El llop pot tornar aviat a una part dels boscos gironins
Un llibre que s'acaba de publicar assenyala les zones on l'autor creu més probable que arribi abans de l'any 2020
Darrerament ja se n'han vist al Ripollès, la Cerdanya i altres comarques catalanes
El naturalista banyolí Josep Maria Massip acaba de publicar El llop i els humans. Passat i present a Catalunya, un treball molt exhaustiu sobre el llegendari depredador que està tornant al nostre país, després que les primeres dècades del segle XX s'hi va donar per extingit. Els darrers anys ja se n'han tornat a veure –s'assenyala en el llibre– en punts concrets del Ripollès, l'Alt Urgell, el Berguedà, la Cerdanya, el Solsonès i el Vallès Oriental, i, tenint en compte que al llop li calen zones boscoses i poc poblades, s'atreveix a fer un mapa de l'expansió més probable a curt i mitjà termini. A partir de les impressions recollides pel geògraf Martí Boada, els naturalistes Ernest Costa i Jordi Sargatal, i els biòlegs Jordi Garcia-Petit, Ferran González-Prat, Carme Rosell i Deli Saavedra, i el coordinador del seguiment del llop a Catalunya, Gabriel Lampreave, l'autor assenyala que això es produirà en determinats espais de la Garrotxa, l'Alt Empordà, el Pla de l'Estany, la Selva i el Baix Empordà.
Més enllà de la demarcació de Girona, el llop arribarà a Osona, el Bages, el Vallès Occidental, la meitat septentrional de la demarcació de Lleida i el sud de les de Tarragona. El tipus de llop que ha de tornar a les comarques gironines i barcelonines serà l'italofrancès, mentre que a la part més occidental del país hi arribarà l'ibèric. “Estem parlant d'uns pocs exemplars en àrees molt concretes –aclareix l'autor, que mira d'evitar que es creï alarmisme– i el més probable és que la immensa majoria dels seus habitants ni tan sols els vegin mai”.
Una obra monumental
Editat per Arola, El llop i els humans. Passat i present a Catalunya tracta d'aquest mamífer des de tots els vessants imaginables, com ara els orígens de l'espècie, la llegenda que l'envolta o la seva turbulenta relació amb els humans. És una obra sense precedents destinada, sens dubte, a ser el referent per a tothom que estigui interessat en aquest depredador. També servirà per ajustar a la realitat la percepció que en tenim, sovint esbiaixada per la mala fama que el precedeix. Josep Maria Massip, un prolífic autor de treballs de recerca i divulgació sobre la fauna, principalment de la comarca del Pla de l'Estany, ha recopilat i ordenat el material parcial que ja s'havia editat, i hi ha afegit molta informació inèdita, com ara documents relatius a caceres massives i casos d'atacs, a més de testimonis orals recollits arreu del territori.
La primera presentació, a Girona divendres
De llop pròpiament dit, les restes més antigues trobades a Catalunya són de fa uns 200.000 anys, i es van desenterrar a les coves de Serinyà i al Cau del Duc d'Ullà. Si parlem de restes d'un cànid –la família de llop–, la troballa més antiga és del plistocè inferior (fa aproximadament 1,5 milions d'anys). Es tracta de dos fragments ossis, pertanyents a un húmer i a un fèmur. Es van trobar al cèlebre jaciment d'Incarcal de Crespià.
