Cinema

Cinema

Cicatrius d’una guerra

‘Churchill’ s’afegeix a la llarga llista de films de la cartellera d’aquest estiu que evoquen i reflexionen sobre diferents episodis de la II Guerra Mundial a Europa

Cineastes i intel·lectuals d’arreu del món tornen a la II Guerra Mundial un cop i un altre

“I ara ens n’anem. Dor­miu bé, des­can­seu i pre­pa­reu-vos per demà. Perquè hi haurà un demà.” Wins­ton Churc­hill va adreçar aques­tes parau­les als fran­ce­sos el 1940, després de la reti­rada de Dunker­que. És només una de les nom­bro­ses fra­ses cèlebres sobre la II Guerra Mun­dial, un con­flicte que va pro­vo­car dese­nes de mili­ons de morts (algu­nes xifres par­len de 50 mili­ons), va deci­dir el curs de la història del segle XX i ha donat (i dona) molt de què par­lar. I molt per fil­mar: fins a vuit pel·lícules sobre el con­flicte s’han estre­nat aquest estiu, o ho faran aviat, ambi­en­ta­des en esce­na­ris euro­peus molt dife­rents –a les set d’aques­tes pàgines s’ha d’afe­gir Land of Mine (Bajo la arena), ambi­en­tada a Dina­marca el 1945–. La II Guerra Mun­dial forma part de l’ADN euro­peu. Cine­as­tes, escrip­tors i intel·lec­tu­als de tot el con­ti­nent hi tor­nen una vegada i una altra.

Churc­hill, figura clau

Una de les figu­res fona­men­tals d’aquesta guerra, el pri­mer minis­tre britànic Wins­ton Churc­hill, apa­reix en una dot­zena de pro­duc­ci­ons de cinema i tele­visió roda­des aquest any en dife­rents països. Una d’aques­tes, el llarg­me­tratge Churc­hill, s’estrena avui als cine­mes cata­lans el pro­per 8 de setem­bre. Pre­sen­tat al pas­sat BCN Film Fest, està diri­git per l’aus­tralià Jonat­han Teplitzky i posa en el punt de mira els moments difícils que van viure els líders ali­ats abans del Dia D.

Jonat­han Teplitzky mos­tra un Churc­hill humà, ple de dub­tes. “Era una per­sona humana, amb els seus defec­tes, com tots, que va acon­se­guir grans coses, però també va come­tre molts errors”, va expli­car el cine­asta en una entre­vista a El Punt Avui. No estava gens d’acord amb l’estratègia del Dia D: “És un fet cone­gut, però diguem-ne poc accep­tat. Els seus dub­tes tenien l’ori­gen en els errors que es van come­tre durant la I Guerra Mun­dial a Gal·lípoli, on ell va com­ba­tre. Tenia por que tornés a pas­sar un des­as­tre mili­tar amb el desem­bar­ca­ment del Dia D.”

Brian Cox fa una gran inter­pre­tació del man­da­tari en aquesta pel·lícula de pres­su­post modest, que aposta per les distàncies cur­tes, amb el pro­ta­go­nisme de Wins­ton, la seva dona (Miranda Ric­hard­son), el seu entorn per­so­nal, el rei Jordi VI i els mili­tars ali­ats (Eisen­hower, Mont­go­mery...). “Era una altra època –comenta Teplitzky–. Ara, tenim ordi­na­dors, ana­lis­tes, molta infor­mació..., però ales­ho­res, sis homes al vol­tant d’una taula pre­nien deci­si­ons: enviar 130.000 homes en vai­xells pel canal. La van retar­dar perquè feia mal temps. No tenien més eines.”

Wins­ton Churc­hill temia una mas­sa­cre i pen­sava que era millor una altra estratègia. “Enlloc de con­cen­trar l’atac en una platja, volia crear un front més ampli: enviar divi­si­ons per Escan­dinàvia i por­tar-ne per Itàlia, de manera que els ale­manys hagues­sin de llui­tar en dife­rents fronts i diluir la seva força.” I no anava tan errat, segons el cine­asta: “La II Guerra Mun­dial va durar un any després del desem­bar­ca­ment. L’asses­sor històric que teníem per a la pel·lícula va estar en una acadèmia mili­tar i, amb tota la infor­mació i eines actu­als, arri­ben a la con­clusió que amb l’estratègia de Churc­hill, amb uns petits can­vis, la guerra podria haver durat sis mesos menys.” Però, segons el cine­asta, “els ame­ri­cans es van incor­po­rar tard a la guerra i la van diri­gir en gran mesura”.

Jonat­han Teplitzky des­taca el poten­cial dramàtic d’aquesta situ­ació: “Em fas­cina, em sem­bla emo­ci­o­nal­ment potent, que uns quants homes pren­guin grans deci­si­ons, i que, a vega­des, el futur de la huma­ni­tat, almenys en sen­tit polític, depen­gui d’això. Si no hagues­sin alli­be­rat França i els nazis s’hi hagues­sin que­dat, el món seria dife­rent.”

Un dels grans punts forts de Wins­ton Churc­hill és, per al direc­tor, que “va enten­dre la força de les parau­les i de la seva veu a l’hora de comu­ni­car i arri­bar a la gent en dis­cur­sos en viu o a través de la ràdio”. “Va ser un dels grans ora­dors de la història.”

Dunkerque, 1940

Immersió en una retirada decisiva per al curs de la guerra

Com altres directors de prestigi, el britànic Christopher Nolan (Interstellar, Origen, El caballero oscuro) fa la seva aportació al cinema sobre la II Guerra Mundial en una gran producció que endinsa l’espectador en l’evacuació de 330.000 soldats atrapats el 1940 a la ciutat francesa per l’exèrcit nazi. Amb pocs diàlegs, alternant tres fils argumentals que recreen la batalla per terra, mar i aire, Nolan presenta l’episodi bèl·lic amb un grapat de joves actors (Fionn Whitehead, Barry Keoghan...) i els veterans Kenneth Branagh i Mark Rylance. Un dels grans èxits de l’estiu.

