Administracions

Alcaldes del Baix Empordà sud demanen veu al Procicat

No discuteixen les limitacions generals, però amb matisos lluny de la metròpoli barcelonina

Insten a una flexibilitat de circulació major entre municipis veïns petits

Els municipis volen opinar en el disseny de les restriccions

El con­fi­na­ment muni­ci­pal decre­tat pel govern, a instància del Pro­ci­cat, s’allarga: dels 10 dies ini­ci­als, a 31, com a mínim. I la mesura, dis­cu­tida fins ara amb la boca petita lluny de l’àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona, empeny cada cop més alcal­dies a pro­tes­tar pels greu­ges que suposa en ter­ri­to­ris amb carac­terísti­ques dife­rents. Al sud del Baix Empordà, els bat­lles de qua­tre muni­ci­pis –els tres de la Vall d’Aro: Sant Feliu de Guíxols, Cas­tell-Platja d’Aro i Santa Cris­tina d’Aro– i Calonge i Sant Antoni, van anun­ciar ahir una aliança per recla­mar “una mirada de ter­ri­tori” fora de les urbs, i ser trac­tats com a uni­tat supra­mu­ni­ci­pal, en un perímetre com­par­tit per 50.000 habi­tants –molts menys que Bar­ce­lona o els muni­ci­pis més poblats del país–, però amb famílies repar­ti­des entre diver­sos pobles, mobi­li­tat labo­ral i esco­lar i acti­vi­tats comer­ci­als i de res­tau­ració que llan­guei­xen, res­trin­gi­des als habi­tants d’una sola de les pobla­ci­ons.

Tots qua­tre alcal­des –amb sigles diver­ses que van des de JxCat i ERC fins al PSC pas­sant pels inde­pen­dents de Tots per Sant Feliu– defen­sen la seva “lle­ial­tat” als governs supe­ri­ors durant els més de 10 mesos de pandèmia, però copsen les dis­tor­si­ons en el dia a dia d’una tem­po­rada baixa hiver­nal que està agreu­jant els estralls en els petits nego­cis amb els tan­ca­ments de boti­gues no essen­ci­als els caps de set­mana, o les reduïdes fran­ges horàries per a l’hos­ta­le­ria. L’alcalde de Sant Feliu, Car­les Motas (TSF), posava com a exem­ple que les limi­ta­ci­ons per a bars i res­tau­rants, en zones poc pobla­des, encara afa­vo­rei­xen més les con­cen­tra­ci­ons del poc públic en poques hores. I hi ha nego­cis que ja ni tan sols es plan­te­gen tre­ba­llar. Pel que fa a la limi­tació de des­plaçaments fora del muni­cipi, ha aca­bat de per­ju­di­car els esta­bli­ments dels muni­ci­pis menys poblats, però alhora els ciu­ta­dans en gene­ral, que s’arris­quen a ser san­ci­o­nats si fan com­pres in iti­nere, anant o tor­nant de la feina o els des­plaçaments jus­ti­fi­cats.

Ajuts esta­tals

L’alcalde de Cas­tell-Platja d’Aro, Mau­rici Jiménez (PSC), insis­tia a recor­dar que estan “pre­pa­rats per aco­llir cen­te­nars de milers de per­so­nes”, com va pas­sar a l’estiu pas­sat, amb unes dades de con­ta­gis rela­ti­va­ment bai­xes que en el cas de la població encara man­te­nen. I va inci­dir en l’argu­ment que ja van fer arri­bar als governs de la Gene­ra­li­tat i l’Estat la set­mana pas­sada: que els fons euro­peus siguin coges­ti­o­nats pels muni­ci­pis.

Ara, tots qua­tre tra­me­tran una nova carta con­junta, i els bat­lles de Santa Cris­tina i Calonge i Sant Antoni també van expo­sar els seus punts de vista. La cris­ti­nenca Lour­des Fuen­tes (ERC) va recla­mar ajuts esta­tals imme­di­ats per al tei­xit empre­sa­rial, perquè “dels euro­peus, en par­lem molt, però pot­ser no arri­ba­ran fins al juny”. I el seu homòleg calongí, Jordi Soler (JxCat), es va mos­trar d’acord a ampliar la zona de cir­cu­lació més cap al nord, com ara cap a Palamós, terme amb el qual “la fron­tera és un car­rer com­par­tit” i amb el qual com­par­tei­xen la badia i igual­ment tei­xit comer­cial, fami­liar i labo­ral.

Els qua­tre con­sis­to­ris també han fet arri­bar a Palamós l’oferta d’adhe­rir-se a la rei­vin­di­cació, que també podrien subs­criure altres pobla­ci­ons de la comarca, com ara Colo­mers, on l’alcalde, Josep López (CUP), ja fa dies que es queixa dels greu­ges del con­fi­na­ment local per als veïns i nego­cis d’un poble amb 200 habi­tants.

LES FRASES

La realitat del territori no és homogènia per a tot Catalunya, més enllà de Barcelona
Carles Motas
ALCALDE de sant feliu de guíxols
Més enllà dels límits administratius, els quatre termes formem una sola unitat al llarg d’uns 20 quilòmetres
Jordi Soler
ALCALDE de CAlonge i sant antoni

L’oposició, a Calonge, en contra de la presencialitat dels funcionaris

E.A

Els grups d’ERC i Avancem, fins al setembre al govern de Calonge i Sant Antoni, van denunciar ahir que bona part de la plantilla municipal ha tornat a fer treball presencial d’ençà de la moció de censura de l’1 d’octubre passat, fet que qualifiquen d’“irresponsabilitat política i sanitària”. En els darrers dies han tingut coneixement d’un brot, amb cinc positius, a l’àrea de Cultura, Ensenyament, Joventut, Igualtat i Festes, a través de fonts de la plantilla. L’alcalde, Jordi Soler, confirmava ahir els cinc casos, en unes dependències situades al castell, de dimensions reduïdes i on prendran mesures a partir d’ara. Però defensava que el treball presencial era necessari, després de disfuncions en els primers mesos de pandèmia, i assumia l’ordre que va donar al secretari quan va recuperar l’alcaldia perquè “tothom que no tingui dispensa mèdica” tornés al treball presencial. Soler i els dos grups que abans duien el govern es disputen l’autoria i aplicació del protocol municipal contra la Covid-19.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia