Un bon any per deixar de fumar
Els 15% dels fumadors que ho intenten aconsegueixen mantenir l'abstinència durant un any
L'eficàcia dels fàrmacs triplica l'èxit, però és inútil sense força de voluntat
L'entrada en vigor de la nova llei antitabac serà una bona oportunitat perquè molts fumadors deixin el tabac. Així ho creuen molts especialistes i, també, bona part dels fumadors, el 30% dels quals van intentar deixar l'hàbit l'any passat, segons dades del Comité Nacional para la Prevención del Tabaquismo, que agrupa metges de tot l'Estat. L'únic requisit que cal per iniciar el procés és “que la persona tingui clar que vol deixar-ho”, afirma el doctor Josep Maria Ramon, cap de la unitat de tabaquisme de l'Hospital de Bellvitge. La missió no és impossible, prop del 15% dels qui ho intenten aconsegueixen mantenir l'abstinència durant un any.
A banda de la motivació, hi ha petits trucs que poden ajudar a assolir l'objectiu amb èxit. Fixar una data o escriure una llista amb les raons per les quals es vol deixar de fumar són recursos que poden ser útils al fumador per reforçar la seva decisió, explica el doctor Joan Lozano, coordinador del grup d'abordatge del tabaquisme de la Societat Catalana de Metges de Família (Camfic).
Els qui n'han fet algun intent saben que deixar de fumar no és fàcil. “Parlem d'una addicció que no és només química a causa de la nicotina. Els fumadors associen el tabac a tota una sèrie de rituals i situacions emocionals”, explica el doctor Ramon. Per això, els tractaments farmacològics ajuden però no fan miracles si no hi ha voluntat. De fet, la majoria dels fumadors passen per dos o tres intents fallits (que poden durar dies o mesos) abans d'aconseguir l'objectiu, hi afegeix Ramon.
Al voltant d'un 35% dels fumadors que aconsegueixen deixar l'hàbit durant un any ho fan sense cap mena de suport. La resta recorre a tractaments farmacològics, amb o sense seguiment mèdic. “La probabilitat d'èxit es triplica amb ajuda dels fàrmacs”, assegura Lozano. Sobretot si es tracta de persones que consumeixen més de deu cigarrets diaris, com fa la majoria de fumadors.
Pegats, xiclets i inhaladors de nicotina o altres fàrmacs que precisen recepta i seguiment mèdic, com el bupropió i la vareniclina, són els únics tractaments que ara per ara tenen el vistiplau dels professionals de la salut. Segons Lozano, la combinació de fàrmacs i de seguiment professional aconsegueix percentatges d'èxit (abstinència durant un any) que arriben al 30%, davant del 5% que assoleixen els fumadors que ho intenten sense ajut.
LA XIFRA
Els tractaments surten més barats que seguir fumant
El preu, relativament elevat, que tenen els tractaments farmacològics per deixar de fumar (entre cent i dos-cents euros) no és una bona excusa per no fer l'intent. Sobretot ara que cada paquet de cigarrets de les marques més consumides s'acosta als quatre euros. “Fumar és clarament més car que pagar el tractament”, afirma el cap de la unitat de tabaquisme de l'Hospital de Bellvitge, Josep Maria Ramon. Només dues comunitats autònomes de l'Estat, Navarra i La Rioja, financen aquests tractaments, tot i que la nova llei insta la resta de sistemes sanitaris a estudiar-ho. A Catalunya, el departament de Salut paga el tractament a diversos col·lectius (fumadors ingressats per patologies relacionades amb el tabac, malalts mentals, personal sanitari i docent, etc.), però, ara per ara, el conseller, Boi Ruiz, descarta que es generalitzi. “Ara ja paguem entre tots els perjudicis que causa fumar, per tant, a sobre no crec que haguem d'assumir també el cost dels tractaments”, afirma Ruiz. El doctor Ramon també és contrari al finançament indiscriminat, ja que “trauria valor al tractament”.
