Medi ambient

Recuperen en una finca de Montbui el cultiu d’una varietat oblidada de cereal

Un biòleg conrea una hectàrea de pisana, un dels primers cereals que es van cultivar a Europa

Té un alt contingut en fibra i menys gluten que el blat

Un camp pro­per a la urba­nit­zació de la Mallola, al terme de Santa Mar­ga­rida de Mont­bui, ha vist créixer enguany un cereal poc cone­gut, la pisana. L’impul­sor de la ini­ci­a­tiva, el biòleg Adrià Solé, explica que va plan­tar una hectàrea “fruit de la curi­o­si­tat i del desig de des­co­brir noves recep­tes per a la sobi­ra­nia ali­mentària de Cata­lu­nya”. En unes set­ma­nes por­ta­ran la collita a pelar al molí de les Piles, a Santa Coloma de Que­ralt.

Solé explica que gent gran de pobles com ara el Bruc i Santa Maria de Mira­lles els han expli­cat que era comú el cul­tiu d’aquest cereal, que va caure en desús a mei­tat del segle XX amb la pro­gres­siva meca­nit­zació de les fei­nes del camp. Entre els motius que fan que la pisana hagi cai­gut en l’oblit, Adrià Solé esmenta el fet que “és menys pro­duc­tiu que el blat, perquè és molt alt i ten­deix a jeure, i el gra té doble pell, cosa que el fa més laboriós de pelar”.

Un dels pri­mers cere­als

La pisana, espelta bes­sona o Tri­ti­cum dicoc­cum en nomen­cla­tura científica, és una de les espècies de cereal que pri­mer va domes­ti­car l’home, una de les pri­me­res que va arri­bar a Europa en el neolític i de les que han tin­gut més recor­re­gut. A l’Estat, només a Astúries se’n manté el cul­tiu de manera mino­ritària, cone­gut com a povia. Altres punts del món on es cul­tiva són la Tos­cana ita­li­ana, Àustria, els Bal­cans, el Mar­roc i Etiòpia, país on es troba el major nom­bre de vari­e­tats de pisana, fins a deu.

La pisana té una tija i espiga molt llar­gues i aresta (bigo­tis molt llargs). Les espi­gues quan estan madu­res pen­gen cap avall, a diferència d’altres cere­als. Pre­sen­ten dues file­res de grans de mida vari­a­ble en funció de la vari­e­tat. La pisana conté menys glu­ten que el blat i més fibra. La menor presència de glu­ten fa que l’ela­bo­ració del pa amb la pisana sigui més lenta.

Aquesta vari­e­tat de cereal creix bé en sòls pobres i com­pe­teix molt bé amb les males her­bes. Aques­tes dues facul­tats fan inne­ces­sa­ris tant els her­bi­ci­des com els fer­ti­lit­zants químics de síntesi, i el con­ver­tei­xen en un cul­tiu d’interès per a l’agri­cul­tura ecològica. Solé reco­neix que el baix ren­di­ment del cul­tiu fa que la pisana sigui “interes­sant per les seves pro­pi­e­tats qua­li­ta­ti­ves”.

Per cobrir les des­pe­ses de la sega i de pelar el gra, Solé va impul­sar una cam­pa­nya de micro­me­ce­natge que ja ha asso­lit els seus objec­tius i que vol con­tri­buir a crear mer­cat per a aquest cereal obli­dat. A finals de mes, els mece­nes podran reco­llir el cereal i un lli­bret de recep­tes a la mateixa finca.

De cara a la tar­dor, a Adrià Solé li agra­da­ria cul­ti­var altres vari­e­tats de pisana, com les que podrien sor­tir d’unes lla­vors reco­lli­des a l’Anoia als anys cin­quanta i que cons­ten en uns regis­tres de l’Ins­ti­tuto Naci­o­nal de Inves­ti­gación y Tec­no­logía Agra­ria y Ali­men­ta­ria.

LA XIFRA

580
euros
ha recollit fins ara la campanya de micromecenatge per finançar aquest cultiu.

LA FRASE

És interessant per les seves propietats qualitatives més que per la capacitat de producció
Adrià Solé
BIÒLEG

Un espai per a la recuperació de varietats locals

La finca on s’ha dut a terme aquest cultiu de pisana és Can Mercaderet, a Santa Margarida de Montbui. Gestionada per l’Associació Agroecològica de Can Mercaderet, la finca combina el conreu ecològic amb l’educació ambiental, apropant l’agricultura als escolars.

Amb el col·lectiu Eixarcolant, liderat per Marc Talavera, gestionen un banc de llavors amb el qual treballen per recuperar varietats de l’Anoia que havien caigut en desús. La mateixa finca té també un viver de fruiters tradicionals i un hort que recupera varietats com ara el tomàquet de Sant Joan, el tomàquet rosa de dues cassoles, la mongeta del pinyolet, el cogombre alficòs i el carabassó blanc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia