Arrelar-se al món rural
La Catalunya rural continua en regressió en zones allunyades de serveis i costa trobar-hi habitatge
Dels 947 municipis, 336 tenen menys de 500 habitants, ocupen el 35% del país i són l’1% de la població
Els pobles de menys de 2.000 habitants confien que la llei posi eines per frenar el despoblament
Una Catalunya buida i oblidada. Així és com alcen la veu els municipis rurals que es van despoblant, amb uns índexs de població més envellida i amb els pocs joves que, sense habitatge ni oportunitats de feina, marxen cap a les capitals de comarca o ciutats més grans. Segons les darreres dades de l’Idescat, gairebé el 80% del territori són àrees rurals on habita un 8,9% de la població. Fa dècades que el país no es reequilibra, ben al contrari: mentre que la Catalunya urbana creix i guanya població, la rural continua en regressió. Un darrer estudi del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya posa especial atenció en 146 municipis en risc de despoblament. Un dels motius que els aboquen a perdre habitants és la dificultat per accedir als serveis, un 50% per sota de la mitjana. L’estudi alerta dels problemes d’accessibilitat que tenen els municipis que voregen Lleida –agafant pobles tant de la demarcació de Lleida com de Tarragona– i a les comarques pirinenques.
Dels 947 municipis que hi ha a Catalunya, 336 tenen menys de 500 habitants. Ocupen una superfície del 35% del país i representen un 1% de la població. “No vol dir que els que es despoblin siguin aquests, però és clar que, a una hora de distància de Barcelona, apareixen els petits municipis que tenen dificultats per mantenir població”, indica el geògraf de la Universitat de Lleida (UdL) Ignasi Aldomà, que puntualitza que n’hi ha que es troben en nuclis disgregats “més o menys habitats que amaguen la realitat territorial”. Els darrers anys, abans fins i tot de la pandèmia, els experts detecten certa millora en aquells pobles més propers a ciutats més grans i capitals de comarca. “La demografia s’està recuperant per la immigració que ve al camp i que decideix quedar-se”, diu Aldomà davant una “possibilitat d’esperança” per revertir un problema que s’arrossega els últims 50 anys i al seu parer planteja el “repte d’acollida” dels qui estan disposats a quedar-se a viure a rural. “Les parelles joves busquen pobles més petits perquè les cases són més barates i tenen més espai”, diu d’un fenomen periurbà que s’està consolidant en zones properes a ciutats com la Seu d’Urgell, Vic, Olot i Manresa, per posar-ne alguns exemples.
Sant Jaume de Frontanyà i Gisclareny, tots dos municipis del Berguedà, fa anys que s’alerten la rivalitat de ser els menys poblats de Catalunya. L’última actualització oficial del padró d’habitants els torna a posicionar i Sant Jaume perd tres habitants, i queda amb 26, mentre que Gisclareny en guanya 3 i s’enfila fins als 30 habitants. Els dos pobles comparteixen ser dels menys poblats i la crua realitat de no tenir habitatge per créixer. Les cases habitables són plenes o són de famílies i construir-ne de noves no és possible perquè, urbanísticament, on no n’hi ha, no se’n poden aixecar.
“No pot ser que tinguem el territori molt ben protegit però sense persones”, defensa el coordinador i alcalde de Montgai (Noguera), Jaume Gilabert, que lidera Eines de Repoblament, amb el suport de 540 alcaldies de menys de 2.000 habitants. Al seu parer el desequilibri territorial es podrà capgirar quan es pugui flexibilitzar la normativa urbanística per facilitar les rehabilitacions de cases o per fer habitatge nou. “Podem parlar d’incentius fiscals perquè vingui gent però si no tenen un sostre de ben poc serveix”, diu d’un dels principals reptes amb que es troben els pobles sense sòl urbanitzable. Eines de Repoblament va més enllà i proposa que sigui l’administració qui s’encarregui de la gestió d’un parc d’habitatges, per recuperar cases tancades o abandonades. “Així com van fer polígons, ara que promoguin l’habitatge als pobles”, conclou Gilabert en espera de polítiques que ajudin a mantenir la pagesia i a arrelar la població.
