Societat

SOCIETAT

Observen per primer cop com les neurones del cervell emmagatzemen records

Un estudi liderat per un investigador de l’Hospital del Mar apunta quines són les bases de la intel·ligència humana

Un estudi ha permès observar per primera vegada com les neurones que conformen el cervell humà emmagatzemen els records, segons informa l’agència ACN. L’estudi ha estat liderat pel coordinador del Grup de recerca en Mecanismes Neuronals de percepció i memòria de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar, el doctor Rodrigo Quiroga. Els investigadors han certificat que els records són capaços de distingir objectes o persones independentment del seu context, el que permet establir relacions superiors i abstractes, el que constitueix la base de la intel·ligència humana. L’Hospital del Mar ha assegurat que és el primer cop que un estudi és capaç d’observar aquest comportament de les neurones en humans.

Fins ara, els treballs portats a terme en animals, mostraven grans diferències en la codificació de conceptes quan es canvia el context. Per exemple, les neurones responien de forma molt diferent si una rata trobava un objecte en un lloc o un altre. Per tant, es creia que aquests records s’emmagatzemaven en distints grups de neurones. Ara, l’estudi encapçalat pel doctor Quiroga ha permès obtenir “respostes sorprenents”, que contradiuen el publicat fins al moment, ja que les respostes neuronals a un concepte determinat són les mateixes si es canvia el context, per exemple, en recordar haver vist a una persona en un lloc o un altre. “El principi bàsic de codificació neuronal en humans és l’oposat al que s’ha vist fins ara en altres espècies, del que es deriven conseqüències importants”, apunta en declaracions a l’ACN.

El treball ha comptat amb dades de nou pacients de centres d’Argentina i el Regne Unit amb epilèpsia refractària al tractament a qui s’havien implantat elèctrodes per a controlar el funcionament de determinats grups de neurones de forma individual. Això ha permès obtenir registres precisos de les seves respostes, a diferència dels estudis portats a terme fins al moment en humans, basats en imatges de ressonància magnètica, sense capacitat de diferenciar neurones individuals.

Als pacients se’ls explicaven dues històries, protagonitzats per la mateixa persona, a diferents contextos amb suport d’imatges. Gràcies al monitoratge es va poder comprovar quins grups de neurones s’activaven. En concret, es va poder comprovar com la resposta davant la imatge de la persona era la mateixa, activant el mateix grup de neurones, a les dues històries. A més, quan els pacients explicaven ells la història, es va veure com, segons abans de referir-se al protagonista, aquestes neurones ja s’activaven i de la mateixa manera per a les dues històries.

Memòries abstractes

Quiroga ha apuntat que les memòries es guarden d’una manera molt més abstracta en humans que en altres animals. Per tot plegat, ha apuntat que es pot estar davant la possible “base de la intel·ligència humana”. “Aquest fet ens permet fer associacions i inferències molt més abstractes i complexes que si fóssim forçats a pensar en cada concepte en un context concret determinat”, assegura. És a dir, els humans poden descontextualitzar els seus records per a crear un pensament més abstracte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia