Funambòlika

Tra­dició i con­tem­po­raneïtat

Per això és tan esti­mu­lant que l'orga­nit­zació, Ente Mani­fes­ta­zi­oni Pes­ca­resi, aposti pel circ i que ho faci amb la mateixa filo­so­fia que aplica al jazz: com­bi­nant la tra­dició amb els valors emer­gents. En qua­tre edi­ci­ons, una ciu­tat de 122.000 habi­tants que fins ara no havia vist sinó circ tra­di­ci­o­nal de qua­li­tat mit­jana ha pogut conèixer els pallas­sos Jango Edwards, David Lari­ble, Avner, KGB Clowns, Jiga­lov, Gardi Hut­ter i Rob Tor­res; en mala­ba­risme, l'esti­lit­zat Vic­tor Kee (Dra­lion, Cir­que du Soleil) i el xile­no­ca­talà Totó; els ver­ti­ca­lis­tes Entxo Keri­a­zov i Oleg Izos­si­mov; els acròbates Cura­tola Brot­hers (Big Apple Cir­cus) i la tra­pe­zista i con­tor­si­o­nista Aure­lia Cats (Lido, París). Són estre­lles del circ que al fes­ti­val de Funam­bo­lika han com­par­tit car­tell amb espec­ta­cles con­tem­po­ra­nis com Cre­a­ture, dels ita­li­ans Arci­pe­lago Circo Tea­tro; els tre­balls de l'escola de circ de Torí o el català Cir­cus Klez­mer.

Funam­bo­lika encara és un fes­ti­val modest, però repre­senta l'avançada del pano­rama cir­cense en un país de llarga i sòlida tra­dició que viu força d'esquena a les noves tendències. En circ, a Itàlia queda molta tela per tallar.

Edició 2010

Va obrir Funam­bo­lika la Gran Gala du Cir­que, una copro­ducció entre l'Ente Mani­fes­ta­zi­oni Pes­ca­resi i Circo e Din­torni, la pro­duc­tora d'Ales­san­dro Serena. Estruc­tu­rada a la manera del circ clàssic i amb el pallasso nord-ame­ricà Rob Tor­res com a fil con­duc­tor, la Gala va ser un bon tast de circ per al públic pes­carès, si bé el pro­grama em va resul­tar un pèl irre­gu­lar. El cèrcol aeri de Tània Ovsi­an­nikov (Circ de Mos­cou) és més aviat dis­cret; l'home de goma ucraïnès Andrei Roma­novski ha actu­a­lit­zat el número d'escura-xeme­ne­ies que feia el seu pare Ale­xan­dre, i el duo al tra­pezi Tempo Rouge evoca –però no supera– el número de l'avui ja lle­gen­dari Duo Mou­vance.

Pre­miat a Mon­te­carlo 2008, el trans­for­misme de canvi ràpid del Duo Mina­sov va ser el punt d'inflexió perquè la Gala arribés al zenit amb l'extra­or­di­nari ver­ti­ca­lista búlgar Entxo Keri­a­zov (Clown de Plata a Mon­te­carlo 2007 i actu­al­ment al circ Ron­ca­lli).

En la segona jor­nada del fes­ti­val, la genial pallassa suïssa Gardi Hut­ter pre­sen­tava el solo Gio­vanna d'Arppo, que ja va ser pro­gra­mat per Pepa Plana al Fes­ti­val de Pallas­ses d'Andorra el 2005. Hut­ter va tor­nar a des­ple­gar una alta cre­a­ti­vi­tat, sen­si­bi­li­tat exqui­sida, ener­gia des­bor­dant i un tempo escènic impla­ca­ble.

Va tan­car el fes­ti­val Cir­cus Klez­mer, la pro­ducció 2006 del Circ d'Hivern de l'Ate­neu Popu­lar de Nou Bar­ris, que no ha parat de girar pel món. Diri­git per l'infa­ti­ga­ble Adrian Sch­varzs­tein, Cir­cus Klez­mer és d'aque­lles pro­duc­ci­ons que mar­quen línies de futur per al circ con­tem­po­rani. Entre les incor­po­ra­ci­ons a l'equip que es van poder veure a Pes­cara, des­ta­quen Alba Sar­raute i el sen­sa­ci­o­nal mala­ba­rista xile­no­ca­talà Emi­li­ano Sánchez, Totó.