Més extinció que prevenció

Colum­nes d’atac mòbil a tot el ter­ri­tori, nous addi­tius en les escu­mes d’aigua o sis­te­mes tec­nològics de vigilància. Aques­tes són algu­nes de les millo­res incor­po­ra­des enguany a la cam­pa­nya d’extinció d’incen­dis fores­tals però que no han pogut evi­tar un gran incendi fores­tal (GIF) com el que des de dilluns crema al massís dels ports de Beseit.“Mal­grat la gran inversió en tec­no­lo­gia i mit­jans d’extinció, la capa­ci­tat de pro­pa­gació dels GIF segueix superant la capa­ci­tat dels sis­te­mes d’extinció”, explica Edu­ard Plana, res­pon­sa­ble del grup d’incen­dis fores­tals i ter­ri­tori del Cen­tre Tec­nològic Fores­tal de Cata­lu­nya (CTFC).

Per això, Plana i altres experts con­sul­tats con­si­de­ren clau la gestió fores­tal com a mesura de pre­venció dels GIF. “No es tracta d’esco­llir entre extinció o pre­venció. Ja tenim un dis­po­si­tiu d’extinció que és un refe­rent inter­na­ci­o­nal. Però, com a soci­e­tat, hem de deci­dir si volem inver­tir o no en pai­sat­ges menys vul­ne­ra­bles a la pro­pa­gació de les fla­mes”, raona Plana.

David Saurí, catedràtic de geo­gra­fia humana de la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona (UAB), con­si­dera que la gestió fores­tal és “l’assig­na­tura pen­dent” de Cata­lu­nya, un país de bos­cos “que han anat gua­nyant ter­reny de manera incon­tro­lada” per l’aban­do­na­ment mas­siu de l’acti­vi­tat agrícola i rama­dera.

Tot i això, Ignasi Cas­telló, engi­nyer fores­tal i cap de l’ofi­cina tècnica de pre­venció muni­ci­pal d’incen­dis fores­tals de la Dipu­tació de Bar­ce­lona, con­si­dera que Cata­lu­nya, i espe­ci­al­ment la demar­cació de Bar­ce­lona, és una de les zones del Medi­ter­rani on es desen­vo­lu­pen més polítiques pre­ven­ti­ves. Reco­neix, però, que un dels pro­ble­mes més greus és la gestió fores­tal: “La pro­pi­e­tat està molt ato­mit­zada i per això la Dipu­tació pro­mou que els pro­pi­e­ta­ris s’associïn i així puguin man­te­nir els ter­renys en per­fec­tes con­di­ci­ons”.

Línies elèctri­ques
Plana també con­si­dera que s’està avançant en la política pre­ven­tiva, espe­ci­al­ment en els fac­tors iden­ti­fi­cats com a poten­ci­als cau­sants d’incendi fores­tal, com les línies elèctri­ques o els abo­ca­dors. En canvi, el pro­blema és el risc de pro­pa­gació que pot con­ver­tir un ele­ment de per­tor­bació natu­ral de l’eco­sis­tema medi­ter­rani, com és el foc, en una catàstrofe, un GIF. Per evi­tar-ho, Cas­telló té clar que s’ha de com­ple­tar la cadena que comença per una bona gestió fores­tal, bona pla­ni­fi­cació d’equi­pa­ments pas­sius (punts d’aigua, camins fores­tals...) i un bon ser­vei d’extinció.

Si els dos últims requi­sits ja es com­plei­xen, i en alguns casos amb escreix, com es pot impul­sar la gestió fores­tal? Plana rei­tera que és neces­sari obrir un debat social que deter­mini si es volen evi­tar els GIF: “És una qüestió econòmica, la soci­e­tat cata­lana ha de deci­dir si li sem­bla lògic gas­tar només 9 mili­ons d’euros en pro­moure la gestió fores­tal entre els pro­pi­e­ta­ris pri­vats”.

El cap del grup d’incen­dis fores­tals i ter­ri­tori del CTFC afe­geix que abans el cost d’aquesta gestió l’assu­mia l’eco­no­mia de mer­cat. Saurí des­taca que no es pot pen­sar en el bosc única­ment en ter­mes pro­duc­tius, ja que ofe­reix “molts ser­veis ambi­en­tals que no tenen reflex mone­tari”, com la regu­lació del cicle de l’aigua. Plana creu que la des­pesa de gestió fores­tal “seria molt menor que el cost d’extin­gir un incendi com el dels Ports”. Una mesura pre­ven­tiva que, tal com subrat­lla Saurí, “no evi­tarà els incen­dis però sí que es facin grans”.