Comunicació

Retrat d’un món injust i decadent

TV3 estrena aquesta nit ‘Vida privada’, una minisèrie dirigida per Sílvia Munt que adapta l’obra de Sagarra

“La novel·la fa una dissecció de l’ànima humana i d’una classe molt privilegiada”, diu Sílvia Munt

Sílvia Munt es declara “admi­ra­dora” de la novel·la de Josep Maria de Sagarra Vida pri­vada, publi­cada el 1932: “És una de les obres més impor­tants de la nos­tra lite­ra­tura del segle XX, que fa una dis­secció de l’ànima humana i d’una classe molt pri­vi­le­gi­ada de la nos­tra soci­e­tat en un moment històric.” Després de par­lar de les vícti­mes dels des­no­na­ments al docu­men­tal La Granja del Pas, l’actriu i direc­tora agafa l’ascen­sor social i fa un salt enrere en el temps per retra­tar els Llo­be­rola, una família cata­lana noble i deca­dent, en uns anys con­vul­sos: la dic­ta­dura de Primo de Rivera, l’Expo­sició del 1929, la Segona República...

Vida pri­vada s’estrena a TV3 en for­mat de minisèrie de dos capítols, que s’eme­ten a les 21.55 h aquesta nit i el pro­per dilluns, 14 de maig. Pablo Der­qui, Fran­cesc Gar­rido, Aida Folch, Pedro Casa­blanc, Maria Molins, Pep Cruz i Diana Gómez inter­pre­ten els per­so­nat­ges prin­ci­pals.

Resistència als can­vis

“És la història de la família dels Llo­be­rola enmig dels grans can­vis que s’havien de pro­duir en la soci­e­tat de manera irre­me­ia­ble –explica Sílvia Munt en una entre­vista a aquest diari–. S’estava ges­tant una revo­lució pel que fa a les lli­ber­tats, la igual­tat social, la política, la dona... Sagarra ho explica a través d’una família que és total­ment imper­me­a­ble a tots aquests can­vis, acos­tu­mada a ser només un paràsit de la soci­e­tat.” Per Sílvia Munt, l’obra de Sagarra també “des­criu la men­ta­li­tat de la immensa majo­ria dels homes de l’època, amb un mas­clisme, una manera d’enten­dre la vida, molt arre­lats en la soci­e­tat; mol­tes dones tenien clar que els seus marits tenien amants, i havien de viure sota aquesta tira­nia”.

Per la rea­lit­za­dora, l’obra de Sagarra “és un mirall de l’actu­a­li­tat”. “Pot­ser ara no estaríem par­lant de la noblesa, sinó d’una casta econòmica que ho con­trola tot i està per sobre del bé i del mal, i segueix sent igual­ment imper­ti­nent en la seva amo­ra­li­tat.” Les desi­gual­tats han aug­men­tat: “Va pas­sar la crisi i vam dir que s’havia de con­tro­lar aquest capi­ta­lisme des­a­fo­rat, però no s’ha con­tro­lat res. Con­ti­nuem igual.”

Autocrítica

Sílvia Munt creu que la novel·la ens ajuda a fer autocrítica: “Està bé conèixer el que ha pas­sat a casa nos­tra, saber que som tan imper­fec­tes com el que més i que no n’apre­nem prou. Aquesta novel·la dona la clau que si no hi ha una pre­o­cu­pació pel benes­tar públic arre­lada a la gent que té poder, això no can­viarà mai.” La direc­tora cita els cine­as­tes nòrdics com a refe­rents, sobre­tot Ing­mar Berg­man: “Són els qui des­cri­uen millor l’ànima humana”.Ja fa vint anys que pri­o­ritza la direcció a la inter­pre­tació. “Amb el temps aprens on et pots moure amb més plaer i lli­ber­tat, perquè pots esco­llir què fas i de quina manera, i des del 1999, que vaig fer el meu pri­mer curt, m’he tirat cap a aquesta banda. La inter­pre­tació s’ha que­dat pel camí.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia