“Anna Kadabra és com una bruixa!”

Els llibres ensenyen a somiar, a conèixer altres vides i pensar que potser la teva podria ser diferent. I Merricat és un projecte que neix d’això, de fer realitat els somnis: deixar la feina que no t’agrada i obrir una llibreria en una zona de l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona on van veure que hi havia un buit. Així ho van fer l’Òscar i l’Astrid. En plena pandèmia, van engegar aquesta llibreria, ara fa tres anys, que pren el nom de la protagonista de Sempre hem viscut al castell, un llibre del 1962 escrit per Shirley Jackson. Allà van anar a parar dos nens del barri que, a través dels llibres, coneixen altres vides i potser algun dia pensen que la seva pot ser diferent. Però no ens avancem. Marcel Cereceda, de 12 anys, i Noah Choi, de 8, són de moment dos lectors apassionats, que gaudeixen de cada llibre i còmic que els arriben a les mans. Se’ls obren els ulls com a taronges mentre remenen volums de Merricat (a Rosselló amb Entença) i participen en els clubs de lectura infantil de la llibreria, que organitza Carme Bou. Quan va fer la proposta de participar en aquest reportatge, van haver de fer un sorteig per excés de voluntaris.

El Noah es declara fan dels llibres d’Anna Kadabra, “una noia que és com una bruixa!”, precisa. A més dels llibres que els proposen en el club de lectura, també li agraden els manga, “sobretot Bola de Drac”, la mitologia grega, especialment la saga de Percy Jackson, o els llibres de La terrible Adèle, entre molts altres. Marcel Cereceda llegeix actualment La volta al món en 80 dies, de Jules Verne, i cita primer entre els seus preferits Ales de foc, de Laura Gallego, i la saga de Harry Potter. Però al cap d’una estona el veiem per la llibreria Merricat fullejant La passadora, de Laia Perearnau, i explica: “En general les guerres no m’agraden, però m’interessa la Segona Guerra Mundial.” Ja ha llegit Quan Hitler va robar el conill rosa, de Judith Kerr; Un tresor a la neu, llibre d’aventures de Marie McSwigan ambientat a Noruega, i El nen del pijama de ratlles, de John Boyne. En total, llegeix uns 35 o 40 llibres a l’any, majoritàriament còmics.

Les mares del Noah i el Marcel diuen que el contacte amb llibres ve de lluny. “Li vaig començar a llegir des que era un nadó, des dels 3 o 4 mesos. –explica la Mireia, mare del Noah–. Als 5 anys va començar a llegir, i li agradava molt que li llegissin fins que, de mica en mica, ell sol es va anar independitzant de nosaltres.” També creu que hi ha influït: “M’han vist llegir molt, i des de fa molt de temps els he explicat els llibres que llegeixo.” La Begoña va començar a llegir al Marcel i la seva germana amb un any o un any i mig: “Al principi els fèiem mirar llibres sense text, només d’imatges, d’aquells que es dobleguen i els pots ficar la banyera, però de seguida vam passar a llibres amb text, amb paraules.”

Carme Bou organitza els dos clubs de lectura infantil de Merricat. Va saber que buscaven algú a través d’una amistat comuna. Era professora d’institut, s’acabava de jubilar, i no havia treballat amb canalla. “Però mira, m’hi vaig posar –explica–. I la veritat és que estic molt contenta. Em vaig quedar parada el primer any que ho vaig fer. I llavors vaig començar a picar cap amunt. Jo soc defensora de la bona literatura. No m’agraden les etiquetes, dir que això és per a nens. I la veritat és que hem fet un ventall bastant ampli de llibres.” Amb els més grans (entre 10 i 12 anys) han treballat, per exemple, Viatge al centre de la Terra, de Jules Verne; Un mag de Terramar, d’Ursula K. Le Guin; Momo, de Michael Ende, i el còmic Lightfall, de Tim Probert. “Dels tres que fem cada trimestre, procurem fer un llibre il·lustrat. Intentem que tots tres siguin llibres que facin pensar una mica.” I cada vegada pot comprovar que realment pensen: “Jo els marco una mica quins temes penso que són importants, però m’encanta quan se’n van i comencen a explicar-te la seva visió.”

Res no garanteix que siguin lectors en el futur. “A mi m’amoïna que competim amb Netflix, YouTube i tot això. I ara a casa nosaltres ho tenim molt en compte, però es van fent grans...” Els pares experimentats, però, sabem que no cal patir amb les crisis temporals dels nens que llegeixen: acaben passant i tornen als llibres.