El coipú arriba a l'Empordà

El visó ame­ricà, el cranc de riu, la tor­tuga de Flo­rida o la cotorra. Tots aquests ani­mals estan inclo­sos a la llista d'espècies inva­so­res i tenen en comú que s'han adap­tat molt bé al ter­ri­tori, on posen en perill la per­vivència d'ani­mals i eco­sis­te­mes autòctons. El cap del Cos d'Agents Rurals, Ignasi de Dal­ma­ses, ha expli­cat a l'ACN que, per desgràcia, la presència d'aques­tes espècies ja no només és “recur­rent”, sinó que ha regis­trat “un aug­ment espec­ta­cu­lar”. Ara, a les comar­ques giro­ni­nes, ja hi ha un nou ani­mal que s'ha afe­git a aquest llis­tat: el coipú. També cone­gut com a rata llúdriga, aquest rose­ga­dor ori­gi­nari de la Patagònia ja ha pro­vo­cat estralls arreu d'Europa, on es cri­ava per a la indústria pelle­tera. I ara s'ha ins­tal·lat de forma per­ma­nent a l'Alt Empordà. Tenim la cons­ta­tació defi­ni­tiva que hi ha una població esta­ble i cal fer mesu­res de xoc per fre­nar-ne l'expansió”, diu el cap del cos a Girona, Ignasi de Dal­ma­ses.

Aquest mamífer viu en hàbitats aquàtics (rius i bas­ses) i pot arri­bar a fer fins a deu qui­los de pes. “Es tracta d'una mena de rata de dimen­si­ons des­co­mu­nals”, con­creta. Es carac­te­ritza, entre altres coses, per les seves inci­si­ves, de color taronja i molt desen­vo­lu­pa­des. El coipú és un rose­ga­dor que es repro­du­eix amb faci­li­tat –de cada feme­lla en poden néixer deu cries per any– i que menja amb vora­ci­tat. No només les plan­tes que troba a les ribes dels rius, sinó també els con­reus (com ara els cere­als, el blat de moro o els frui­ters). Com explica Dal­ma­ses, “com que fa els seus caus a nivell de l'aigua, també pot arri­bar a pro­vo­car el bui­datge dels arros­sars”. A més, el coipú també afecta els eco­sis­te­mes flu­vi­als. Per exem­ple, com que es menja vege­tació i plan­tes aquàtiques, pot dei­xar sense ali­ment les aus de la zona.D'altra banda, el cap dels agents rurals també explica que el coipú actua com a “reser­vori de cer­tes malal­ties”. A la seva pell s'hi poden ama­gar polls, papar­res i altres paràsits que, després, “poden pas­sar als ani­mals o, fins i tot, als humans”, con­creta Ignasi de Dal­ma­ses.

El govern de la Gene­ra­li­tat creu que el coipú ha arri­bat a l'Alt Empordà pro­ce­dent de la zona de la Cata­lu­nya del Nord, a través de les con­ques flu­vi­als de l'Albera. Fins ara només se n'havien vist exem­plars de manera quasi anecdòtica, però a par­tir d'aquests dar­rers mesos, la seva presència és gai­rebé cons­tant en alguns punts de la comarca, com ara Cas­telló d'Empúries i Sant Pere Pes­ca­dor. Sense anar més lluny, la set­mana pas­sada es van cap­tu­rar diver­ses cries al pri­mer muni­cipi empor­danès. A més, també hi ha hagut vehi­cles que han atro­pe­llat coipús adults o caçadors de la zona que n'han vist exem­plars durant les batu­des. “Totes aques­tes obser­va­ci­ons són la cons­ta­tació que els coipús ja s'han esta­blert a l'Alt Empordà; això ens demos­tra que ja el tenim ins­tal·lat i que hem de fer mesu­res de xoc per mini­mit­zar-ne l'expansió”, explica el cap de l Cos d'Agents Rurals, Ignasi de Dal­ma­ses.