Propostes a una amiga

Em demana la bona amiga i lec­tora del Punt, Mª Dolors Her­ranz, que faça alguna pro­posta per a aquest moment tan crític que estem vivint. Encara que m'ho demana a mi, supose que, en sen­tit gene­ral, es refe­ria a tots els polítics, perquè a mi, com a polític, ja m'ha pas­sat l'hora; jo sols puc par­lar com un ciu­tadà més, això sí, molt indig­nat i dece­but. En rea­li­tat, Maria Dolors pensa el mateix que la majo­ria de la població, escan­da­lit­zada davant l'espec­ta­cle lamen­ta­ble i miseriós de cor­rupció, mal­ba­ra­ta­ment de l'erari públic i men­ti­des, dels polítics; men­tre aug­menta l'atur, s'arruïnen les empre­ses i les famílies, de manera impa­ra­ble. O siga, davant de tanta immo­ra­li­tat.

Con­tes­tant a la pre­gunta, si es tracta d'eco­no­mia, puc fer una pro­posta fona­men­tal: que es pose fre, a nivell mun­dial, a l'imperi anti­de­mocràtic i espe­cu­la­tiu, de la gran banca, que és l'ori­gen de tots els mals. Tot­hom sabem ara la gran res­pon­sa­bi­li­tat i el gran poder de les enti­tats finan­ce­res que són les que con­tro­len els estats, enlloc de a l'inrevés. En quant a les res­pon­sa­bi­li­tats con­cre­tes de les per­so­nes que “manen”, polítics i ban­quers, jo exi­gi­ria la presó per als cor­rup­tes i la recu­pe­ració de les quan­ti­tats defrau­da­des, per a començar a fer justícia. Ara bé, qui hau­ria d'exer­cir el con­trol en aquest procés?

Evi­dent­ment, el con­trol l'hau­ria d'exer­cir el poble. Als països hi ha més tra­dició democràtica, que no és el nos­tre cas, la premsa, més lliure, i el poble, més espa­vi­lat, fan difícil o impos­si­ble casos com els de l'estat espa­nyol, on, per exem­ple, Julio Igle­sias no paga a hisenda perquè els ins­pec­tors no el tro­ben enlloc, quan tot­hom sap, de bes­treta, on actua cada nit. O un pre­si­dent d'auto­no­mia, com Camps, s'embruta i deixa embru­tar-se als seus amics, inclo­sos els “ami­gui­tos del alma”, i con­ti­nua cobrant de l'erari públic .On el rei se'n va a caçar ele­fants, amb la seua amiga, a càrrec de l'Estat, mal­grat la crisi... La meua pro­posta, és que s'aca­ben els pri­vi­le­gis i immu­ni­tats de tot­hom, i que qui la faça que la pague.

Evi­dent­ment, també pro­pose tren­car palle­tes amb la Merkel i els seus sequaços, perquè la política neo­li­be­ral que prac­ti­quen és anti­so­cial i clas­sista; perquè volen aca­bar amb l'estat de benes­tar i amb els drets dels tre­ba­lla­dors; i perquè mani­o­bren i man­go­ne­gen en defensa dels interes­sos de la patro­nal i pen­sen que als assa­la­ri­ats que els bom­ben. Com tenen a Rajoy de la seua part, el que està pas­sant-nos a nosal­tres és per això.

Com no hi ha ni un euro a la caixa pública, per a fer diners i pagar, que és el pro­blema imme­diat de l'admi­nis­tració, se m'ocor­ren tres coses: pri­mer, acon­se­guir crèdits extra­or­di­na­ris, a interès zero, del Banc Cen­tral Euro­peu, direc­ta­ment per als ajun­ta­ments i obli­ga­ria els bancs a tor­nar a faci­li­tar crèdits a les empre­ses i les famílies. Segon, fer que tot­hom pague, pro­por­ci­o­nal­ment al que gua­nye i que no hi hagen excep­ci­ons, com l'Església, la monar­quia o els grans eva­sors, res­pecte dels quals s'hau­ria d'atu­rar la pro­posta inde­cent de Mon­toro, d'invi­tar-los a tor­nar els diners defrau­dats, amb un tracte de favor, o siga pagant només el 10%, quan qual­se­vol ciu­tadà paguem més del 30%. Final­ment, per a no tor­nar-nos a veure en cap altra situ­ació com la que estem patint, jo aca­ba­ria amb el cen­tra­lisme de l'Estat, ator­gant l'auto­no­mia fis­cal a les auto­no­mies que s'ho meres­quen i als ajun­ta­ments, als quals vigi­la­ria estre­ta­ment perquè no feren bar­ba­ri­tats. Hi ha també el tema dels sous i pri­vi­le­gis dels polítics, que jo regu­la­ria i redui­ria dràsti­ca­ment.

Doncs, més o menys, jo crec que tot açò podria ser­vir-nos per a començar a anar millor i crec que, si pre­gun­tem, els ciu­ta­dans estem tots d'acord. En rea­li­tat, ja he fet la prova i quan algú em fa alguna pre­gunta i els dic el que pense, encara no m'he tro­bat cap ciu­tadà hon­rat que diga el con­trari. Ara bé, la qüestió és perquè, si tot és “tan evi­dent”, la gent ha donat el seu suport als cor­rup­tes i els l'ha negat als més hones­tos? Per què té el PP la majo­ria abso­luta? Quina pre­gunta més difícil de con­tes­tar! Per què la gent no obre l'ull i s'espa­vila i planta cara i rebutja els polítics cor­rup­tes?

Men­tres­tant, davant d'aquest pano­rama i en aquest país on sem­bla que la moral se l'ha men­jada un burro, jo em feli­cite que cada dia hi haja més gent que va obrint els ulls. Per exem­ple, estic a Mallorca i m'assa­bente que vaja on vaja en Bauzà, que és el pre­si­dent amb què Déu ha cas­ti­gat aques­tes Illes, la gent li pro­testa i l'escri­das­sen, perquè no estan d'acord amb la seua política medi­am­bi­en­tal, ni lingüística... A mi em sem­bla tan bé la gent, que em soli­da­ritze i els aplau­disc. Els polítics, qui la fa que la pague.