LLIBRES
Ernest Prunera guanya el Nèstor Luján de novel·la històrica
’Quan s’allunyi la tempesta’ està ambientada en l’imperi carolingi en declivi, en què un jove musulmà capturat serà el tutor d’un Guifré el Pilós, encara infant
El periodista i escriptor Ernest Prunera (Sabadell, 1973) ha guanyat el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica amb Quan s’allunyi la tempesta (Columna). L’obra, ambientada en un Imperi carolingi en declivi, posa el focus en les lluites de poder i les relacions personals. Enmig d’aquest escenari, en Marwan, un jove musulmà, és capturat pels cristians i convertit en el tutor d’un infant reservat i obstinat, un nen que en un futur es convertirà en Guifré el Pilós.
La trama del nou llibre de Prunera transcorre entre els anys 843 i 848. L’Imperi carolingi s’esberla després de la mort de Lluís el Pietós i les lluites entre els seus successors sacsegen tot Europa. Al sud, la Marca Hispànica – terra de frontera entre cristians i musulmans – es converteix en un territori de disputa, colpejat per ràtzies sarraïnes, conspiracions nobiliàries i ambicions de reis llunyans.
En el marc d’aquesta realitat convulsa –en què el poder canvia de mans i la fidelitat es mesura amb espases– un jove musulmà, fill d’un valí sarraí i amant dels llibres, és forçat a fer la guerra i, finalment, capturat. A partir de llavors és nomenat preceptor del fill gran del comte Sunifred, senyor d’Urgell i la Cerdanya. Aquest alumne un dia serà conegut com a Guifré el Pilós.
L’autor –que va publicar el 2020 L’or del rei– torna amb una nova història ambientada al segle IX que posa l’accent en tot un seguit de temes com les lluites, la redempció, el pes dels errors o la fragilitat de la pau. Si bé no considera que sigui una novel·la “d’aventures” sí que deixa clar que passen moltes coses centrades en les relacions humanes, articulades a través de diversos personatges, entre els quals hi ha en Marwan, el principal protagonista.
Si bé reconeix que en un primer moment volia fer una obra centrada en la biografia de Pilós, admet que la informació que va trobar era molt escassa per poder estructurar un relat sòlid. Tot plegat llavors va derivar en una novel·la, que el retrata com un dels personatges que en formen part. “Anaven sortint trames, accions i al final n’ha acabat sortint la novel·la’”, explica.
Per l’escriptor, el fet d’escriure novel·la històrica l’obliga a ser més “rígid” en comparació amb altres gèneres, i també va acompanyat d’una documentació molt més extensa. “No només per la investigació dels fets, sinó també pel punt més social: com vivia la gent, com menjava, quines malalties hi havia”.
Viatjar en el temps
Prunera creu que allò que fascina a la gent a l’hora d’endinsar-se en una novel·la històrica és la possibilitat “de viatjar en el temps amb la imaginació”. “En el meu cas m’agrada escriure novel·la centrada en Catalunya, del país que va ser i d’on venim”, relata, afegint, però que en aquesta obra no surt cap referència en aquest sentit. “No apareix ni Catalunya ni els catalans, perquè no té aquest sentit reivindicatiu”, detalla.
Premi literari en llengua catalana convocat anualment i editat per Editorial Columna des del 1997 es va crear per a retre homenatge a aquest autor, referència per la seva vinculació a la revista Destino (1958-1975) i la seva obra literària (en la que també conreava l’humor i la gastronomia). Les últimes cinc edicions les havia guanyat escriptores: Glòria Sabaté (2020); Imma Tubella (2021); Laia Perarnau (2022); Sònia Casas (2023) i Teresa Sagrera (2024) i compta amb reconeixements a la novel·la històrica d’autors com Gabriel Janer Manila (2002), Maria Carme Roca (2006), Martí Gironell (2008), Núria Esponellà (2009) o Xulio-Ricardo Trigo (2017).).