Societat

150 anys endolcint Cassà i el territori

La pastisseria Nèctar, de Cassà, prepara la celebració del 150è aniversari, com a mínim documental, d’un negoci de cinc generacions

La fleca originària de Can Cristià ha anat creixent en oferta i prestigi, i va derivar cap a la pastisseria, els gelats i altres especialitats

La pas­tis­se­ria Nèctar, de Cassà, és una de les més anti­gues de les comar­ques giro­ni­nes. Mal­grat no arri­bar als dos segles llargs que, per exem­ple, atre­sora l’olo­tina Callís, del 1816, enguany hi com­me­mo­ren el 150è ani­ver­sari des de la data més antiga que la família ha pogut veri­fi­car docu­men­tal­ment, d’una con­tri­bució muni­ci­pal del 1874 en què ja cons­tava l’esta­bli­ment d’una fleca de Sal­va­dor Cristià, pro­ba­ble­ment anys després de la seva fun­dació.

El negoci va con­ti­nuar en mans del seu fill, Josep Cristià, alhora recor­dat com a pri­mer alcalde repu­blicà dels cas­sa­nencs, que el va tras­lla­dar a la ubi­cació actual, al car­rer de la Mel, una dolça coin­cidència que més enda­vant devia pesar en l’elecció del nom ja amb l’acti­vi­tat ampli­ada a pas­tis­se­ria: el nèctar amb què les abe­lles obre­res fan aquest pro­ducte. Cor­ria la dècada de 1950 i la ter­cera gene­ració de Can Cristià, amb la neta Modesta i el marit, Pere Rever­ter, n’aga­fa­ven les reg­nes.

L’esta­bli­ment, durant dècades i encara avui, ha arros­se­gat el renom de Can Cristià, ten­dint cap al paral·lel de Can Rever­ter a par­tir de la quarta gene­ració i el traspàs cap a Josep Rever­ter i la seva dona, Qui­meta Gis­pert, als anys setanta del segle pas­sat. El seu fill, Jordi Rever­ter, rebes­net, manté la flama –o, més ben dit, l’inter­rup­tor dels actu­als forns elèctrics– en acció un segle i mig després. Cin­quena gene­ració.

Tra­dició i moder­ni­tat

Rever­ter, com la resta d’ante­ces­sors de la nis­saga, va créixer enmig de for­na­des, coques, pas­tis­sos i pane­llets. Encara no havia deci­dit el seu futur labo­ral als anys noranta quan la mà dreta del seu pare va ple­gar i, cur­sant segon de BUP i amb 16 anys, s’hi va impli­car. Vocació forçosa? Ni sí, ni no, però va tro­bar el camí i s’hi va sen­tir còmode. Admet que li hau­ria agra­dat tenir temps per for­mar-se abans, però va anar tro­bant moments per fer-ho, amb la relació de mes­tre-apre­nent a les pas­tis­se­ries Gironès –de Sant Feliu de Guíxols– i Cos­ta­be­lla –a Salt–. I va com­par­tir el mes­tratge d’Angelo Cor­vitto en l’ela­bo­ració de gelats, una altra espe­ci­a­li­tat que toca, amb figu­res de la talla de Jordi Roca.

“Vol­tar món”, admet Rever­ter, és fona­men­tal. Però cal també una base sòlida que no li ha fal­tat a par­tir de les pre­gun­tes o la con­sulta de les lli­bre­te­tes de recep­tes i fórmu­les de l’avi, que han anat inven­ta­ri­ant i digi­ta­lit­zant amb suport de la seva dona, l’Anna Negre, una nou­vin­guda i sobre­vin­guda a un gremi que havia cone­gut en segona per­sona, i del qual volia man­te­nir-se al marge per garan­tir la des­con­nexió labo­ral dels caps de set­mana. No se’n va sor­tir del tot, però. El 2011, quan Jordi Rever­ter es pre­pa­rava per assu­mir el negoci, calia fer un cop de mà a l’obra­dor i tenir els comp­tes en ordre, cada cop més. Una baixa labo­ral fortuïta, jugant a bàsquet, li va fer pas­sar les hores de baixa fent cup­cakes a casa, i això també va deri­var en una altra espe­ci­a­li­tat d’èxit a la pas­tis­se­ria, però aban­do­nada, perquè els encàrrecs cada cop eren més fei­xucs, i fins i tot sur­re­a­lis­tes. Posats a fer rep­tes com­pli­cats, els panet­to­nes cas­sa­nencs de Nadal man­te­nen bona demanda i per­me­ten for­na­des homogènies. O les pas­tes fres­ques que també han après a fer amb recepta ita­li­ana.

No han renun­ciat, però, al clàssic tri­an­gle de cabell d’àngel, el bor­ratxo i la massa mare a la fleca, apli­cada a fari­nes de màxima qua­li­tat, i la intro­ducció de les de fajol, espelta o blat de moro. Pans de fer­men­tació lenta, més aromàtics al gust i dige­ri­bles. Pel que fa a la tec­no­lo­gia, Rever­ter admet que la refri­ge­ració ha permès avançar res­pecte a l’antic para­digma de man­te­gues i meren­gues, de con­ser­vació sim­ple. També les cre­mes dels xui­xos s’han refi­nat, i res­pecte a les noves tendències, admet haver incor­po­rat llets i nates sense lac­tosa, o solu­ci­ons sense glu­ten. Però defensa les pro­por­ci­ons de sucre davant la tendència a demo­nit­zar un ingre­di­ent que, argu­menta, van gau­dir els avis, tots dos fins ben superada la noran­tena d’anys. O l’ou, davant deri­vats que no depas­sen el llistó dels seus pala­dars ni el de la demanda de la cli­en­tela. Són els dar­rers jut­ges, que a més de Cassà pro­ve­nen de la resta de la comarca, l’Empordà i més enllà.

Tant Rever­ter com Negre adme­ten que si pogues­sin es jubi­la­rien d’un ofici agraït, però esclau en caps de set­mana i fes­tius de guar­dar, i que s’enduen cap a casa amb una burocràcia, cos­tos energètics o difi­cul­tats per tro­bar mà d’obra que collen encara més peti­tes empre­ses.

Festa pel 150è ani­ver­sari

Pel que fa a la tran­sició cap a una hipotètica sisena gene­ració, ara mateix tam­poc tenen gai­res expec­ta­ti­ves que els fills aga­fin el timó més enda­vant, però viuen l’avui i el 28 de setem­bre con­vi­da­ran cli­ents, amics, proveïdors i cas­sa­nencs a bere­nar, si no plou, al pati de Can Trin­xe­ria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia