Ceràmica contra el caos

Els bar­ris de la Salut i Can Cal­ders,a Sant Feliu de Llo­bre­gat, con­for­men aquell pai­satge típic dels anys setanta: un urba­nisme dens i caòtic, fruit de la manca de pla­ni­fi­cació i de l'auto­cons­trucció. Car­rers estrets, poques pla­ces i edi­fi­cis desi­guals sense cap interès arqui­tectònic. L'Ajun­ta­ment es va posar com a repte espon­jar el barri i com a pri­mer pas va com­prar, el 2002, la fàbrica tèxtil de les Tova­llo­les. La llei de bar­ris va pro­por­ci­o­nar la injecció econòmica necessària per afron­tar l'ender­roc de la fàbrica i la trans­for­mació del solar en un equi­pa­ment i un pas­seig enjar­di­nat que aportés una mica de verd a la zona. “La Salut i Can Cal­ders no tenien ni un metre qua­drat de gespa”, explica la regi­dora de Pla­ne­ja­ment de Sant Feliu, Lidia Muñoz, que hi afe­geix que el parc es va crear “com a nexe d'unió de dos bar­ris sense espais oberts ni relació”.

Per aquest motiu, una part del solar que va que­dar alli­be­rat s'ha trans­for­mat en un parc de 7.000 m² que s'ha dotat d'un ele­ment sin­gu­lar: un mur de ceràmica fet amb peces en forma de cubs i de rom­bes que ser­veix per embe­llir les parets de dar­rere de les cases que van que­dar al des­co­bert quan es va tirar la fàbrica a terra, cadas­cuna d'una apa­rença i alçària dife­rent. Es va esco­llir la ceràmica esmal­tada i cuita a alta tem­pe­ra­tura perquè és econòmica i resis­tent. S'ha tre­ba­llat amb vuit colors en què pre­do­mi­nen gri­sos, blancs i mar­rons en con­sonància amb les parets de l'entorn. Cubs i rom­bes es com­bi­nen de manera que en algu­nes parts s'obren com a gelo­sia i en altres actuen com a mur, depe­nent del que hi hagi al dar­rere. Per exem­ple, una tàpia de canyís o una heura que es cola pels forats.

El res­pon­sa­ble del pro­jecte és l'arqui­tecte Pol Feme­nias, tot i que al cap del depar­ta­ment de Pro­jec­tes de l'Ajun­ta­ment, Isi­dre Viñas, li agrada dir que “és un tre­ball que ha bus­cat les com­pli­ci­tats dels dife­rents agents impli­cats, com el cons­truc­tor, el cera­mista i l'indus­trial”. El dis­seny recorda fites de l'ús de la ceràmica en l'espai públic com ara el sos­tre del mer­cat de Santa Cate­rina, a Bar­ce­lona, i ha estat merei­xe­dor de dos pre­mis. D'una banda, el que atorga l'Asso­ci­ació Espa­nyola de Fabri­cants de Rajo­les i Pavi­ments Ceràmics, que ha valo­rat la solució econòmica i cre­a­tiva que ha repre­sen­tat el mur. De l'altra, s'ha endut el pri­mer premi en la cate­go­ria inter­na­ci­o­nal dels Cove­rings Ins­ta­lla­tion and Design Awards, un dels més impor­tants de ceràmica als Estats Units.

El parc és a la Riera de la Salut, un car­rer que res­se­gueix l'antiga tor­ren­tera. Es va cons­truir fa un any com a coberta d'un pàrquing sub­ter­rani de tres plan­tes i 420 pla­ces i, a banda del mur, inclou una pèrgola que cobreix una estació trans­for­ma­dora deco­rada amb buguenvíl·lees. També hi ha petits punts ele­vats enjar­di­nats “amb els quals es vol tan­car visu­al­ment l'espai per sor­tir del ciment”, asse­nyala Viñas. El pro­jecte ha cos­tat 1,4 mili­ons i es com­ple­menta amb la cons­trucció d'un nou equi­pa­ment on hi haurà un cen­tre cívic i d'enti­tats i que estarà aca­bat pas­sat l'estiu.