SOCIETAT
Vuit milions “sobrevinguts” aboquen a un pla financer municipal
L’Ajuntament de Girona tanca el 2024 amb un dèficit de 250.000 euros i haurà de retre comptes durant dos anys per la sentència del Garatge Forné i les desigualtats de sou del personal, que ha corregit
L’Ajuntament de Girona tira endavant el pla econòmic financer per afrontar els més de 8 milions d’euros (MEUR) que han costat la sentència del garatge Forné i les reclamacions per les desigualtats retributives. L’Ajuntament ha tancat el pressupost del 2024 amb un dèficit d’uns 250.000 euros per aquestes despeses “sobrevingudes” i això obliga el consistori a presentar el pla per a dos anys, per als exercicis del 2025 i del 2026, segons detalla l’agència ACN.
L’equip de govern, de Guanyem, Junts i ERC, portarà el document a aprovació inicial del ple dilluns. La tinenta d’alcaldia Sílvia Aliu (Guanyem) ha subratllat que l’Ajuntament gestiona el pressupost “amb eficiència i transparència” i que el desequilibri és “conjuntural i no estructural” pel pagament d’aquests dos imports.
Girona ja havia anunciat que “l’impacte” del pagament dels més de 8 milions d’euros per la sentència del garatge Forné i de les desigualtats retributives dels treballadors (dins les quals també s’inclouen reclamacions judicials per la retroactivitat i els acords als quals el consistori va arribar amb la plantilla) desembocaria en un pla econòmic financer perquè l’Ajuntament tancaria el pressupost del 2024 incomplint una de les regles de despesa que marca l’Estat: la d’estabilitat pressupostària.
Un cop tancada la liquidació dels comptes de l’exercici anterior, la previsió s’ha complert. Segons detalla la tinenta d’alcaldia i regidora de Recursos i Atenció a la Ciutadania, Sílvia Aliu, el pressupost del 2024 s’ha tancat amb un dèficit de poc més de 250.000 euros, cosa que obliga a presentar el pla. El consistori gironí ja havia demanat un pla financer el 2012 i en tenia un a punt el 2019, però no el va sol·licitar perquè l’Estat va deixar en suspens la regla de l’estabilitat financera a causa de la pandèmia per coronavirus.
“Obligats a fer-ho”
“És important dir que ho fem perquè estem obligats a fer-ho. Som solvents, paguem el deute quan toca, teníem un període de pagament mitjà als proveïdors òptim i estem poc endeutats. Complim totes les regles fiscals que ens imposa l’Estat, excepte l’estabilitat pressupostària aquest any”, ha indicat Aliu que remarca que és conseqüència d’una situació “sobrevinguda”.
De fet, ressalta que aquest “desequilibri” entre els ingressos i les despeses durant l’exercici del 2024 “no és estructural sinó conjuntural” perquè van haver de recórrer a crèdit (dos Fons Impulso que atorga l’Estat per afrontar el pagament de sentències fermes) per cobrir els imports de les desigualtats retributives i de la indemnització als propietaris del garatge Forné.
Un cop el ple doni llum verda al pla i tutela financera el validi, l’Ajuntament monitoritzarà els pressupostos al llarg d’aquest any i del següent per comprovar-ne el compliment i assegurar que es retorna a l’escenari d’estabilitat pressupostària.
L’equip de govern carrega contra les regles fiscals que l’Estat obliga a complir als ajuntaments i assegura que “ofega” les finances del món local perquè imposa els plans d’austeritat si no tanquen l’exercici amb superàvit.
412 precedents
En aquest sentit, Aliu ha posat xifres sobre la taula i ha recordat que l’observatori de les finances locals de l’ACM recull que, entre 2013 i 2019, fins a 412 ajuntaments catalans van haver d’aprovar un pla econòmic financer per incomplir algun dels requisits. Entre el 2020 i fins al 2023 (primer pel coronavirus i després per la guerra d’Ucraïna) aquests requisits van quedar en suspens.
“A l’Ajuntament de Girona gestionem els recursos amb rigor i compromís amb la ciutadania. Però topem aquest any amb unes regles fiscals imposades des de Madrid que limiten greument la nostra capacitat d’actuar. Malgrat l’esforç i la solvència del municipi, no podem invertir com caldria en serveis essencials perquè depenem d’un Estat que ens ofega financerament”, remarca el govern municipal, que situa com a exemple el fet que l’Estat no permeti utilitzar els romanents de tresoreria per a inversions com reforçar els serveis bàsics, la neteja, l’atenció social o la millora de l’espai públic.