Castells universals
La Unesco proclama els castells com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat
Valls viu amb un esclat d'alegria el nomenament
La Unesco ha inclòs aquest dimarts a primera hora de la tarda els castells a la llista del patrimoni cultural immaterial de la humanitat. Un comitè d'aquesta organització, reunit a Nairobi (Kenya), els ha triat entre les 51 candidatures que es presentaven, entre les quals la del Cant de la Sibil·la, el flamenc o la dieta mediterrània, que també han estat incloses.
La delegació catalana encapçalada pel president del Parlament, Ernest Benach, i el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, que ha viatjat a Kenya per defensar els castells han estat els primers en conèixer el veredicte del Comitè de Patrimoni Immaterial de la Unesco. També han viatjat a Nairobi, Miquel Botella, el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ramon Fontdevila, l'editor de la revista Castells, Jordi Roigé, i el cap del departament de Patrimoni del Centre UNESCO de Catalunya, Lluís Garcia Petit.
Mentrestant, des de Catalunya, el món casteller ha viscut el nomenament en directe a través de dues pantalles gegants instal·lades a la plaça del Blat de l'Ajuntament de Valls i a la Sala Eutyches del Palau de Congressos de Tarragona, respectivament. L'anunci ha estat rebut amb un esclat d'alegria
Els castells, una candidatura amb llarg recorregut
La candidatura portada a la Unesco presentava els castells com una de les manifestacions culturals més genuïnes i singulars d'Europa, i com una excel·lent targeta de presentació de Catalunya al món sota el lema “força, equilibri, valor i seny”.
A més d'explicar l'execució tècnica i la història bicentenària dels castells, la candidatura presentada a la Unesco realçava els valors socials que promou la cultura castellera, com la lluita per l'autosuperació individual i col·lectiva, l'esforça per assolir un objectiu, la solidaritat (tant entre els integrants d'un mateix grup com entre grups) i la integració de gent de totes les edats, condicions i capacitats sota un mateix projecte.
Va ser el passat mes de febrer quan la Unesco va comunicar a la comissió impulsora de la candidatura dels castells que el dossier lliurat era “tècnicament complet”. Aquesta era una passa imprescindible per seguir endavant en un llarg recorregut iniciat l'abril de 2007 a Valls, amb la celebració de la primera Nit de Castells i la primera proclamació d'aquesta aspiració.
El bon suport social rebut arreu del país i la declaració solemne de suport per part del Parlament de Catalunya, amb la unanimitat de tots els grups polítics, l'abril de 2008, van fer que la candidatura tirés endavant amb més força.
Malgrat tot, la Unesco és una organització d'estats i per això reclamava que fos l'estat espanyol qui formalitzés oficialment la proposta castellera. Així, a la reunió del Consell de Patrimoni Històric (organisme integrat per representants de totes les comunitats autònomes) de juliol de 2009, es va donar el vistiplau a la candidatura. Finalment, la demanda es va formalitzar el 28 d'agost passat quan es va presentar el Dossier de la Candidatura dels Castells a la seu de la Unesco, a París.
Però els castells no són la primera tradició dels Països Catalans que mereix aquesta distinció. L'any 2001 es va incloure el Misteri d'Elx en aquesta llista formada per 166 expressions culturals. Al 2005 va arribar el torn de la Patum de Berga i més tard ho va fer el Tribunal de les Aigües de València.
Boicot rebutjat
Per altra banda, el comitè ha rebutjat la denúncia presentada pel Grup d'Acció Valencianista que advertia de la participació de menors en la cultura castellera.
