Sis hores caminant

Joel Català és un noi de Perpinyà que viu a Kyoto. Estava treballant quan va començar a moure's tot (a les 14.45 hora local). “Estava trucant a un col·lega i li estava dient que, com que tenim terratrèmols cada setmana, no havia de patir, que tot anava bé”, assegura Català. Però deu segons després la seva percepció del que estava passant va canviar. “Tot va començar a moure's molt –assegura– perquè la meva oficina està a la vuitena planta d'un edifici de nou”. A Tòquio el terratrèmol va ser de cinc graus i poc, més del que sol ser habitual. “Quin espant”, assegura hores després. “He hagut d'amagar-me sota una taula. El terratrèmol ha parat després d'un minut...”, encara que no té clar si ha estat més o menys, perquè el temps se li ha fet etern.

“Després del primer terratrèmol, he anat a fora de l'oficina. Un quart d'hora després he tornat a dintre per buscar unes coses que m'havia deixat, però he hagut de tornar a sortir corrents perquè el segon sisme començava”, explica. Quan Joel Català estava baixant les escales, a l'altura del segon pis, ha sentit “un soroll enorme, i l'edifici ha tornat a moure's fortament”.

Els efectes del tremolor s'han deixat sentir en les infraestructures de la capital nipona. “Des de tres quarts de tres de la tarda a dos quarts de dotze de la nit no hi havia cap tren que funcionés. He hagut de caminar sis hores per poder arribar a casa meva. I no era l'únic que caminava. Tothom feia el mateix”, explica Català.

Ahir al vespre, hora catalana, explicava que cada 15-30 minuts hi havia rèpliques i que pensava que en qualsevol moment es podia tornar a repetir un terratrèmol tan fort com el de la tarda. “No sé si podré dormir aquesta nit. Ara mateix, al meu pis, sembla com si estigués a dintre d'una barca al mar”.