Medi ambient

Medi ambient

Afectats d’alta tensió

El principal perjudici de la línia que es vol fer de Juià a Medinyà és l’impacte paisatgístic i hi ha una setantena de propietaris directament afectats

L’argument principal dels contraris és que la línia “no està justificada”

La principal preocupació és la limitació que els comporta la línia
Els treballadors s’exposen a un gran risc quan estan sota la línia

David Joher (gerent de Can Paraire), Fran­cesc Arbat (pro­pi­e­tari de Mas Cuní), i Josep Maria Martí Tarré (pro­pi­e­tari de Can Prim) són tres dels prin­ci­pals afec­tats per la nova línia que s’ha d’ins­tal·lar entre la subes­tació de Juià i la de La Farga 3, situ­ada al muni­cipi de Medinyà. A més d’aquest fet que els uneix, els tres afec­tats també com­par­tei­xen el tipus de plan­tació que con­reen (prin­ci­pal­ment diver­ses espècies d’arbres) així com l’emplaçament de les seves fin­ques a Bor­dils, un dels muni­ci­pis més per­ju­di­cats.

La línia, que té un recor­re­gut de 5,648 quilòmetres, afecta una setan­tena de par­ti­cu­lars, molts dels quals són page­sos i que veuen com els seus camps que­da­ran afec­tats.

David Joher

Ell és el gerent de Can Paraire una empresa que con­rea diver­ses espècies d’arbres. És el més afec­tat dels tres. No només li tra­vessa la majo­ria de camps en dia­go­nal, dei­xant molts d’ells inútils, sinó que a més també li volen ins­tal·lar dues tor­res, una de les quals farà prop de 60 metres d’alçada i 10 metres qua­drats de base. A tot això, cal afe­gir-li que Can Paraire ja va resul­tar afec­tada per les dues línies exis­tents que sur­ten de Juià (una es diri­geix cap a Bes­canó i l’altra, cap a Figue­res).

“Hem deci­dit dei­xar més espai de segu­re­tat perquè ja vàrem tenir un ensurt”, asse­gura Joher. De fet, ja els van infor­mar que segons quins dies els ris­cos d’estar sota el cable són molt alts. Per això, en dies de pluja, de boira o de molta calor, el gerent pateix pels tre­ba­lla­dors. Aquesta decisió, però, s’ha con­ver­tit en un per­ju­dici econòmic, ja que haver de dei­xar un espai de segu­re­tat implica rebai­xar la pro­ducció, que en l’actu­a­li­tat és de 700.000 arbres, apro­xi­ma­da­ment. A més, Joher també explica que ningú de Red Eléctrica de España (REE) s’ha posat en con­tacte amb ells, més enllà del pro­jecte cons­truc­tiu que els van enviar.

Joher també diu: “Estem ins­tal·lats aquí des dels anys setanta, i ara t’has de plan­te­jar si pot seguir plan­tant en alguns dels teus ter­renys.”

Fran­cesc Arbat

Una de les pri­me­res coses que explica el pro­pi­e­tari de Mas Cuní és a quins com­panys pro­duc­tors afec­tarà la línia. Les com­pa­ra­ci­ons no es dete­nen, i subrat­lla el pro­ce­di­ment que REE ha seguit amb ell: l’envi­a­ment del pro­jecte cons­truc­tiu. En aquest cas, però, ha tin­gut més sort: una tècnica de l’empresa el va visi­tar per par­lar-li de la seva situ­ació. La indem­nit­zació que tin­dria (pels camps dels quals ell és pro­pi­e­tari) esta­ria al vol­tant dels 8.000 euros. Tot i així, Arbat explica: “A mi no em ser­vei­xen de res, m’hipo­te­quen de per vida. A mi el que no m’agrada és veure fer­ra­lla al meu camp.”

Cal des­ta­car que, bàsica­ment, l’afec­tació que té ell és que el cable passa per sobre dels seus camps, un fet que li impe­deix plan­tar arbres que superin una deter­mi­nada alçada. En alguns camps, Arbat explica que plan­ta­ven arbres que arri­ba­ven fins als 12 metres. Ara es plan­teja can­viar part de la pro­ducció i pas­sar al blat de moro, tot i que els bene­fi­cis siguin infe­ri­ors. En aquest sen­tit, el pro­pi­e­tari de Mas Cuní –indig­nat– afirma: “Jo el que desitjo és poder plan­tar el que vul­gui.”

J. Maria Martí Tarré

Dels tres afec­tats, Martí Tarré era el que menys indig­nat estava. No perquè no li importés l’afec­tació de la línia, sinó perquè és el seu fill qui ges­ti­ona els ter­renys, i per tant serà ell qui en patirà les con­seqüències.

