opinió. Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya

Govern, infraestructures i paisatge

És evident que a tot Catalunya podríem trobar carreteres i paisatges equiparables als paisatges francesos. Si de cas, ens trobaríem que fa més mal als ulls l'urbanisme i la construcció que les infraestructures

L'enre­nou que està gene­rant la cons­trucció de la C-31 entre Vila­co­lum i la Tallada pot gene­rar una certa con­fusió i pot induir a pen­sar que les coses s'estan fent mala­ment i sense fona­ment ni cri­teri. Aquest és l'aire que pre­nen algu­nes opi­ni­ons de caràcter per­so­nal per part de per­so­nes sen­si­bles o de caire ins­ti­tu­ci­o­nal de grups eco­lo­gis­tes i ambi­en­ta­lis­tes. Crec que totes les opi­ni­ons són res­pec­ta­bles i és ben pro­ba­ble que en molts casos s'esti­gui expres­sant una pre­o­cu­pació sin­cera pel futur del pai­satge de l'Empordà. Cap de les opi­ni­ons que he escol­tat o lle­git no m'ha dei­xat indi­fe­rent. Algu­nes m'han por­tat a una reflexió serena que inten­taré des­gra­nar. Unes altres, per sort mino­ritàries, m'han pro­vo­cat indig­nació davant la hipo­cre­sia que repre­senta l'intent d'eri­gir-se en garant de la inte­gri­tat ter­ri­to­rial de l'Empordà, quan s'ocu­pen residències de nova cons­trucció en sòl no urba­nit­za­ble o quan es prové d'unes tra­jectòries per­fec­ta­ment des­crip­ti­bles en relació amb l'ús i l'abús del ter­ri­tori.

Vegem, doncs, algu­nes qüesti­ons.

1. La secció i la dimensió de l'obra.

No es tracta en cap cas d'una obra sobre­di­men­si­o­nada. Convé recor­dar que estem par­lant de la car­re­tera de Pont del Príncep a Corçà i que és fins a Ver­ges la C-31 i de Ver­ges a Corçà la C-252. Aquesta car­re­tera, que res­pon a una nomen­cla­tura doble, ja està feta des de fa uns anys des de Pont del Príncep a Vila­co­lum i des d'Ultra­mort a Corçà. Ara es tracta, doncs, de fer el tram cen­tral de la car­re­tera i de fer-lo amb les matei­xes carac­terísti­ques de secció i enllaços. Res nou, doncs, que no fos cone­gut ja i accep­tat en els dos extrems de la car­re­tera des de fa una colla d'anys.

Més aviat convé dir que aquesta car­re­tera amb una secció amb vorals i pro­tec­ci­ons tan­ca­des amb bio­nes és una actu­ació impres­cin­di­ble per superar una car­re­tera alta­ment tran­si­tada i alta­ment peri­llosa amb secció massa estreta i amb cune­tes enfon­di­des que sem­pre són un perill evi­dent.

2. Una qüestió de traçat.

Alguns dis­cu­tei­xen la neces­si­tat de fer les vari­ants dels pobles i esgri­mei­xen una supo­sada line­a­li­tat de la car­re­tera que ara s'hau­ria per­dut. Fet que una sim­ple con­tem­plació en planta del traçat actual i del traçat en exe­cució des­men­ti­ria rotun­da­ment i posa­ria en evidència una sinu­o­si­tat sem­blant. També es fa esment del para­digma francès i de les fil­ma­ci­ons del Tour de França. Nou des­men­ti­ment de la rea­li­tat que ens posa­ria al davant actu­a­ci­ons cada cop més per­fec­ta­ment com­pa­ra­bles. És evi­dent que a tot Cata­lu­nya podríem tro­bar car­re­te­res i pai­sat­ges equi­pa­ra­bles als pai­sat­ges fran­ce­sos que la tele­visió ens mos­tra. Si de cas, ens tro­baríem que fa més mal als ulls l'urba­nisme i la cons­trucció que les infra­es­truc­tu­res. En rea­li­tat hi ha algun cas de solu­ci­ons iguals per a pro­ble­mes iguals. Com suc­ce­eix amb la car­re­tera del Voló a Banyuls que, fins a Arge­lers, va fent diver­ses vari­ants dels pobles i deixa la vella car­re­tera com una car­re­tera inte­rior de comu­ni­cació local. Fins i tot veiem que en algun punt aquesta car­re­tera passa més ata­lus­sada que la C-31.

D'altres afir­men que pas­sem pel cos­tat equi­vo­cat i que no anem a bus­car el con­tacte amb la gar­riga. Només cal veure el traçat per saber que anem a ponent sem­pre que podem, i que en els casos del pas per l'est s'expli­quen sobre­tot per la volun­tat de la Tallada de man­te­nir a un mateix cos­tat de la car­re­tera els nuclis de Tor, Marenyà i la Tallada en un ins­tint ben rao­na­ble de bus­car cohesió ter­ri­to­rial al muni­cipi.

Puc dir també amb la planta a la mà que hi ha tants trams de super­po­sició del traçat actual com trams nous en ter­mes de lon­gi­tud.

3. La pre­sumpció de l'efecte bar­rera.
Els esca­ra­falls màxims se situen en un traçat que pre­sump­ta­ment s'alça en un talús insal­va­ble que par­teix la plana.

Pre­ci­sa­ment, un dels aspec­tes més dis­cu­tits de l'obra –els ponts– és con­seqüència directa de l'opció rao­na­ble de fer la car­re­tera a nivell i de resol­dre els pas­sos sem­pre per dalt. És clar que, ara, pas­sant per la car­re­tera vella a vega­des sem­bla que hi ha un talús que s'aixeca com una bar­rera infran­que­ja­ble. Però només cal anar al tram d'Ultra­mort, ja fet, a la recta ante­rior al pont del Ter a Ver­ges, per veure que tot el traçat nou de la C-31 passa a nivell i només té una caixa una mica aixe­cada per evi­tar els fon­dals inun­da­bles dels camps, com passa al llarg de tot el traçat ja cons­truït fa més de sis anys. En tot el recor­re­gut, la car­re­tera no tren­carà la per­cepció d'una plana contínua i la geo­me­tria dels con­reus.

4. Les obres de fàbrica. Els ponts.

És evi­dent que es tracta de la part més sen­si­ble i més deli­cada. Però per les carac­terísti­ques de la car­re­tera i de tots els cre­ua­ments, amb els reque­ri­ments actu­als de segu­re­tat, sem­bla molt evi­dent que no es podien evi­tar aquests pas­sos supe­ri­ors i que són el mal menor per evi­tar un gran talús lineal. Aquests pas­sos en la majo­ria de casos donen con­tinuïtat a dife­rents camins locals i per­me­ten la comu­ni­cació entre fin­ques que, d'altra manera, que­da­rien sepa­ra­des per la car­re­tera.

Vila­da­mat no serà la gim­cana necessària pels seus car­rers per anar de Figue­res o la Bis­bal a l'Escala

És, jus­ta­ment, per donar satis­facció a la demanda d'acces­si­bi­li­tat i per­me­a­bi­li­tat que s'han fet. De fet, ja fa molts anys, més del record de molts, que la car­re­tera d'Orri­ols a l'Escala s'alçava a Vila­da­mat amb un talús ofen­siu i uns enllaços pre­ca­ris que mar­ti­rit­za­ven el muni­cipi i no per­me­tien el cre­ua­ment ade­quat. Ara s'ha subs­tituït un dels pas­sos per un gira­tori i final­ment Vila­da­mat no serà la gim­cana necessària pels seus car­rers per anar de Figue­res o la Bis­bal a l'Escala. Pre­ci­sa­ment, tots els pas­sos sal­ven les peti­tes car­re­te­res locals i el tei­xit de camins que ara es pre­ser­ven man­te­nen unes pres­ta­ci­ons de segu­re­tat que fins ara no tenien. En con­junt, doncs, em sem­bla que hi ha argu­ments sufi­ci­ents per pon­de­rar l'obra que s'està fent i per no des­qua­li­fi­car-la des de la sub­jec­ti­vi­tat o des de la sim­ple irri­tació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.