Troben l’evidència “més forta” de vida a l’exoplaneta K2-18b

Científics britànics han trobat l’evidència més forta fins al moment de l’existència de vida en un exoplaneta per la presència de substàncies químiques que a la Terra són produïdes per organismes com les bactèries. L’estudi l’han fet investigadors de la Universitat de Cambridge, que han avaluat la informació obtinguda pel Telescopi Espacial James Webb, que observa l’exoplaneta K2-18b, situat a 124 anys llum de la Terra.

Els científics, que han publicat les investigacions a The Astrophysical Journal Letters, van poder establir amb un 99,7% de certesa l’existència de vida, però es necessita arribar al 99,99994 % per fer una declaració definitiva de vida fora de la Terra. L’exoplaneta estudiat és dues vegades i mitja la mida de la Terra. El telescopi James Webb és capaç de detectar composició química del K2-18b quan aquest exoplaneta orbita al voltant de la seva estrella, considerada molt petita en comparació amb el Sol.

Els investigadors van poder detectar sulfur de dimetil (DMS) i disulfur de dimetil (DMDS), uns gasos que a la Terra són generats pel fitoplàncton marí i les bactèries. “Si confirmem que hi ha vida a K2-18b, bàsicament confirmaríem que la vida és molt comuna a la galàxia”, va assegurar a la BBC Nikku Madhusudhan, investigador principal de l’estudi. Madhusudhan espera poder demostrar l’existència de vida extraterrestre en un futur pròxim i va admetre que se sent encoratjat per la quantitat de gas que el seu equip va trobar en una sola observació. Per aquest motiu, espera poder confirmar si hi ha vida d’aquí a un any o dos.

Els anàlisis suggereixen que es tractaria d’un planeta Hycean, amb el potencial de comptar amb una atmosfera rica en hidrogen i una superfície coberta per un oceà “ple de vida”. També s’hi ha detectat vapor d’aigua, amb temperatures que podrien sustentar la vida.

“És important que siguem profundament escèptics respecte dels nostres propis resultats, perquè només provant-ho un i altre cop podrem arribar al punt de tenir-hi confiança”, alerta el científic. “Aquest podria ser el punt d’inflexió, a partir del qual, de sobte, la pregunta fonamental de si estem sols a l’univers sigui una que puguem respondre”, ressalta.