Filosofia política

Vaig pes­car, ja fa molts dies, un debat tele­vi­siu sobre les obres públi­ques a les comar­ques giro­ni­nes. Tenia un cert interès perquè hi havia el con­se­ller Nadal, res­po­nent les pre­gun­tes. En el moment de la meva entrada casual, el pre­si­dent de la Cam­bra de Comerç repli­cava el con­se­ller i li feia evi­dents els seus dub­tes. Ell donava xifres exac­tes, que no recordo. En tot cas, no es creia els ter­mi­nis que s'havien mar­cat per tenir aca­bada l'N-II, i rao­nava que només calia fer un càlcul: mirar els quilòmetres que s'havien fet en els dar­rers qua­tre anys i apli­car la velo­ci­tat resul­tant a les dimen­si­ons de la car­re­tera. Em sem­bla que es cons­truïa poc més d'un quilòmetre per any. En teníem per temps.

Estic ben segur que en Quim Nadal par­lava con­vençut, que no feia pas volar coloms. Jo me'l vaig creure. Mal­grat que les xifres que li opo­sa­ven no tenien retop. Es faria el mira­cle. S'aca­ba­ria final­ment la ver­go­nya de tenir una car­re­tera inter­na­ci­o­nal, que uneix en teo­ria la capi­tal del regne amb Europa, al nivell d'una via comar­cal. Però en Quim es va equi­vo­car i jo també. Les obres estan enca­lla­des i con­ti­nu­a­ran enca­lla­des. Un amic mal­pen­sat, amb qui comen­tava el cas, em feia veure que una bona car­re­tera gene­ral faria dei­xar de gua­nyar molts euros –ell deia molts duros– a la con­ces­sionària de l'auto­pista. «Has d'enten­dre que ACESA deu fer mans i mànigues per evi­tar que li des­tor­bin el negoci –em deia con­vençut– i sap com tro­bar argu­ments de tota mena, fins i tot econòmics, per fer enca­llar el procés.» I s'embran­cava amb teo­ries cons­pi­ra­do­res sobre el finançament dels par­tits i embo­lica que fa fort.

No em va pas convèncer del tot. Per mi –li feia avi­nent– el pro­blema de la gene­ral és el mateix que el del TGV. Als des­pat­xos de Madrid es mira amb molta mala cara tot això de les comu­ni­ca­ci­ons amb l'estran­ger. Espe­ci­al­ment si pas­sen per Cata­lu­nya. S'hi sen­ten tan bé en un país que gira al vol­tant de la capi­tal de l'altiplà! Els espanta pen­sar que un ciu­tadà de Cata­lu­nya tin­gui a peu de car­rer una via fàcil i còmoda per anar a París o a Roma sense pas­sar per Madrid. Ja podem anar dema­nant amplada euro­pea al tren que va al port de Bar­ce­lona, ja podem dema­nar un aero­port inter­na­ci­o­nal, ja podem som­niar grans car­re­te­res per unir l'arc medi­ter­rani. Dema­nar no costa res. Però les nos­tres raons no són les raons dels que deci­dei­xen com s'han de gas­tar els diners que paguem.

El TGV es va començar a fer a Sevi­lla, l'aero­port de referència serà el de Madrid, la gene­ral es manté en les pit­jors con­di­ci­ons pos­si­bles, els ports cata­lans i valen­ci­ans no han de tenir fàcil accés a Europa. Es tracta d'una filo­so­fia ben apresa que s'aplica cada dia, amb tos­su­de­ria admi­ra­ble en totes les deci­si­ons.