Potenciant les tofoneres

El Lluçanès vol pre­ser­var i fins i tot poten­ciar les tofo­ne­res sil­ves­tres que exis­tei­xen al ter­ri­tori i que els últims anys han anat a menys. Per tal de donar eines espe­ci­al­ment als pro­pi­e­ta­ris fores­tals, es van cele­brar unes jor­na­des tècni­ques sobre el conei­xe­ment del món de la tòfona, un pro­ducte molt apre­ciat gas­tronòmica­ment.

“És un pro­ducte autòcton que els últims anys ha anat a menys; entre tots no hem sabut cui­dar prou bé el ter­ri­tori”, afirma Josep Maria Gira­vent, pre­si­dent de l'Asso­ci­ació de Pro­pi­e­ta­ris Fores­tals del Lluçanès, que creu que les tòfones poden ser una opor­tu­ni­tat d'apro­fi­ta­ment dels bos­cos que cal tenir en compte. Segons Gira­vent, si es tre­ba­lla cor­rec­ta­ment, la pro­ducció sil­ves­tre de tòfones pot ser una bona via per con­tri­buir a la ren­di­bi­li­tat dels bos­cos.

La manca de conei­xe­ments res­pecte al seu hàbitat i la seva gestió ha pro­vo­cat una pèrdua en el nom­bre de tofo­ne­res i, en con­seqüència, de la seva pro­ducció. “Les tofo­ne­res sil­ves­tres són les grans obli­da­des”, afirma Laura Megias, tècnica del Ser­vei de Desen­vo­lu­pa­ment Rural del Con­sorci del Lluçanès, que asse­nyala que l'Asso­ci­ació de Pro­pi­e­ta­ris Fores­tals té molt d'interès per tal de cap­gi­rar aquesta situ­ació.

En la jor­nada, orga­nit­zada pel Depar­ta­ment d'Agri­cul­tura de la Gene­ra­li­tat i el Con­sorci del Lluçanès, es va par­lar de la nor­ma­tiva i també es van donar eines per ges­ti­o­nar les fin­ques i, així, pro­te­gir i millo­rar la salut de les tofo­ne­res. Per exem­ple, es va posar de mani­fest que les tòfones pre­fe­rei­xen la terra espon­jada que no pas el tre­pig.

Els últims anys el món de les tòfones ha anat a menys al Lluçanès i el pas del bes­tiar no és bo perquè fa que el ter­reny sigui més com­pacte. Per tant, s'acon­se­lla allu­nyar les pas­tu­res de les tofo­ne­res. I, en cas que s'actuï al bosc, és millor man­te­nir els rou­res i les alzi­nes.

La jor­nada va tenir una part teòrica i una altra de més pràctica, al mas La Font, amb una demos­tració de recol·lecció inclosa. A cada una de les ses­si­ons hi van assis­tir una qua­ran­tena de per­so­nes. Hi va tenir un paper actiu l'Asso­ci­ació de Tofo­nai­res d'Osona, que va par­lar de la figura del tofo­naire.

Les tòfones, també cone­gu­des com a tru­fes, són un fong comes­ti­ble molt pre­uat dins el sec­tor culi­nari, espe­ci­al­ment la tòfona blanca.