“Llegir i jo hem anat de bracet”

A casa de la Montse, s’hi llegia molt i ja des de ben petita vivia envoltada de llibres. Diu que la passió de llegir li ve d’allà, mentre recorda com la seva germana es posava malalta perquè ella, aleshores, no tenia aquesta afició i li retreia que només disfrutés amb els TBO i les Hazañas bélicas. Les novel·les vindrien més tard, quan la passió per devorar relats de ficció se li va despertar quan van caure a les seves mans algunes de les aventures de Zane Grey ambientades a l’Oest americà que es llegia el seu pare. D’adolescent, el que li agradava eren els relats detectivescos de Perry Mason i Agatha Christie, se’ls llegia de dos en dos, fins al punt que aquells gèneres, el de la intriga i el detectivesc, encara l’apassionen avui dia. Això sí, els sol conjugar amb altres gèneres ben diversos. Perquè una cosa té clara, com confessa: “Llegir i jo hem anat de bracet.”

Parlem amb Montse Villaró Pascuet, una fervent lectora de Guissona, que és una de les habituals del club de lectura del poble, que organitza l’Ateneu amb la col·laboració inestimable de la biblioteca de Guissona. De fet és la seva directora, Pilar Lapuerta, qui ens ha recomanat parlar amb la Montse, aquesta devoradora de llibres. La Montse ens explica que llegeix de tot, especialment novel·les de ficció, però també poesia, que és la seva “teràpia” quan té “maldecaps” o un estat “melancòlic”. En aquest cas la millor recepta la prescriuen autors com Jordi Pàmias, David Jou o el Martí Pol “de tota la vida”. D’assaig, menys, i de premsa té l’Ara i El Punt Avui com a diaris de capçalera per estar al dia de tot.

És matinera i només de llevar-se sol arrencar la rutina diària llegint almenys una horeta. Després, a la tarda, hi dedica una mitjana de tres hores. Ara que té quasi fets els 79 anys, té més temps, perquè abans només podia dedicar-se a llegir durant els estius i per vacances. “No hauria entès les vacances sense tenir un llibre entre mans”, remarca. Era professora de francès i per aquest motiu combina els idiomes, sempre en la llengua original i en català si es tracta de traduccions. Dèiem que li agrada la intriga i ens cita com a imprescindibles Camilleri, Simenon i Lemaitre; també Dolores Redondo. Pel que fa a clàssics, escull Jane Austen i Orgull i prejudici com a una obra que la va marcar, però en podria dir moltes altres. Ara, ens explica que està molt aficionada a la literatura japonesa, descoberta a través del club de lectura, i està encantada d’obrir encara més el ventall de gustos lectors, amb llibres com el de Seicho Matsumoto Un lugar desconocido. Li demanem que ens recomani algun llibre per Sant Jordi i escull dels que ha llegit recentment: El ball de les boges, de Victoria Mas, i El vol de l’estel, de Lætitia Colombani. Té pendents El passatge, de Maria Carme Roca, i Els ocells, de Tarjei Vesaas. També, qualsevol de Marta Orriols i Xavier Bosch, alguns dels seus autors de capçalera. I dels últims que més l’han marcada, Theodor Kallifatides i el seu Una altra vida.

La Montse és usuària de la biblioteca, però prefereix comprar llibres o fer-se’ls regalar per així “donar vida” a l’única llibreria del poble, encara que sovint pensa per què ho fa si no l’hi caben. La Montse i els llibres, sempre de bracet.