“Trobes feina, però on vius?’”
El despoblament afecta pobles turístics com Gósol, on tot l’any viuen un centenar de veïns i a l’estiu la població s’enfila
La manca d’habitatge frena l’activitat i que s’hi instal·lin famílies, amb el risc que el curs vinent hagi de tancar la llar d’infants
Segons el darrer cens aprovat pel ple municipal, a Gósol consten empadronats 211 habitants, una dotzena de veïns menys que en el darrer padró i vint menys que els anys de la pandèmia, quan va arribar més gent al poble. “Vam notar els qui s’hi empadronaven per justificar la mobilitat durant el confinament”, diu l’alcalde, Rafael López, dels veïns que van aprofitar per traslladar-se a la segona residència i alleugerir les restriccions. El repoblament, però, va ser més aviat testimonial i només va arribar de nou una família, amb tres criatures, que van contribuir a omplir l’escola, que assolia nous rècords amb una vintena d’alumnes. “No ha perillat mai per tancar, però vam tenir moments crítics el curs 2017/18, amb cinc alumnes.”
Gósol, situat a una de les vessants del Pedraforca, és un reclam per a residents i turistes que hi passen les vacances, sobretot d’estiu, en els allotjaments i cases rurals i el càmping que hi ha als peus del turó del castell que domina tot el poble. El 80% dels habitatges són segones residències que estan tancades la major part de l’any. “És complicat de gestionar perquè és fàcil trobar feina, però després no tens on viure”, diu l’alcalde d’una problemàtica d’accés a l’habitatge que frena l’activitat de negocis que els costa contractar personal si han d’anar a viure lluny.
Fa poc que han tancat l’hostal Cal Triuet, situat a la plaça, després d’intentar sense èxit traspassar el negoci. L’alcalde reconeix la dificultat per mantenir l’activitat amb un turisme estacionalitzat on l’afluència de visitant s’enfila per acollir fins a les 3.000 persones, les setmanes de ple agost, però la resta de l’any només són unes 130 persones que hi fan vida.
Gósol és l’únic municipi del Berguedà que a diferència de les resta de pobles de la comarca pertany a la demarcació de Lleida. “Tenim retard a l’hora de fer inversions i no té sentit perquè no tenim cap vincle amb Lleida i som Berguedà”, diu l’alcalde, que espera que aquesta situació es resolgui tan bon punt es presenti la proposta al Congrés dels Diputats aquest any. Per l’alcalde el poble juga amb desigualtat de condicions amb la resta de pobles que depenen de la Diputació de Barcelona i disposen d’uns recursos i un catàleg de serveis molt més amplis. El principal repte, per l’alcalde, és millorar aquest finançament per revertir l’estat dels carrers, els equipaments i invertir com cal en maquinària per treure la neu a l’hivern.
