Del foc a l'aigua

L'any pas­sat va ser el foc i aquest any, l'aigua. El Piri­neu, i espe­ci­al­ment la Val d'Aran, van viure ahir una jor­nada de por com molts no l'havien tin­guda des de les riua­des del 1982. La tensió es va viure des de la mati­nada, quan el rugir del Garona enmig de la fos­cor augu­rava un dia com­pli­cat. “Gai­rebé no he pogut dor­mir, aquesta nit; vaig estar fins tard veient com crei­xia el riu”, ha expli­cat a Efe Robert Pava, pro­pi­e­tari d'un bar a Naut Aran. A les 7 del matí, les sire­nes de Les van començar a sonar per adver­tir la població: el riu Garona, fora de con­trol, estava ja començant a des­bor­dar-se i començava a inun­dar alguns car­rers. Mos­sos i Bom­bers esta­ven a la zona del riu i adver­tien als veïns més pròxims que hau­rien de mar­xar. “A mi no m'han desa­llot­jat, però he mar­xat voluntària­ment de casa meva, perquè al car­rer on visc hi ha mig metre d'aigua”, expli­cava la Ramona. A Arties i Salardú el riu també es va des­bor­dar i, lite­ral­ment, va pas­sar pel mig dels nuclis habi­tats. Bona part dels veïns van ser desa­llot­jats.

A la capi­tal ara­nesa, Vielha, on es con­cen­tra la major part de la població de la vall, l'alarma també era evi­dent entre els veïns. “Estic pre­pa­rant la bossa per anar-me'n amb els meus pares perquè el riu ja s'ha men­jat tres metres, i si con­ti­nua plo­vent serà impres­si­o­nant”, deia al matí Belén Badía, una veïna de Vileha, que qua­li­fi­cava el que estava vivint com a “hor­rorós”. L'alcalde, Àlex Moga, es mirava amb pre­o­cu­pació no només el Garona, que s'este­nia lliu­re­ment i sense con­trol ocu­pant la zona indus­trial i la car­re­tera camí de França, sinó sobre­tot el Neres: l'aflu­ent que passa pel mig de la població i que, en des­bor­dar-se el 1982, va ser catastròfic. Moga veia amb impotència com el riu crei­xia i les pre­vi­si­ons mete­o­rològiques no augu­ra­ven res de bo per a la tarda. “Si es des­borda, els pro­ble­mes es mul­ti­pli­ca­ran per mil.” Al ves­pre, el Nere havia aguan­tat i només un cen­te­nar de per­so­nes havien hagut de ser desa­llot­ja­des de zones de Vielha pròximes al Garona.

El record del 1982 també estava molt pre­sent al Pallars Sobirà. “Està pas­sant el mateix que aque­lla vegada”, expli­cava una veïna d'Escaló. “Lla­vors el riu pas­sava per l'altre cos­tat de la car­re­tera i va inun­dar tot el poble.” Ahir, el riu havia inun­dat una casa pro­pi­e­tat de l'hotel Cas­te­llar­nau. Els cli­ents que hi havia havien fet les male­tes al matí quan van veure l'estat del riu. “Eren una família holan­desa i una altra dels Estats Units, segu­ra­ment no feia falta però ho entenc”, expli­cava la filla dels pro­pi­e­ta­ris. La bodega de l'hotel s'havia inun­dat.

A Lla­vorsí, a la con­fluència del Noguera Palla­resa i el Noguera de Cardós, l'aigua havia ocu­pat alguns car­rers i havia inun­dat els bai­xos d'un esta­bli­ment hote­ler i de diver­ses cases. L'aigua pas­sava furi­osa fre­gant sota el pont de la població, i l'Ajun­ta­ment havia col·locat una grua que s'encar­re­gava de treure els troncs que s'acu­mu­la­ven en un cos­tat del pont, amenaçant de col·lap­sar-lo.

La situ­ació del Noguera Palla­resa era crítica a Esterri d'Àneu, i els veïns al matí van haver d'impro­vi­sar uns dics per pre­ve­nir el des­bor­da­ment. El mateix van fer a Rialp per pro­te­gir la car­re­tera. El riu s'havia des­bor­dat sobre uns prats i amenaçava d'ocu­par la C-13 a la sor­tida sud. L'alcalde, Gerard Saba­rich, vigi­lava a peu de riu la cons­trucció d'un petit dic de grava per solu­ci­o­nar el pro­blema. En aquest muni­cipi, com en d'altres de les comar­ques afec­ta­des, alcal­des, regi­dors i tècnics orga­nit­za­ven torns, al ves­pre, per con­ti­nuar la vigilància del riu durant la nit, tot i que al Sobirà, l'Alta Riba­gorça i l'Aran s'espe­rava una nit tran­quil·la. No tot va ser temor i vigilància de l'aigua. Ahir cen­te­nars de per­so­nes s'atu­ra­ven a les cune­tes de les car­re­te­res a fer fotos i vídeos dels rius: a més de por, també va ser un dia de fas­ci­nació per la força sal­vatge de l'aigua.