Els alcaldes de pobles petits tenen l’esperançada posada en el desplegament de l’Estatut del Món Rural, pendent d’aprovar-se al Parlament per disposar d’eines que frenin el despoblament d’aquells municipis que no arriben als 2.000 habitants. Entre les mesures reclamen una finestra única per agilitzar la burocràcia administrativa d’uns ajuntaments amb pocs recursos. “En clau burocràtica, s’exigeixen els mateixos tràmits a Gisclareny que a una ciutat i això no és de sentit comú”, indica Gilabert d’una gestió que els deixa en desavantatge quan només compten amb les mans d’un administratiu i un secretari.
Dues Catalunyes
El salt dels 6 als 8 milions d’habitants dels últims 35 anys ha anat acompanyat de grans canvis demogràfics, com l’augment de l’esperança de vida i la densificació de les zones urbanes. “S’ha de tenir una mirada rural perquè avui ens trobem una realitat diferent”, reclama Joan Solà, president de l’Associació de Micropobles de Catalunya i alcalde de Riner (Solsonès), que lluita per la igualtat d’oportunitats i uns serveis per als 280 municipis de menys de 1.000 habitants que representa l’entitat. Coincideix que en matèria d’habitatge de poc serveix al món rural l’anunci dels 50.000 pisos que ha fet el govern català. “Nosaltres no tenim sol urbà s’ha de pensar com ho fem per rehabilitar cases antigues i fer obra nova perquè els joves no ens marxin”, diu convençut que el tema urbanístic és una de les prioritats per retenir la gent al territori.
La falta de serveis és una altra de les problemàtiques i des de Micropobles aposten per desplegar espais de multiservei. Amb el suport de les administracions supramunicipals, els veïns tindrien un punt on disposar d’aliments i productes bàsics, biblioteca, atenció de salut i bar on trobar-se. Solà explica que aquests espais estan funcionant amb èxit en municipis de la Franja d’Aragó i que volen copiar el model en aquells pobles on els veïns han quedat sense cap d’aquests serveis. “Necessitem un finançament més robust per als ajuntaments per garantir aquests serveis mínims que es mereixen els veïns i d’altres que no s’en parlen com les activitats culturals”, reivindica d’una llei que lluiten des del 2018 fins arribar a “un gran consens polític” per revertir el desequilibri del territori que s’agreuja entre la Catalunya rural i urbana. “Serà una llei pionera que no pot quedar tancada en un calaix”, defensa Solà d’uns canvis progressius que esperen que ajudin a millorar el dia a dia dels ajuntaments.
Els municipis amb més risc de despoblament tenen una elevada taxa d’envelliment. “Les persones grans han de marxar amb el daltabaix de deixar el poble i els joves no troben cases on viure”, resumeix Solà d’una situació crítica en espera d’accions que afavoreixin millors serveis, connexions i igualtats d’oportunitats laborals al territori. En aquesta línia treballa l’Agenda Rural de Catalunya (ARCA), encarregada de coordinar la implementació d’accions dels fons de desenvolupament rural. El gerent de l’ARCA, Albert Puigvert, assegura que la llei recull moltes de les demandes del món rural com ara fer un cens dels habitatges disponibles. En aquest sentit assegura que cal més coordinació entre les diferents administracions per aconseguir definir un cens rural i alhora buscar espais on fer habitatge.
Rectories per viure
Alguns ajuntaments han cedit les antigues cases dels mestres o els escorxadors municipals per reconvertir. Puigvert exposa l’exemple del Lluçanès, on s’està treballant amb el bisbat de Vic per fer un estudi de les rectories disponibles on fer habitatge. El projecte Arrelament, que impulsa la Generalitat, identifica una quinzena de sistemes urbans que han perdut més població l’última dècada. Agrupats en 121 municipis, actualment sumen 83.636 habitants. La gran majoria són petits pobles, de menys de 1.000 veïns. Amb ajudes estatals s’ha començat a actuar a les Garrigues, que era la zona que perdia més població, amb actuacions per trobar habitatge o generar ocupació amb obradors compartits al costat de la producció agroalimentària.