Londres, 1940

‘La seva millor historia’, Dunkerque des de la rereguarda

La directora danesa Lone Scherfig (An education) parla també de Dunkerque, però des d’un altre punt de vista: una dona és contractada com a guionista per fer una pel·lícula de propaganda sobre la retirada. Volen un toc femení per donar un alè de vida als personatges d’aquest film, que vol aixecar la moral dels britànics i, de pas, amb la inclusió al càsting d’un atractiu pilot ianqui, animar els EUA a entrar en guerra. Gemma Arterton, Sam Claflin, Jack Huston i Bill Nighy protagonitzen una comèdia dramàtica amb emocions, girs i diàlegs enginyosos.

Noruega, 1940

‘La decisió del rei’: la monarquia que va desafiar els nazis

Una de les virtuts del cinema és la capacitat de transportar-nos a episodis importants de la història. A principi d’abril del 1940, l’exèrcit del Tercer Reich va iniciar la invasió de Noruega, un país petit i indefens, enmig d’una gran confusió política: el govern i el Parlament noruecs no s’acabaven de decidir a actuar, mentre Hitler oferia al rei que acceptés un govern noruec titella presidit per un filonazi. El director Erik Poppe recrea, amb bon pols narratiu i notables interpretacions, el paper decisiu que va tenir una monarquia escollida democràticament el 1905. L’actor danès Jesper Christensen interpreta el rei (que també era danès) i Anders Baasmo Christiansen encarna el seu fill i príncep hereu.

Praga, 1942

Objectiu: el líder de la SS, ‘El hombre del corazón de hierro’

França és absent en les pel·lícules de la II Guerra Mundial d’aquest estiu –excepte Dunkerque, una producció britànica. Potser els resulta més complicat revisar un episodi que els resulta força traumàtic. Però sí que hi ha productors i un cineasta francesos al capdavant d’aquest film ambientat a Praga i protagonitzat per dos espies de la resistència txeca (els actors Jack Reynor i Jack O’Connell) que, el 1942, volen eliminar Reinhard Heidrych (Jason Clarke), cap de las temudes SS i arquitecte de la solució final. Un film basat en fets reals, l’operació Antropoide, dirigit per Cédric Jimenez (Conexión Marsella). La seva complexa posada en escena capta bé l’aparatositat de la parafernàlia nazi.

Varsòvia, 1939

‘La casa de la esperanza’, un zoo que salva persones

La cineasta neozelandesa Niki Caro (En tierra de hombres) dirigeix aquesta producció nord-americana protagonitzada per Jessica Chastain i per l’actor germanocatalà Daniel Brühl. Una altra adaptació de fets reals, amb alguna similitud amb La llista de Schindler: Jan i Antonina Zabinski, el director del zoo de Varsòvia i la seva dona, van ajudar a salvar centenars de persones (i molts animals del zoo) dels nazis després de la invasió de Polònia per les tropes alemanyes el 1939. Una història que reivindica els valors humans en temps de barbàrie, traslladada a la pantalla sense la cruesa que es podria esperar del tema. Com passa sovint quan el cinema parla de l’Holocaust.

Berlín, 1945

‘Bye bye Germany’, dels camps nazis a Amèrica

Bye bye Germany és una producció alemanya que arriba als cinemes el 22 de setembre. El cineasta bavarès Sam Garbarski, que va dirigir la pel·lícula britànica Irina Palm, roda al seu país aquesta història que tracta en clau de comèdia el tema de l’Holocaust. Una altra aproximació que intenta fer digerible per al públic –des del respecte– aquesta gran tragèdia. En acabar la guerra, en una Alemanya devastada, un grup de jueus supervivents dels camps d’extermini nazis s’organitzen en una banda d’estafadors. Intenten fer negoci amb un producte molt buscat, la roba de llit, per guanyar prou diners per emigrar a Amèrica. Els protagonistes són Antje Traue, Anatole Taubman i Moritz Bleibtreu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Churchill

«Churchill»

Gènere: Drama
Direcció: Jonathan Teplitzky.
Intèrprets: Brian Cox, Miranda Richardson, John Slattery, Julian Wadham, Richard Durden.
Valoració crítica: [ep] [ep] [eb] [eb]
Dunkerque

«Dunkerque»

Gènere: Acció
Direcció: Christopher Nolan.
Intèrprets: Kenneth Branagh, Cillian Murphy, Fionn Whitehead, Mark Rylance, Tom Hardy.
Valoració crítica: [ep] [eb] [eb] [eb]
La decisión del rey

«La decisión del rey»

Gènere: Drama
Direcció: Erik Poppe.
Intèrprets: Jesper Christensen, Anders Baasmo, Karl Markovics, Tuva Novotny, Katharina Schüttler.
Valoració crítica: [ep] [ep] [eb] [eb]
El hombre del corazón de hierro

«El hombre del corazón de hierro»

Gènere: Històrica
Direcció: Cédric Jimenez.
Intèrprets: Jason Clarke, Rosamund Pike, Mia Wasikowska, Jack O''Connell, Jack Reynor.
Valoració crítica: [ep] [ep] [eb] [eb]
La casa de la esperanza

«La casa de la esperanza»

Gènere: Drama
Direcció: Nikki Caro.
Intèrprets: Jessica Chastain, Daniel Brühl, Johan Heldenbergh, Michael McElhatton, Iddo Goldberg.
Valoració crítica: [ep] [ep] [eb] [eb]

Publicat a

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia