Onada devastadora

Des­trucció i pànic. Més d'un miler de vícti­mes mor­tals i 88.000 des­a­pa­re­guts, segons les pri­me­res esti­ma­ci­ons, tot que fonts ofi­ci­als de la poli­cia xifra­ven els morts en 337. Aquest és el pri­mer balanç del ter­ratrèmol, de mag­ni­tud 8,9 a l'escala de Rich­ter, que ahir pro­vo­cava la devas­tació al Japó amb un tsu­nami amb ona­des de fins a deu metres que escom­bra­ven la costa del nord-est del país. La
ira del feno­men arra­sava sense pie­tat tot allò sus­cep­ti­ble de ser engo­lit.

La força de la gran onada d'aigua del que ja es con­si­dera el pit­jor ter­ratrèmol de la història nipona (un país acos­tu­mat i molt ben pre­pa­rat per afron­tar els efec­tes dels sis­mes) i el cinquè del món, devo­rava parts de la ciu­tat de Sen­dai. Cases, cot­xes, vai­xells i edi­fi­cis nave­ga­ven per­duts. Sense rumb. Les tones d'escom­bra­ries gene­ra­des en pocs minuts s'api­la­ven sense con­trol ati­ant focs difícils de con­tro­lar per culpa del pas de l'aigua. Uns estralls que, ine­vi­ta­ble­ment, recor­da­ven el tsu­nami
que va afec­tar el sud-est asiàtic el Nadal del 2005.

La poli­cia de la pre­fec­tura de Miyagi asse­gu­rava que hi havia entre 200 i 300 cadàvers només a la platja de Sen­dai. I, entre altres mol­tes desgràcies, les auto­ri­tats ahir no sabien res de dos trens de pas­sat­gers. Pos­si­ble­ment un d'aquests va ser engo­lit pel mar. L'agència japo­nesa Kyodo infor­mava també que l'onada havia arros­se­gat un vai­xell amb un cen­te­nar de per­so­nes a bord, de les quals tam­poc no se'n sabia res.

Uns 4 mili­ons de cases esta­ven sense elec­tri­ci­tat en sis províncies japo­ne­ses, men­tre els incen­dis es mul­ti­pli­ca­ven en mol­tes cons­truc­ci­ons. En aquest sen­tit, el foc afec­tava les cen­trals nucle­ars d'Ona­gawa i Fukus­hima-Daiichi. Tot i que el govern feia públic que no hi havia hagut “fugues radi­o­ac­ti­ves”, tot seguit decla­rava l'estat d'emergència d'ener­gia nuclear en grau alt perquè en la segona ins­tal·lació no s'acon­se­guia refre­dar un reac­tor i, com a con­seqüència, les auto­ri­tats feien eva­cuar 3.000 per­so­nes pròximes a la cen­tral.

El ter­ratrèmol també va afec­tar diver­sos edi­fi­cis de Tòquio, que davant la con­tundència de la sac­se­jada que van patir, van fer sal­tar les alar­mes i van pro­vo­car que la gent en sortís espan­tada i es quedés al car­rer. Si bé els telèfons fixos i els mòbils es van blo­que­jar, la tele­visió NHK va eme­tre ràpida­ment imat­ges del sinis­tre, com ara les colum­nes de fum dels edi­fi­cis d'Odaiba, a la badia de Tòquio.

Tot i això, la mag­ni­tud de la catàstrofe obli­gava a sus­pen­dre gran part de la xarxa de trans­port. El sis­tema fer­ro­vi­ari i part del de car­re­te­res a bona part del país en que­da­ven afec­tats. El tràfic aeri també s'inter­rom­pia als aero­ports de Narita i Haneda, perquè calia com­pro­var l'estat del terra de les pis­tes després del sisme. A més a més, se sus­pe­nia el ser­vei del tren bala (Shinkan­sen) a tot el país i es tan­ca­ven tots els ports marítims. La paràlisi del trans­port era majo­ritària.