“A la ciutat, s’hi viu bé si tenim un medi rural viu”

Fem l’acom­pa­nya­ment, perquè des de Ter­ri­tori hi ha la part urbanística, però s’ha de fer una dina­mit­zació sobre el ter­reny. Tenim el con­tacte entre la part pública i pri­vada de la petita i mit­jana empresa. A través de tau­les de tre­ball es mira d’endreçar el debat perquè tot­hom s’ali­nei i fer acci­ons ple­gats.

S’han de posar a dis­po­sició eines noves i que la gent que té ganes d’empren­dre tin­gui faci­li­tats. Així com la Gene­ra­li­tat impulsa els ajuts per als joves que empre­nen, a pagès també s’ha acti­vat el tiquet rural, per faci­li­tar el relleu gene­ra­ci­o­nal en altres ofi­cis. Amb finançament euro­peu, es con­ce­dei­xen fins a 35.000 euros a fons per­dut per a aque­lles per­so­nes que donen d’alta l’acti­vi­tat en un muni­cipi rural. També pot tenir els ajuts Lea­der per fer una inversió d’una nova acti­vi­tat o ampliar-ne una d’exis­tent. Tre­ba­llem per fer aquest acom­pa­nya­ment a les onze asso­ci­a­ci­ons de grups locals (GAL) i els cinc grups pes­quers (GALP).

Aca­bem de fer la segona con­vo­catòria i hem rebut 200 sol·lici­tuds. La prova pilot de l’any pas­sat va per­me­tre donar d’alta uns 90 autònoms que s’estan con­so­li­dant i aquest any con­fiem que en siguin un cen­te­nar més. S’han tras­pas­sat nego­cis com una car­nis­se­ria i s’han donat d’alta autònoms que tre­ba­llen des de casa. Estem con­tents perquè veiem dina­misme tot i les deficiències dels ser­veis i la falta d’habi­tatge.

La mobi­li­tat ja és prou com­pli­cada a la ciu­tat, però a rural des­plaçar-se en autobús pot ser una odis­sea. Estem tre­ba­llant amb ini­ci­a­ti­ves del trans­port a demanda per millo­rar aquesta dependència del cotxe pri­vat.

Sí que hi ha un pla ambiciós de des­ple­gar la fibra arreu, però sem­pre que­den aïllats nuclis dis­gre­gats o masies. La rura­li­tat a les comar­ques bar­ce­lo­ni­nes és bas­tant més còmoda en com­pa­ració amb la resta. L’Esta­tut del Muni­cipi Rural ha de reco­sir la igual­tat d’opor­tu­ni­tats al ter­ri­tori i acon­se­guir que hi hagi una dis­cri­mi­nació posi­tiva per a aquells ajun­ta­ments amb menys recur­sos. Estan molt limi­tats a l’hora d’acce­dir a tra­mi­tar sub­ven­ci­ons, amb un admi­nis­tra­tiu i un secre­tari o un engi­nyer a hores.

Difícil, perquè el món glo­bal va en el sen­tit con­trari. S’està veient de mica en mica que es va gua­nyant reci­pro­ci­tat perquè a la ciu­tat s’hi viu bé si tenim un medi rural viu. És la manera que es pugui pro­veir d’aigua, de mate­ri­als per a la cons­trucció, d’ali­ments, pre­ve­nir incen­dis o l’oci. Bar­ce­lona no té sufi­ci­ent superfície per ser autònoma energètica­ment. No soc pes­si­mista però calen més recur­sos, perquè la mit­jana i petita page­sia és la que manté els pobles.

Ens hem dotat de les eines i ara s’han de veure resul­tats. Pot­ser en algu­nes coses farem tard, però tenim més cons­ci­en­ci­ació que fa cinc anys. Amb la pandèmia el repo­bla­ment va ser un miratge. Van venir a viure a rural per neces­si­tat o como­di­tat, però s’ha vist que els nòmades digi­tals tam­poc sal­va­ran el món rural. Fer una xarxa d’espais de tre­ball com­par­tit sí que pot aju­dar a esta­blir-se el tele­tre­ball.

Sí, però després tenim movi­ments con­tra­dic­to­ris, quan la Gene­ra­li­tat diu que els càrrecs direc­tius han d’anar cada dia al lloc de tre­ball. No ajuda per als qui s’han esta­blert a rural i anar i venir es fa invi­a­ble.