Tot i així, coin­ci­deix amb els altres afec­tats a des­ta­car l’impacte que tindrà la línia, però també l’espai de segu­re­tat que caldrà dei­xar. Aquest fet, com ja des­ta­ca­ven els altres, afec­tarà una gran part de la pro­ducció.

Pel que fa al seu cul­tiu, Martí Tarré explica que “és únic”, ja que es troba a la vora del riu, on no es pot plan­tar cap altra cosa que no sigui albe­reda.

Refe­rent als con­tac­tes amb REE, asse­gura: “El meu fill sap això per la infor­mació pública que hi ha”, men­tre que pel que fa a la indem­nit­zació, con­si­dera que el valor dels ter­renys “és inde­fi­nit: aquests arbres tenen història des del 1714”, asse­gura Martí Tarré.

A més de ser afec­tat, als seus 89 anys, Martí Tarré, també és pre­si­dent de la Comu­ni­tat de Regants de la zona, i com a tal asse­gura que afec­tarà molts regs: “Obli­garà a una reforma agrícola que la gent no sé si accep­tarà.” El que té clar és que la cosa por­tarà cua.

Resig­nació i poc més

Més enllà del dret que tenen tots els afec­tats a ser escol­tats, mit­jançant les al·lega­ci­ons, els tres prin­ci­pals per­ju­di­cats de Bor­dils, són cons­ci­ents que la lluita con­tra REE està, molt pro­ba­ble­ment, per­duda.

De fet, Fran­cesc Arbat ho va defi­nir com “la lluita entre David i Goliat”, tot i que asse­gura que en aquest cas qui perdrà serà David.

LES FRASES

Hem decidit deixar més espai de seguretat perquè ja vàrem tenir un ensurt
David Joher
Gerent Can paraire
Per més diners que ens donin, això és per a tota la vida
Josep Maria Martí Tarré
propietari de can prim i president de la comunitat de regants
A mi el que no m’agrada és veure ferralla al meu camp
Frances Arbat
propietari de mas cuní

“Hi haurà punts on la vegetació no tornarà a créixer”

Dintre dels més de 5 quilòmetres que ha de tenir aquesta línia, el professor de ciències ambientals de la UdG Lluís Vilar ha explicat a aquest diari que el principal problema per a la vegetació de la zona serà la construcció de les torres, que en alguns punts poden arribar a tenir una alçada de 60 metres i una base de 10 metres quadrats.

Vilar ha explicat que, tot i que es tracta d’un territori planer, el fet que hagin d’entrar les màquines per instal·lar aquesta infraestructura tindrà un impacte a la zona. A més, el professor de la UdG ha explicat que un cop estiguin instal·lades, en aquests punts, ja no tornarà a créixer vegetació, ja que cal col·locar-hi ciment.

D’altra banda, Vilar també ha dit que l’impacte paisatgístic serà important, en especial per als habitants de la zona. El professor destaca que cal entendre el paisatge com a “patrimoni d’ambient més la població que hi viu”, i que, per tant, l’impacte visual serà important.

A més, Vilar ha demanat que l’estudi ambiental de la línia tingui en compte els “hàbitats d’interès comunitari” (bàsicament l’alzinar mediterrani i el bosc de ribera), amb espècies que tot i ser d’interès no estan protegides.

A la recerca d’una resolució de rebuig del Parlament

Tant l’Ajuntament de Celrà com el de Bordils, els dos municipis més afectats, han pres posició sempre en contra d’aquest projecte perquè, com s’explica en les al·legacions presentades pels dos ajuntaments, la línia “no queda justificada”.

Aquest mateix argument, i d’altres, són els que la plataforma Salvem la Llera del Ter (creada el mes de maig d’aquest any i que aglutina veïns en contra d’aquesta línia) va presentar a la comissió d’Energia i Empresa del Parlament el 27 de juliol passat. L’objectiu d’aquesta visita va ser, per una banda, que els grups parlamentaris prenguessin una posició respecte de la realització d’aquesta infraestructura. Per aquest motiu, la plataforma va presentar una proposta de resolució de rebuig a la línia perquè els grups s’hi afegissin. D’altra banda, l’objectiu tant de la plataforma com dels dos ajuntaments és aconseguir que la Generalitat no doni l’autorització per iniciar aquesta línia. De fet, cal tenir en compte que en última instància cal l’autorització administrativa de la Generalitat per iniciar les obres.

Segons ha explicat la plataforma, CSQP, la CUP i el PSC s’haurien posat d’acord per entrar al registre del Parlament i aprovar aquesta resolució, mentre que JxSí, el PP i C’s encara han de pronunciar-se.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia