cultura

Novel·la

El vestit nou de l'emperador

Si els dic que vaig enso­pe­gar no fa pas gaire amb un parell de lli­bres de Javier Cer­cas a la planta supe­rior de la bibli­o­teca de Tromsø, al nord de Noru­ega, els deu que­dar clar que la seva pro­jecció s'ha allar­gat fins ben enlaire. Ara, El monarca de las som­bras la per­fila d'una manera tan nítida que enten­dreix la can­di­desa com la crítica se li ha pros­trat de qua­tre gra­pes.

Vull dir amb això que no pagui la pena de lle­gir-lo? De cap manera! Lle­gei­xin-lo, facin-me el favor, que escriu tan bé que el món que enreda, l'avala; i d'això es tracta: d'enre­dar amb l'eloqüència dis­cur­siva –escrita, també, en el seu cas– fent ús de tots els recur­sos dialèctics que la pròpia experiència aporta. He d'avançar-los, ara, la natu­ra­lesa d'un dis­curs que, com a per­so­natge públic, defensa ad con­tra­rio sensu, valent-se del pro­jec­tor que l'il·lumina? Fixin-se que l'esquer d'aquesta obra és la recons­trucció de la peripècia mili­tar d'un jove ofi­cial de l'Espa­nya fei­xista mort a la bata­lla de l'Ebre.

La recons­trucció, en aquest lli­bre que l'autor-nar­ra­dor gai­rebé mai no pre­senta com una novel·la (i de la qual blasma la ficció), es pre­senta com una aven­tura real amb el final feliç de des­co­brir, entre les ombres del casal on va morir l'heroi, la manera com expli­car-la. I en això, Cer­cas és un mes­tre; vull dir en la cre­ació d'estruc­tu­res nar­ra­ti­ves apa­rent­ment com­pli­ca­des –per com­ple­xes– i en la super­po­sició d'apa­ren­ces de rea­li­tat mit­jançant l'encre­ua­ment de diver­sos nar­ra­ta­ris i dis­tin­tes veus nar­ra­ti­ves. Però les foca­lit­za­ci­ons, contrària­ment a allò que podria sem­blar –i que enri­qui­rien enor­me­ment el dis­curs–, són sim­ples, perquè tret pot­ser d'un per­so­natge, totes se situen al pla o punt de vista del man­te­ni­ment d'un mateix ordre o codi de con­ducta. No hi espe­rin cap con­flicte de la volun­tat per sobre del deter­mi­nisme naci­o­nal, i sí una bona dosi de moral de cafè lite­rari per jus­ti­fi­car els epi­so­dis fins i tot ver­go­nyants d'aquest dis­curs de gai­rebé 300 pàgines d'accep­tació de l'herència pròpia.

I deia can­di­desa perquè Cer­cas es val de l'empa­tia per expul­sar el pene­di­ment i la repa­ració de la seva aco­mo­da­tiva manera de pas­sar pàgina de la Guerra Civil i de les seves con­seqüències.

Quinze capítols alterns

Ens tro­bem al davant d'un lli­bre de 15 capítols alterns. En els senars, l'autor-nar­ra­dor Javier Cer­cas relata l'aven­tura de la des­co­berta de la vida i la mort de Manuel Mena, germà del seu avi matern, men­tre lle­geix uns exem­plars de la Ilíada i l'Odis­sea tro­bats a la casa dels pro­ta­go­nis­tes i arriba al cant XI d'aquest dar­rer, el del regne dels morts, on s'empelta de Tirèsies, que, com se sap, és el gover­nant del regne de les ombres. En els parells, un pretès his­to­ri­a­dor con­tex­tu­a­litza la bio­gra­fia del jove fei­xista.

Són capítols que no ser­vei­xen per con­tras­tar els fets, sinó per jus­ti­fi­car l'assumpció del codi de con­ducta que els deia; abju­rant, això sí, dels exces­sos san­gui­na­ris. És així com s'entén que Ale­jan­dro Cer­cas –cosí de l'autor i euro­di­pu­tat espa­nyol pel PSOE–, a qui irri­ten “las inter­pre­ta­ci­o­nes equi­dis­tan­tes de la guerra”, perquè “la razón política la tenían los repu­bli­ca­nos”, com­pren­gui que els seus avis, tant el seu, “un sim­ple jor­na­lero”, com el de Javier Cer­cas, que era dels que “cor­ta­ban el baca­lao en el pue­blo”, fos­sin fran­quis­tes, perquè eren gent d'ordre.

L'empa­tia, bus­cada des del prin­cipi amb la inclusió dels per­so­nat­ges reals que donen una apa­rença de veri­tat difícil­ment con­tes­ta­ble i l'assumpció d'un rol gai­rebé de màrtir (“¿tú eres gili­po­llas o qué?”, l'adver­teix el direc­tor de cinema David Tru­eba, “¡te van a dar de hos­tias hasta en el car­net de iden­ti­dad, cha­val!”, “unos te acu­sarán de ide­a­li­zar a los repu­bli­ca­nos por no denun­ciar sus crímenes, y otros te acu­sarán de revi­si­o­nista o de maqui­llar el fran­quismo”) no priva, però, que l'ombra de Javier Cer­cas no per­meti des­co­brir la foca­lit­zació que el pro­jecta. És antològic l'epi­sodi de la mare de l'autor, neboda del jove ofi­cial fran­quista, que després de tota una vida entre cata­lans es negui a par­lar l'idi­oma, i indig­nant que Antoni Cortés, habi­tant del Bot orgullós de les pin­ta­des “España, una, grande y libre”, hi digui, sense el con­tra­punt dels des­a­pa­re­guts que hi que­den, que “de la bata­lla del Ebro lo sabe­mos todo”.

En fi. A les dar­re­res rat­lles, Javier Cer­cas, mudat com un altre monarca d'ombres, passa pàgina de l'Odis­sea sense sen­tir com Tirèsies li acon­se­lla que, per viure en pau, cal recon­ci­liar-se amb tots els “déus no mori­dors que l'ample cel pos­se­ei­xen” (XI-133, en tra­ducció de Car­les Riba).

El monarca de las sombras
Javier Cercas
Editorial: Penguin Random House Barcelona, 2017
Pàgines: 288
Preu: 20,90 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia