frase: «Nosal­tres el que fem és festa i conya», pel fet d’estar tots al car­rer, com­par­tir, riure molt, i per això mos­trem la nos­tra devoció a la gresca i a la conya, per ser un altre cop trans­gres­sors, moles­tar a qui s’hagi de donar per al·ludit.”

Galán recorda quins són els actes que no ens podem per­dre: “El sopar blau de dilluns 28 a la Por­xada serà com un Sant Sopar, en què els ali­ments seran blaus, i comp­tarà amb ani­mació. Hi haurà un Museu Epis­co­blau, on hi haurà totes les samar­re­tes dels Blaus de la festa major, i els excaps de colla expli­ca­ran què feien a través de les samar­re­tes. L’acte cen­tral, la Cate­dral dels Blaus, serà dime­cres 30, amb ober­tura de por­tes amb pre­di­ca­dors, begu­des espi­ri­tu­o­ses al car­rer d’Anselm Clavé. Es farà una missa de gresca i conya, amb una cape­lleta.” A la festa també hi haurà un espai per al record al pri­mer rajo­ler dels Blaus, Joan Josep Bis­carri, mort aquest mes d’agost. Segons Irene Galán, “serà tant al con­curs de rajo­lers com a la cer­ca­vila d’inici i el pregó, perquè Bis­carri té el seu gegant que obre la cer­ca­vila de gegants. Bis­carri, tot i estar malalt, l’any pas­sat va venir”, explica.

També cal tenir pre­sent el rela­tor, que enguany serà Joel Díaz, sociòleg, comu­ni­ca­dor, guio­nista i humo­rista, que rela­tarà com viu ell la festa, i que es podrà lle­gir al web blanc­si­blaus.cat. També són actes per tenir en compte l’esti­rada de corda al car­rer Anselm Clavé, un clàssic, o l’arros­sada al parc Tor­ras Villà, i amb totes les pro­ves i l’ambi­ent i les sen­sa­ci­ons que gene­rin, el jurat tindrà la tasca de dic­tar el vere­dicte, qui gua­nya la festa del 2023; serà el 3 de setem­bre a mit­ja­nit a la Por­xada.

Gra­no­llers, el model

Són mol­tes les ciu­tats i pobles que s’han emmi­ra­llat en Gra­no­llers per moder­nit­zar la seva festa major. A Mollet del Vallès, per exem­ple, dimarts 22 d’agost es va cloure la festa major, en què hi ha hagut un cen­te­nar d’acti­vi­tats. Des del 1994, la festa major de Mollet té un al·lici­ent afe­git: la com­pe­tició entre les colles dels Morats, la colla del bon men­jar, i que enguany ha gua­nyat la festa major, i la dels Tor­rats, la del bon beure. A Sant Celoni, també cele­bren la festa major, de l’1 al 10 de setem­bre, i a banda dels actes de cul­tura popu­lar i tra­di­ci­o­nal, tenen un altre motiu per sor­tir al car­rer. Després de l’èxit dels Blancs i Blaus a Gra­no­llers, el 1999, segons expli­quen fonts del depar­ta­ment de Cul­tura de l’Ajun­ta­ment, es va con­si­de­rar dina­mit­zar la festa amb una com­pe­tició, els Cor­re­monts. I es va pen­sar en dues colles, Mont­senys i Mont­ne­gres, tenint pre­sents les dues mun­ta­nyes que tenen a prop, el Mont­seny i el Mont­ne­gre, i amb dos colors, el verd i el negre.

Car­les Lax, un dels impul­sors de la festa actual a Gra­no­llers, esmenta altres llocs que s’han ins­pi­rat en la com­pe­ti­ti­vi­tat entre blancs i blaus, com ara “Cano­ve­lles, amb la festa que enfronta els Cans i les Ove­lles; Lli­nars del Vallès (els blaus i els ver­mells); Santa Eulàlia de Ronçana (el joc dels qua­tre colors), i l’Amet­lla del Vallès (els de Dalt i els de Baix), que s’han ins­pi­rat en el model de bata­lles fes­ti­ves que mouen comu­ni­tats i creen iden­ti­tats”. I també ha arri­bat a fora de la comarca del Vallès Ori­en­tal.