La biomassa dels boscos gironins no és suficient per abastar les plantes previstes
Un estudi aconsella potenciar les calderes domèstiques i d'equipaments com a font energètica alternativa
Fa més d'un any la llevantada va arrasar centenars d'hectàrees del Ripollès i la Garrotxa. Ara ha estat la nevada el que ha fet el mateix, en zones més properes a la costa. Molta de la fusta caiguda es va embarcar cap a Itàlia, on la compraven plantes de biomassa per generar-ne energia, ja que a Catalunya encara no hi ha cap instal·lació d'aquesta mena. Aquesta serà una de les solucions on col·locar la fusta, però la crema està sent la resposta generalitzada per eliminar tots els desperfectes naturals ocasionats per la nevada.
Tot plegat demostra que si prosperés algun dels projectes de planta de biomassa, tindria material suficient per funcionar. De fet, l'estudi qualifica de «sorprenent» que a hores d'ara no hi hagi cap consumidor de biomassa per a usos energètics, vist el potencial dels boscos gironins, i veu «preocupant» que cap empresa hagi substituït la indústria paperera en l'ús d'aquest recurs. Però també alerta que ara mateix hi ha massa projectes sobre la taula i que amb la biomassa que es genera en un any normal no es podrien alimentar tots. De fet, amb una planta gran i unes poques de petites seria suficient per a tota la demarcació. L'estudi quantifica la biomassa disponible segons la procedència: de les 165.000 tones anuals, una mitjana de 127.000 vindrien del bosc; 9.500 provinents d'incendis forestals, i una estimació de 28.000 de residus de la indústria. La resta seria provinent de perímetres d'urbanitzacions, neteja de línies elèctriques, etc.
Calderes domèstiques
Entre les diverses possibilitats que ofereix la biomassa per a la generació d'energia s'ha estabilitzat un dels usos tradicionals, com ara el consum particular de llenya a llars i estufes, i després d'uns anys de descens. El que ha augmentat són les calderes, tant privades com d'equipaments públics, si bé no al ritme que seria ideal a causa de les fortes inversions inicials que s'han de fer, i també les despeses de gestió. En tot cas, considera que s'haurien de potenciar aquestes calderes de petita potència, d'entre 100 i 300 kW de mitjana, ja que són una eina eficient per lluitar contra el canvi climàtic i redueixen la dependència energètica exterior. Un dels seus grans punts a favor, però, és que ofereixen una sortida local a la biomassa del municipi. Finalment, una altra de les possibilitats recomanables que assenyala l'estudi són les xarxes de calor, que subministren calor a un conjunt d'edificis a través d'una xarxa pròpia. Aquesta possibilitat s'està estenent en noves urbanitzacions, però es reclama que també s'implanti en nuclis edificats.
LES DADES
LA XIFRA
Projectes en marxa
L'estudi defineix els projectes previstos a les comarques gironines, amb les corresponent tones de biomassa que està previst que facin servir. Hi inclou el projecte de l'IDAE a Santa Coloma de Farners, i també els dos de les Gavarres, un a Sant Sadurní de l'Heura i un altre a Cassà de la Selva. També incorpora una planta de cogeneració del Pla de l'Estany, i una de biomassa que es vol fer al Montseny, a més de possibles projectes al Ripollès, Massanes i Sant Feliu de Buixalleu. Algunes, com ara la de Sant Sadurní de l'Heura i la de Massanes, a hores d'ara ja estan gairebé descartades, mentre que l'estudi no inclou la que es vol fer a Albons, i que ha aparegut recentment.
Salvació forestal
La biomassa és el clau roent on ara mateix s'agafa bona part del sector silvícola gironí per sobreviure, gairebé com una de les úniques possibles sortides, als milers de tones de fusta que s'acumulen als boscos. La competència d'altres zones d'Europa, amb fusta de més qualitat i amb menors costos per explotar-la, així com la pèrdua de pes de la fusta com a material per exemple de la construcció són alguns dels factors que fa anys que estan fent baixar l'activitat silvícola. Tot plegat ha generat en un progressiu abandonament del bosc i del moviment econòmic que genera, i l'aprofitament energètic és l'ús més factible ara mateix, segons han reconegut les mateixes associacions de propietaris forestals.
