Mor Kim Ki-duk de Covid-19

El direc­tor de cinema sud-coreà Kim Ki-duk, gua­nya­dor del Lleó d’Or de Venècia del 2012 per Pieta i pre­miat als grans fes­ti­vals de cinema inter­na­ci­o­nals, va morir ahir als 59 anys a causa de com­pli­ca­ci­ons deri­va­des d’una infecció de coro­na­vi­rus, segons van infor­mar mit­jans locals. El cine­asta va morir en un hos­pi­tal de Letònia, país bàltic on havia arri­bat el 20 de novem­bre pas­sat. Des del 5 de desem­bre no se sabia res d’ell.

Cine­asta trans­gres­sor, expe­ri­men­tal i polèmic, Kim Ki-duk (Bonghwa, 1960) va ser acu­sat d’abu­sos sexu­als per una actriu el 2017, quan va escla­tar el movi­ment #Metoo. Només va ser con­dem­nat per agressió física, però va ser objecte d’altres acu­sa­ci­ons, i tot ple­gat ha afec­tat la seva car­rera. Els dar­rers anys se l’ha vist molt poc al cir­cuit dels grans fes­ti­vals inter­na­ci­o­nals.

Kim Ki-duk va estar cinc anys a l’exèrcit, es va dedi­car a la pin­tura i va estu­diar per ser pas­tor pro­tes­tant –el cris­ti­a­nisme és molt pre­sent a la seva obra–, abans de viat­jar a París i des­co­brir el cinema com la seva veri­ta­ble vocació, quan ja tenia 33 anys. Va començar a escriure i diri­gir des del 1996 i, qua­tre anys després, la Mos­tra de Venècia el va selec­ci­o­nar per La isla. El fes­ti­val del Lido ja va pre­miar aquest film i el va començar a con­si­de­rar com un dels seus fins al punt d’ator­gar-li el Lleó de Plata i el premi de la crítica per Hierro 3 (2004) i el Lleó d’Or per Pietà (2012).

Venècia marca l’inici i el final de la seva època més fructífera, els pri­mers anys del segle XXI, amb títols pre­mi­ats a Berlín, Canes, Sant Sebastià i Locarno com Domi­ci­lio des­co­no­cido (2001), Pri­ma­vera, estiu, tar­dor, hivern i... pri­ma­vera (2003), Sama­ri­tan girl (2004), Ari­rang (2011)...