[D]
0
10 desembre 2009 2.00 h

La història del camp d'Argelers

«Sense ficció», de TV3, estrena un documental que va més enllà dels tòpics per explicar què va significar realment Argelers coincidint amb el setantè aniversari de la retirada republicana

TV3 estrena avui a Sense ficció (23.05 h) el docu­men­tal Camp d'Arge­lers, que explica què va ser real­ment aquest camp de con­cen­tració per a cent mil repu­bli­cans que fugien del fei­xisme. El docu­men­tal, diri­git per Felip Solé, com­bina els tes­ti­mo­nis amb la recre­ació històrica de ficció i imat­ges d'arxiu de l'època.

«De l'exili, n'hem par­lat molt, però sem­pre que­den coses per des­co­brir i aquesta n'és una mos­tra.» Així va des­ta­car Joan Sal­vat, el direc­tor i pre­sen­ta­dor de Sense ficció, l'espe­rit d'aquest docu­men­tal sobre la història del camp d'Arge­lers. El tre­ball, que es va començar a gra­var el febrer d'aquest any coin­ci­dint amb el setantè ani­ver­sari de la cons­trucció del camp, és una copro­ducció de Tele­visió de Cata­lu­nya amb Utòpic i la pro­duc­tora nord-cata­lana Kali­mago Films. L'Ajun­ta­ment d'Arge­lers també hi ha donat suport. Camp d'Arge­lers es va pre­es­tre­nar al pavelló espor­tiu d'Arge­lers, «que estava ple», segons va des­ta­car Joan Sal­vat inci­dint amb l'interès que ha des­per­tat entre els veïns del poble el docu­men­tal. Durant la pre­sen­tació, l'his­to­ri­a­dor Josep Maria Solé i Sabaté va elo­giar TV3 per aquest tre­ball: «Feli­cito la seva valen­tia. Hi surt tota la tragèdia dels que hi van estar. No s'hi ha ama­gat res. Hi surt l'exili de tot un poble.» En aquest sen­tit, Solé des­taca que el docu­men­tal mos­tra que «França no va ser un bon país d'aco­llida» ja que «es veu el tracte inhumà, la tragèdia, la falta d'infra­es­truc­tu­res, la inde­fensió».

El tre­ball és un docu­ment únic que mos­tra com va ser la vida al camp de con­cen­tració repu­blicà tot inclo­ent entre­vis­tes a més de vint tes­ti­mo­nis direc­tes, imat­ges d'arxiu i foto­gra­fies inèdites, així com també esce­nes dra­ma­tit­za­des de la vida quo­ti­di­ana al camp. Per a les parts dra­ma­tit­za­des es va cons­truir un set a la platja d'Arge­lers i s'hi van recrear els ele­ments més iden­ti­fi­ca­tius del camp (bar­ra­ques, caba­nes, ten­des, bom­bes d'aigua...). Les decla­ra­ci­ons dels tes­ti­mo­nis s'han reco­llit a Cata­lu­nya i Aragó, a l'Estat francès, i a les ciu­tats de Viena i Zuric.

Imatges prohibides

El documental també és un homenatge al periodisme i sobretot a la figura de Jean-Paul le Chanois, que va filmar Un peuple attend (1939), sobre el tracte inhumà que les autoritats franceses dispensaven als republicans. Le Chanois va rodar escenes del camp i de la vida a la sorra de la platja. Les imatges es van obtenir gràcies a una dona que va amagar la càmera al cabàs de la verdura. Quan aconsegueix sortir del camp, munta la pel·lícula, però les autoritats embarguen els materials de rodatge i el muntatge final. La seva exhibició va ser prohibida per les autoritats franceses i el negatiu, destruït. Antics brigadistes van aconseguir salvar-ne una còpia destinada als EUA titulada A people is waiting.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides